Publicat el Deixa un comentari

Faula 16 – El pop i l’àncora

(revisió actualitzada 10/2022)

Era un pop petit que vivia en unes aigües càlides i li agradava molt enredar els seus tentacles amb una àncora d’un vaixell. S’havia acostumat a estar sempre enganxat a aquesta àncora, però un dia va passar una cosa molt espantosa. L’àncora va començar a baixar, i a enfonsar-se en les profunditats de l’aigua.

El petit pop va continuar enrotllat fins que l’àncora va arribar al fons del mal.  Allà aterrit es va quedar enganxat encara més fort. No sabia què fer!!

Just llavors va aparèixer un peix que nadava tranquil·lament cap a ell i el pop li va dir:

– Ajuda’m. Pots ajudar-me?

– Si, però primer t’has d’ajudar a tu mateix i deixar-te anar d’aquesta àncora, així jo podré ensenyar-te el camí.

El pop no volia deixar-se anar, l’àncora el feia sentir segur i així va continuar durant molta estona.  Finalment, però, el pop es va decidir, es va deixar anar i el peix el va guiar nadant i nadant obrint-se camí cap a la llum de les aigües més càlides. A partir d’aquí es van acomiadar i el pop va continuar pujant fins a la superfície. El pop cada vegada se sentia més fort i segur, fins i tot va fer una cosa que normalment no fan els pops va sortir de l’aigua i es va estirar a la sorra a prendre el sol.

Extret i adaptat del llibre “101 Historias sanadoras para niños y adolescentes” George W. Burns

Imatge: aprendeyjuegaconlosanimalesacuaticos

Veure més faules o contes en aquesta secció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.