A molts ens toca reinventar-nos! Com fer-ho? Com trobar aquesta flama que posarà en marxa el nou projecte? Intentem primer centrar-nos en com aconseguir posar-nos en marxa:
Quan es parla de creativitat com a creació d’idees originals i potencialment útils per aconseguir fer un canvi en un projecte, només pensar en això ja fa una mica de vertigen. La por se’ns apodera: Com seré capaç d’aportar idees originals si estic completament bloquejat?
Deixem aquesta exigència de “he d’aportar idees originals” i centrem-nos en la definició de creativitat com la capacitat de pensar més enllà de les idees establer-tes fins ara.
Si ens centrem en aquest segon punt pot ser que sigui una mica més fàcil, no?
Així doncs:
- Definim (en positiu) què volem o què hem de millorar (per exemple: augmentar les nostres vendes, obrir mercat a altres zones, etc) i un cop definit l’objectiu (si en tenim més d’un, definim-los i els treballarem per separat cada un d’ells) .
- Dediquem una estona (si cal es pot anar repetint en diferents dies) per fer una “pluja d’idees“. Si, per què no? Tots hem sentit a parlar de la pluja d’idees, inclús n’hem fet mofa. Però, per què no intentar-ho?
Primer pas i sense cap limitació, apuntem totes les idees noves que ens vinguin, inclús les inusuals, intentem combinar-les entre elles etc. (es pot demanar a altres persones que contribueixin també a donar-ne).
Un cop tinguem aquestes idees. Agafem-les per separat i apuntem les pors limitants que ens frenen per poder executar aquella idea. Descartem les que no ens agraden (no ens basem en les pors, sinó en les preferències reals).
A partir d’aquí toca treballar amb cada una de les pors per separat per aconseguir alliberar-te’n (veure la segona part Les pors que nos ens deixen avançar)
El 2015 ja publicàvem aquesta faula que avui podríem aplicar a “descobrim que podem ser creatius”
Deixa’t anar i explorem
Un home està de puntetes en una petita habitació fosca i buida, els braços estirats cap amunt, les mans aferrades a les barres de la petita finestra, única font de llum de l’habitació.
Si s’hi aferra amb fermesa i inclina el cap enrere, pot veure un petit raig de sol entre les barres superiors. No vol corre el risc de perdre’l de vista. I així segueix estirant-se cap el raig de sol, aferrat fortament a les barres. Està tant concentrat en l’esforç de no perdre de vista aquest reflex de llum vital que no se li acut deixar-se i explorar la resta de la cel·la.
Així mai descobrirà que la porta de l’altra extrem de la cel·la està oberta i que ell és lliure. Sempre hagués pogut sortir a la llum del dia, amb tant sols haver-se deixat anar.
