Publicat el Deixa un comentari

Cibersexe – ajudeu-me!

Estic a casa, i de cop penso en connectar-me per fer cibersexe. Començo tot el procés de cerca i mentre l’estic fent i encara que ahir havia decidit que no ho faria mai més, ja estic sentint aquest plaer que m’enganxa sense control.

Saps aquell experiment que es va fer fa anys sobre una rata que pressiona una palanca i aconsegueix el premi? (L’Experiment d’Skinner), doncs analitzem que hi ha darrera d’aquest comportament i que busca la persona.

El Cibersexe és una activitat sexual en què dues o més persones connectades a través d’Internet s’envien missatges o imatges sexualment explícites que descriuen una experiència sexual.

Quan es converteix el Cibersexe en una addicció?

Addicció: Dependència a una substància o a una conducta. El cibersexe s’inclou com una addicció comportamental, on l’individu desenvolupa dependència, igual com podria ser a una substància (en aquest grup també s’inclouen l’addicció a les pantalles, al mòbil, etc.).

En un estudi fet a la Universitat sueca d’Umea (Jokinen et al., 2020) les persones que tenen un trastorn hipersexuals tenen uns nivells més elevats d’Oxitocina. L’estudi es va fer amb 64 pacients que presentaven el trastorn i 38 que no, i es va concloure que els pacients masculins que tenien un trastorn hipersexual tenien uns nivells més elevats d’Oxitocina per la qual cosa, aquest comportament pot ser un mecanisme compensatori per atenuar el sistema d’estrès hiperactiu. (més informació sobre altres estudis)

Però els que son addictes al cibersexe s’han de considerar dins de trastorns hipersexuals? o com addictes a les pantalles? o a les dues coses?

S’ha d’analitzar diferents aspectes:

  • És diferent si la persona busca fer cibersexe perquè només pot gaudir d’aquesta manera, o si te relacions sexuals físiques que funcionen correctament i a part fa cibersexe.
  • És diferent si la persona busca a través del cibersexe tenir contacte afectiu amb l’altre persona, o simplement vol tenir un col·laborador mantenint completament l’anonimat.
  • És diferent si la persona a part del cibersexe té un comportament obsessiu sexuals (masturbació compulsiva, etc) o no.

Així doncs, si creus que tens un problema i et cal ajuda, no dubtis a demanar-la, perquè segons sigui el teu cas, s’ha de treballar de diferents maneres.

Terapiaonline.cat

Altres articles antics relacionats: Cibersexe-exhibicionisme

Fotografia de Soumil Kumar de Pexels

Publicat el 3 comentaris

Cibersexe-exhibicionisme, Hi ha alguna relació?

Abans de començar voldria que em perdonessin els experts, hauria d’haver fet un treball de camp com en Toni Ibànez&Emma Piquer en el seu llibre “Loracle imminent“. Cal dir, però, que he comptat amb la col.laboració de membres del fòrum del Racó Català que m’han ajudat a fer aquest post (hi ha comentaris fets per ells), a tots ells el meu agraïment.

La intenció inicial era fer un post sobre l’exhibicionisme, però després de consultat per Internet vaig trobar que aquesta paraula es relacionava amb un altre tipus d’exhibicionisme. D’aquí va sorgir l’interès d’averiguar si hi pot haver alguna similitud entre l’exibicionisme tradicional i el que es fa a través de la xarxa :

En Valentí té 25 anys, fa un any que està vivint amb la seva parella, però ja va tres vegades que quan discuteixen, surt de casa i se’n va a la porta de la Universitat. Quan veu una noia que va sola se li posa davant i li ensenya els genitals. Les tres vegades que ho ha fet, les noies espantades han marxat corrents. Ara, però, cada vegada més sovint s’adona que està pensant com tornar a trobar una noia sola per tornar a repetir l’escena.

L’exhibicionista com a parafília, generalment no té intenció de tenir cap activitat sexual posterior, moltes vegades el que vol és sorprendre i espantar, obtenint una sensació de domini. Normalment comença a actuar abans dels 18 anys. l’hi passa en períodes de crisis emocionals.

La qüestió és, amb el cibersexe, pot existir aquesta sensació de domini que obté l’exhibicionista tradicional? Aquest plaer que sent quan s’exposa davant de les noies ensenyant els seus genitals, es pot experimentar o ho experimenten també les persones (siguin nois o noies) davant d’una càmera web?

El cibersexe (trobada sexual virtual entre dues o més persones connectades a través de la xarxa) però , no busca la submissió de l’altra, hi ha un contacte voluntari amb la persona i no només es basa en el sexe :

“Existeix aquest sentiment de dolor o d’alegria en un mateix, quan l’altra persona t’escriu i davant la pantalla veus que t’està demanant ajuda, veus que t’explica les seves preocupacions que ni als seus amics mes íntims els hi diria. Ets part de les seves vides. En un període de temps aconsegueixes establir una gran amistat amb elles fins al punt d’arribar al cyber sexe”

Aquest descripció ens mostra un cibersexe diferent a la simple relació que s’establiria per obtenir plaer a través de la xarxa, perquè encara que és l’objectiu pel qual s’inicia la relació, no és l’única. En molts casos s’està buscant una interacció més profunda amb la persona, s’intenta trobar algú amb qui compartir sensacions molt intimes:

“Quan s’aconsegueix que una altra persona et faci exhibicionisme per la webcam és com un premi ja que t’ho has treballat durant una bona estona”.

Per tant, sembla, que no hi ha cap relació entre el cibersexe i l’exhibicionisme com a patologia, donat que la tecnologia és un mitjà i no una finalitat. Serveix com a pont a través del qual ens permet tenir accés a una sexualitat diferent de la convencional, però acceptada per les dues parts, mai imposada per una de les parts (volem pensar que tots estan mantenint contactes de forma voluntària).

Per una altra banda, s’hauria d’analitzar si realment aquesta relació a través del cibersexe es gaire diferent a la convencional o una eina més, donat que mentre s’està intentant aconseguir plaer a través del cibersexe no s’està fent res més que imaginar el que estarien fent amb sexe real.