Publicat el Deixa un comentari

Argentinos, Colombianos, Mexicanos….

Viviu per aquí o esteu vivint en algun altre país del mon?

Si busqueu teràpia psicològica online no dubteu a informar-vos amb nosaltres, estem (Pilar Lluveras) entre els millors psicòlegs de teràpia online d’Argentina, de Mèxico i de Colombia, entre d’altres.

Si vives por aquí o está viviendo en algún otro país del mundo, y si busca terapia psicológica online no dudes en informarte con nosotros, estamos (Pilar Lluveras) entre los mejores psicólogos de terapia online de Argentina, de Mèxico y de Colombia, entre otros.

Contacta

Publicat el Deixa un comentari

Com funciona la ment

Vols millorar el rendiment del teu negoci? Vols entendre una mica com funciona la nostra ment? Adjuntem el vídeo de LearningPsychology:

Si demanes que et diguin un número que comenci entre 1000 i 9999 majoritàriament et diran números que comencin per 1. Però si demanes que et diguin un número de 4 xifres que comenci per 1, el percentatge en aquest cas augmenta amb els números que comencen per 4.

Si a una botiga està sonant música catalana, el client sense adonar-se’n comprarà més productes catalans (l’estudi es va fer amb productes francesos i alemanys).

Si dues persones estan mirant imatges de llocs per fer un viatge i al mateix moment parlen d’un amic. Si després cada un per separat mira les imatges que van estar mirant junts, molt segur que els hi vindrà el pensament de l’amic.

Tot això s’explica per empremtes o imatges mentals que ens queden fixades i que es recuperen en el moment de donar la nostra resposta.

Publicat el Deixa un comentari

Teràpia Familiar

Mai m’hauria imaginat que hauria de buscar informació sobre la teràpia familiar, però ara que els meus fills ja son grans les discussions son més fortes i incontrolades

Quan es parla de teràpia de família ens imaginem problemes a casa amb els fills adolescents, però cada vegada aquest problema s’està fent més present amb adults. L’edat dels fills que encara estan per casa és més alta i conviure a la mateixa casa es fa francament complicat.

Es fa teràpia familiar per a tractar aspectes conflictius entre els membres de la família. L’objectiu de la teràpia es aconseguir dotar a la família de recursos per a poder afrontar els conflictes d’una manera més adaptativa. S’intenta involucrar a un o dos membres de la família perquè facin d’observadors i en cas necessari que intentin modificar els patrons que s’utilitzen entre els membres de la família.

A part d’això evidentment si hi ha algun membre de la família que te algun problema emocional es important que faci la seva teràpia individual, però pel que fa a la família, se’ls ha d’ensenyar una nova manera d’interactuar entre ells, així doncs, si per exemple un crida, es molt probable que els altres també acabin cridant per la qual cosa el professional sense prendre partit per cap de les parts, ha de vetllar perquè tots els membres de la família puguin ser escoltats i puguin donar la seva opinió al temps que es modifica la forma de comunicar-se.

És important que si hi ha problemes de relació familiars, es treballi amb una persona neutral, en aquest cas el psicòleg de teràpia familiar i en els casos amb adolescents si hi ha conductes desadaptatives,caldrà també fa entrenament pels pares.

Com més temps passa, més s’enquista la relació.

Més informació

Fotografia de fauxels de Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Black Swan (El cigne negre) – pel·lícula

Voler la perfecció no és només qüestió de control, és també saber deixar-se anar. No hi ha perfecció sense imperfecció.

(Títol original en anglès Black Swan) dirigida per Darren Aronofsky. Entre el repartiment la Natalie Portman com a protagonista (va guanyar l’Oscar a la millor actriu el 2011) La pel·lícula es pot veure a Prime Video.

El 2017 vam obrir una Secció per parlar de series o pel·lícules des del punt de vista psicològic i aquest cop parlarem de la pel·lícula Black Swan.

Argument: Una ballarina, la Nina que vol ser la “nova Reina Cigne” en una versió diferent de “El llac dels cignes”. Versió on volen mostrar tant el Cigne Blanc com el Negre. Ella es perfecte per representar el cigne blanc, però no per representar el negre per la qual cosa, La Nina en tota la pel·lícula busca aconseguir aquesta transformació amb un gran simbolismes en totes les escenes.

Es produeix una transformació de la Nina, que de ser una persona amb un esperit de nena reservada, perfeccionista, aïllada, dominada per la mare, passa a transformar-se en el cigne negre, desordenada, imperfecte, consumidora de drogues, etc) amb tots els problemes psicològics que això li comporta

El director de la pel·lícula ens els va oferint i fa dubtar a l’espectador de si allò que veu es real o son al·lucinacions que te la protagonista. En les escenes els miralls, i les papallones juguen un paper important: els miralls que ens mostres la deshumanització, i les papallones que poden representar el procés de metamorfosi que està fent la Nina igual com fan les papallones en la seva vida.

Gran pel·lícula recomanable per als que busquen la perfecció en les seves vides, a les seves feines, a les seves relacions etc. Sobretot el Cigne negre, i el personatge de la Beth (Winona Ryder) que ens ensenya que la perfecció no ha de ser mai un fi en si mateix perquè no és etern, ens pot ajudar a trencar amb les nostres cadenes.

Més informació sobre la pel·lícula a la Wikipèdia

Publicat el Deixa un comentari

La Caixa dels records

Vivim a un ritme trepidant. La tecnologia ens ofereix sempre coses canviants i no donem a l’abast d’assimilar-ho tot, però, i si ens aturem de tant en tant a mirar la nostra Caixa dels Records?

La Caixa dels Records es una eina que s’utilitza amb les persones que pateixen l’Alzheimer o algun problema cognitiu. El familiar o cuidador ajuda a que la persona guardi a la caixa, tot allò que li pugui fer recordar alguna cosa del passat (més informació en el blog Parlem sobre l’Alzheimer, de la Fundació Pascual Maragall).

Així a través d’aquell objecte del passat, la persona pot connectar amb el record i amb les seves sensacions i emocions que li provoquen.

Per què no ens la comencem a omplir abans? Per què no podem parar de tant en tant i connectar amb aquella pilota, aquella nina, aquell tren, aquella màquina de fotografiar, aquell mocador etc. per sentir i experimentar aquelles sensacions tant entranyables del nostre passat? A vegades ens posem tant en tots els estímuls del present que ens oblidem de sentir i gaudir com fèiem de petits.

Nota: a la caixa dels records posem-nos-hi les coses que ens avoquin només records positius. Tot el que sigui negatiu si voleu treballeu-ho amb companyia de la vostra psicòloga.

Fotografia de fotografierende de Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Les Xarxes ens manipulen

Comentari que afegim a la nostra Sessió de comentaris de series/pelis/documentals . Aquest cop es sobre el documental de Netflix,El dilema de las redes

Ja sabem que a través de les xarxes, les grans companyies com Google, Facebook, etc. ens agafen les nostres dades per enviar-nos publicitat etc. És el que s’anomena Capitalisme de vigilància és a dir per pressions econòmiques ens vigilen en línia per aconseguir més informació sobre nosaltres i obtenir més guanys.

Però, sabem que ens estan manipulant? Sabem que estan provocant canvis en el nostre comportament per a que actuem com a ells els hi interessa? Sabem que estan utilitzant la psicologia contra nosaltres?

Com més informats estiguem més els hi costarà manipular-nos: L’objectiu d’aquestes empreses, evidentment, és aconseguir provocar un canvi en nosaltres per tal que consumim més anuncis, i per això el que volen es que estiguem més estona connectar a les xarxes. Però, com ho fan? només posem dos exemples dels molts que utilitzen:

  • Juguen amb el sistema de recompensa per exemple aconsegueixen que estiguem movent el dit amunt i avall d’una manera gairebé obsessiva, per obtenir la recompensa simplement per veure noves “piulades”, o noves imatges, etc. que estan posades de manera que mai sàpigues què t’apareixerà per la qual cosa incrementen les ganes d’aconseguir el premi.
  • Manipulen les Xarxes perquè només interactuïs amb aquells que la xarxa ha detectat que t’agraden per aconseguir que estiguis més estona connectat, així per exemple al Twitter, els algoritmes estan preparats perquè vagis interactuant cada vegada més amb la gent a la qual hi has posat més likes.

I que passa amb això? Pel que fa al primer punt, la recerca de recompensa, arribem a la addicció a les Xarxes, que actualment cada vegada hi ha més casos.

Pel que fa al segon punt, i donat que cada vegada més ens informem a través de les Xarxes acabarem (ja estem en el camí) per convertir-nos en societats completament polaritzades sense acceptar els que no pensen com nosaltres. Com que només veiem, escoltem, llegim a gent que pensa com nosaltres, acabarem pensant que la nostra realitat és l’única certa, per tant la informació que ens mostren les Xarxes pot no ser real, pot ser informació que només s’acosta a la nostra manera de pensar.

És interessant que ens anem adonant del que ens fan perquè si partim de la base que és la tecnologia qui està gestionant tot això, i que el nostre cervell no ha evolucionat gens en comparació a la velocitat exponencial de canvi que ha patit la tecnologia, som completament vulnerables davant d’aquest joc. I sempre, es clar! pensant que només es fa amb interessos comercials.

Si teniu oportunitat mireu el documental, hi ha altres aspectes també molt importants a coneixer.

Publicat el Deixa un comentari

Cibersexe – ajudeu-me!

Estic a casa, i de cop penso en connectar-me per fer cibersexe. Començo tot el procés de cerca i mentre l’estic fent i encara que ahir havia decidit que no ho faria mai més, ja estic sentint aquest plaer que m’enganxa sense control.

Saps aquell experiment que es va fer fa anys sobre una rata que pressiona una palanca i aconsegueix el premi? (L’Experiment d’Skinner), doncs analitzem que hi ha darrera d’aquest comportament i que busca la persona.

El Cibersexe és una activitat sexual en què dues o més persones connectades a través d’Internet s’envien missatges o imatges sexualment explícites que descriuen una experiència sexual.

Quan es converteix el Cibersexe en una addicció?

Addicció: Dependència a una substància o a una conducta. El cibersexe s’inclou com una addicció comportamental, on l’individu desenvolupa dependència, igual com podria ser a una substància (en aquest grup també s’inclouen l’addicció a les pantalles, al mòbil, etc.).

En un estudi fet a la Universitat sueca d’Umea (Jokinen et al., 2020) les persones que tenen un trastorn hipersexuals tenen uns nivells més elevats d’Oxitocina. L’estudi es va fer amb 64 pacients que presentaven el trastorn i 38 que no, i es va concloure que els pacients masculins que tenien un trastorn hipersexual tenien uns nivells més elevats d’Oxitocina per la qual cosa, aquest comportament pot ser un mecanisme compensatori per atenuar el sistema d’estrès hiperactiu. (més informació sobre altres estudis)

Però els que son addictes al cibersexe s’han de considerar dins de trastorns hipersexuals? o com addictes a les pantalles? o a les dues coses?

S’ha d’analitzar diferents aspectes:

  • És diferent si la persona busca fer cibersexe perquè només pot gaudir d’aquesta manera, o si te relacions sexuals físiques que funcionen correctament i a part fa cibersexe.
  • És diferent si la persona busca a través del cibersexe tenir contacte afectiu amb l’altre persona, o simplement vol tenir un col·laborador mantenint completament l’anonimat.
  • És diferent si la persona a part del cibersexe té un comportament obsessiu sexuals (masturbació compulsiva, etc) o no.

Així doncs, si creus que tens un problema i et cal ajuda, no dubtis a demanar-la, perquè segons sigui el teu cas, s’ha de treballar de diferents maneres.

Terapiaonline.cat

Altres articles antics relacionats: Cibersexe-exhibicionisme

Fotografia de Soumil Kumar de Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Estudis psicològics – 2a part

Tres estudis/experiments més: L’estudi de Ivan Pavlov (Condicionament Clàssic) , i els Experiments de Thorndike i d’Skinner (Condicionament operant).

Estudi de I. Pavlov – Condicionament clàssic

Fet per I.Pavlov (1849-1936) sobre els reflexos condicionats. Relació entre Estimul i Resposta: El que va observar va ser que els gossos no només segregaven sucs gàstrics durant la ingesta d’aliments sinó també quan veien el menjar (E – R)

Text complert a Condicionament clàsic: estudi de I. Pavlov

L’experiment d’en Thorndike

El psicòleg Thorndike (1874-1949) va posar un gat dins d’una gàbia i menjar a fora la gàbia. A l’interior de la gàbia hi penjava una petita anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida. El gat anava fent proves i va veure que si tocava l’anella i aconseguia obrir la porta podia aconseguir menjar. Així es va veure que cada cop el gat tardava menys temps a tocar l’anella.

Experiment complert a Llei de l’efecte de Thorndike

L’experiment d’Skinner

Experiment fet per Skinner, (1904-1990) pare del Condicionament operant afirma que si una conducta és seguida d’un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir. En l’experiment fan passar gana a l’animal. Mentre està buscant menjar si pressiona la palanca rebrà el reforç del menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa.

Experiment complert a L’Experiment d’Skinner

Diferències entre Condicionament clàssic i Condicionament operant

Mentre que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és E- R (estímul-resposta), i l’individu es passiu, en el nou model del Condicionament operant és al revés: Primer s’espera de l’animal un comportament o una conducta determinada i, quan es produeix, es presenta l’estímul, anomenat també reforç.

El reforç augmenta la possibilitat que es repeteixi la conducta. Thorndike va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. Skinner va ampliar aquesta visió parlant de diferents tipus de reforços, els primaris com per exemple el menjar i els secundaris que son aquells estímuls reforçadors que ho son perquè s’associen a un estímul primari, com per exemple els diners). Defineix 4 tipus de condicionament: el reforçament positiu, el càstig, l’omissió, i el reforçament negatiu.

Publicat el Deixa un comentari

Estudis psicològics

Un parell d’estudis/experiments que han marcat la història de la psicologia: La Presó d’Standford, i l’Experiment d’en Milgram,:

La presó d’Standford – Experiment

L’experiment es va fer el 1971 pel Dr. Zimbardo i va consistir en observar la influència de l’entorn sobre les persones. Es va iniciar com si fos una situació real, en una presó. Es van fer dos grups, un grup feia de policies de la presó i un altre eren persones sense cap antecedent delictiu, que se les va tractar com a presoneres. Tots havien d’adquirir el rol que els tocava i cap d’ells sabia que els altres no eren reals. L’impacte va ser tant fort que van haver de suspendre l’experiment abans del termini previst per qüestions ètiques.

Llegiu-lo complert a Experiment de la presó d’Standford

Experiment de Milgram

L’experiment del 1961 de l’Stanley Milgram es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes. Fins a quin punt la gent obeeix a les autoritats quan se’ls hi demana que provoquin dolor als altres? L’experiment consistia a que la persona havia de castigar a una altre persona si no feia be una prova de memòria aplicant-li descàrregues elèctriques (no eren reals però qui les aplicava no ho sabia).

Els resultats van demostrar que en molts casos la persona aplicava descàrregues elèctriques que haguessin provocat la mort de la persona.

Llegiu-lo tot complert a Experiment d’en Milgram- estàs segur que tu no ho faries?

Publicat el Deixa un comentari

Hipnosi per deixar de fumar

Es pot deixar de fumar amb hipnosi en poques sessions? Doncs si!

És cert que quan volem deixar de fumar hem de contemplar moltes variables (per què fumem? en quins moments? etc.) però deixant a part això, l’acte de fumar es pot deixar de fer amb hipnosi en una sessió.

Una sessió de 2 hores amb hipnosis inclosa, amb 1 any de garantia (cas que calgués es repeteix la sessió). En la sessió es dona suport amb unes instruccions per escrit i àudios de reforç d’hipnosi.

A partir de setembre i amb col·laboració amb el Centre Magna, al nostre centre de l’Hospitalet.

Demana informació

Fotografia de Rafael Guajardo de Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Problemes de parelles – compartir històries

La Berta ha posat el següent comentari en el post ” Estic bloquejada, no sóc feliç amb el meu matrimoni

Que voleu que us digui, és massa curta la vida per renunciar a viure-la intensament!

Hola gent,

És ben cert que compartir les històries té un efecte molt saludable! Tinc 45 anys, en porto 19 de casada amb un home 9 anys més gran que jo i tenim un fill i una filla, de 18 i 14 anys. Ens coneixem des que jo era adolescent – de fet va ser el meu primer gran amor- i és el millor pare del món: no hauria pogut triar un altre home per tenir fills i formar una família. En aquest sentit, responent a un dels comentaris d’un post anterior que deia “primer el seny, després els sentiments”, crec que puc confirmar que si que funciona, ja que quan ens vam casar ho vaig fer convençuda que era una persona adequada per formar-hi una família. A casa sempre ens hem entès molt bé i ens hem repartit les responsabilitats i sempre m’ha donat molt suport per desenvolupar la meva carrera professional, sabent lo important que era per mi. Comparat amb els altres posts sembla estrany que me’n pugui queixar, però la qüestió és que amb això no sempre n’hi ha prou tampoc.
Tot i que logísticament i familiarment tot funciona molt bé, tenim dos punts molt dèbils: al llit les coses no han anat mai massa bé i fora de la família i amistats, ens interessen coses ben diferents. De joveneta, sent ell més gran i amb més experiència que jo, pensava que el problema de no arribar a tenir orgasmes fàcilment era meu: que em faltava excitació mental, que tenia limitacions físiques… etc. Ell ho respectava i hi posava bona voluntat fins que després de la primera maternitat vaig tenir una aventura i vaig descobrir que jo no en tenia cap de problema. Després vaig tenir una altra relació extramatrimonial molt intensa que va durar molt temps i que em va ajudar a conèixer-me tant físicament com psicològica i a entendre qui sóc i com he arribat a on sóc (una rebel que s’ha cuit a foc lent nascuda d’una educació en valors clàssics i tradicionals). La llàstima és que es va acabar traumàticament per mi i que el resum de la meva vida sexual matrimonial és que en més de 25 anys i varis mapes, el meu marit encara no ha descobert on tinc exactament el meu clítoris ni com funciona. Sempre però, ho vaig viure amb un alt grau de culpabilitat i intentant protegir-lo a ell i a la família, tot i que a vegades no tinc clar si va ser per lleialtat o per covardia. Però aquí estem.
Els anys han passat i hi he donat moltes voltes i he intentat moltes coses, i ara que els fills ja comencen a tenir un peu fora de casa tinc molt clar que a curt/mig termini em vull separar. Encara tinc mitja vida per viure i ho vull fer amb la màxima ambició i plenitud i si puc, a costat d’algú amb qui pugui compartir més interessos comuns i intel·lectuals. M’ha costat molt arribar a prendre aquesta decisió i sobretot, esperar que arribés el moment adequat, tenint en compte que a casa tot és una bassa d’oli i els projectes familiars continuen, però jo em consumeixo per dins. De fet, aquest període de confinament que hem passat ho ha fet tot molt més palès: continuar junts només per tradició quan la part grossa de la feina ja la tenim feta… que voleu que us digui, és massa curta la vida per renunciar a viure-la intensament!

Però com totes, no sé com fer-ho. Tot i que a diferencia de molts dels posts anteriors, crec que ja he superat la fase de depressió, insatisfacció personal i crisis existencial i ja sé el que vull, i ara el que més em preocupa és trobar el moment i la manera de fer-ho que sigui millor tant per ell com pels meus fills. Ell no en té ni idea – el cert és que degut a les circumstàncies i per no ferir-lo sempre he estat molt curosa a quedar-me la processó per dins, i més quan saps del cert que no t’hi pot ajudar – però està clar que a vegades no hi ha més cec que el que no hi vol veure. Sé que li destrossaré la seva visió i estructura de la vida però vull creure que també ell hauria de tenir la oportunitat de trobar algú altre per compartir i refer la vida, i com que és més gran que jo, pateixo perquè el temps se li acabi. Vull fer-li el mínim mal possible i idealment m’agradaria poder fer una transició entre un estat de parella i un estat “d’amistat” que sigui gradual i sense traumes majors que els necessaris però no sé si això ni tan sols és possible. Llegeixo els posts de les dones que han patit trencaments per part dels marits entre els 40 i els 50 i no m’agradaria que ell es pugui sentir així de perdut i desorientat. Però com deia aquell, es pot fer una truita sense trencar els ous?? Si algú té la fórmula, si us plau, passeu-me-la que mal em sàpiga, però una hora o altra hem de sopar…

Resposta

Hola Berta,

Moltes gràcies per voler explicar la teva història, i si, compartir el que ens passa ajuda a qui es pugui trobar en una situació semblant a la teva, així que animem a qui ho vulgui a fer-ho.

Referent al que comentes de la teva relació amb el teu marit, és positiu que hi vegis coses bones:  la logística familiar funciona, és bon pare, la relació entre vosaltres és correcte, per tant per aquest costat tot semblaria que va bé, però com molt be dius tu mateixa, amb això no n’hi ha prou, cert!

Si et sembla parlem d’aquest dos punts dèbils en la vostra relació de parella: les relacions sexuals i les aficions.

Referent al segon punt, les aficions, si el primer funcionés, no seria cap problema, no et sembla? Podeu tenir interessos diferents, podeu tenir amics diferents, fins i tot podeu fer vacances per separat, sempre que després, al llit hi hagi bona sintonia (no parlo de la resta de situacions de la convivència perquè comentes que ja us va tot be). A vegades pensem que les parelles ho han de fer tot junts, i no és així, pot ser que un vulgui anar amb bicicleta amb el seu grup d’amics, i l’altre prefereixi anar a fer submarinisme, per exemple.  Simplement és adonar-nos-en que cada u té el seu grup d’amics, i d’aficions i no per això vol dir que no s’estimin (fins hi tot pot ser més divertit perquè després de cada sortida hi ha més coses per explicar a l’altre).

(si et costa veure-ho, potser et cal treballar-ho amb un psicòleg. A vegades son “creences limitants” que tenim de petits i que no ens deixen ser feliços)

Però, i ara anem ja amb el primer punt que comentaves, les relacions sexuals, si la part de les relacions sexuals no rutlla, això ja és un problema més important. Una parella es difícil que funcioni si les relacions sexuals no son satisfactòries per les dues parts.

Que es pot fer? es pot arreglar o no val la pena?

Si la resta de punts estan funcionant bé, crec que és una bona aposta intentar arreglar això. Pel que comentes, temps enrere vas pensar que era un problema teu i per tant no devies exposar mai la situació,  però ara que ja saps que no ets tu, no valdria la pena que en parléssiu i que intentéssiu trobar la sintonia entre tots dos?

Per exemple, comentes que ” el meu marit encara no ha descobert…. ” I per què no l’ajudes? per què no en parleu? li pots dir què t’agrada i què no quan teniu relacions, i ell també potser tindrà coses a suggerir-te. Segur que així els dos passeu més bones estones al llit i això potser et farà replantejar la idea de separar-te’n.

A vegades esperem que l’altre persona sàpiga com “fer-nos que gaudim” (tant al llit com a la vida en general), i potser hem de veure que l’altre no sap realment la nostra demanda, tot es pot parlar, suggerir, ensenyar. Creus que ho pots provar durant un temps? Valora-ho, i després d’aquest temps que t’hauràs marcat si veus realment que no millora la vostra relació o que ell no te ni ganes de fer l’esforç, llavors ja et planteges el que creguis que és millor per tu.

Però amb el teu últim paràgraf dedueixo que ja vols separar-te sense apostar per intentar arreglar-ho. Portes tant temps així que ja has arribat a un moment que ho vols engegar tot a rodar!. Res a dir, respectable, però pensa que en properes relacions et pots trobar en situacions semblants: Si em permets comentar-te, estàs molt, massa potser? molt preocupada per no fer mal als altres i això t’ha anul·lant durant molt temps. D’aquí be la sensació que ara ja no vols apostar per arreglar-ho.

Seria interessant que aprenguessis a dir el que vols tu, encara que puguis fer mal als altres. Costa quan no s’ha fet durant anys per això et torno a proposar que si et cal busquis l’ajuda d’un psicòleg per aprendre a “reivindicar-te a tu mateixa”.

A veure que tal va

Fotografia de cottonbro de Pexels