Publicat el Deixa un comentari

La solució està en el canvi

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Continua la lectura de La solució està en el canvi

Publicat el Deixa un comentari

Sessions psicològiques online

La nostra teràpia online cada dia arriba a racons més allunyats del mon. Ja estem a 3 continents.

Vols formar part d’aquest mapa? Estàs en algun dels continents on encara no tenim pacients? vius a Austràlia o a l’Àfrica i creus que et cal un reforç psicològic? Demana’ns informació, seràs el primer del teu continent.

Més informació a teràpiaonline.cat i a Pilar Lluveras

Fotografia by Tima Miroshnichenko from Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Argentinos, Colombianos, Mexicanos….

Viviu per aquí o esteu vivint en algun altre país del mon?

Si busqueu teràpia psicològica online no dubteu a informar-vos amb nosaltres, estem (Pilar Lluveras) entre els millors psicòlegs de teràpia online d’Argentina, de Mèxico i de Colombia, entre d’altres.

Si vives por aquí o está viviendo en algún otro país del mundo, y si busca terapia psicológica online no dudes en informarte con nosotros, estamos (Pilar Lluveras) entre los mejores psicólogos de terapia online de Argentina, de Mèxico y de Colombia, entre otros.

Contacta

Publicat el Deixa un comentari

Com funciona la ment

Vols millorar el rendiment del teu negoci? Vols entendre una mica com funciona la nostra ment? Adjuntem el vídeo de LearningPsychology:

Si demanes que et diguin un número que comenci entre 1000 i 9999 majoritàriament et diran números que comencin per 1. Però si demanes que et diguin un número de 4 xifres que comenci per 1, el percentatge en aquest cas augmenta amb els números que comencen per 4.

Si a una botiga està sonant música catalana, el client sense adonar-se’n comprarà més productes catalans (l’estudi es va fer amb productes francesos i alemanys).

Si dues persones estan mirant imatges de llocs per fer un viatge i al mateix moment parlen d’un amic. Si després cada un per separat mira les imatges que van estar mirant junts, molt segur que els hi vindrà el pensament de l’amic.

Tot això s’explica per empremtes o imatges mentals que ens queden fixades i que es recuperen en el moment de donar la nostra resposta.

Publicat el Deixa un comentari

Teràpia Familiar

Mai m’hauria imaginat que hauria de buscar informació sobre la teràpia familiar, però ara que els meus fills ja son grans les discussions son més fortes i incontrolades

Quan es parla de teràpia de família ens imaginem problemes a casa amb els fills adolescents, però cada vegada aquest problema s’està fent més present amb adults. L’edat dels fills que encara estan per casa és més alta i conviure a la mateixa casa es fa francament complicat.

Es fa teràpia familiar per a tractar aspectes conflictius entre els membres de la família. L’objectiu de la teràpia es aconseguir dotar a la família de recursos per a poder afrontar els conflictes d’una manera més adaptativa. S’intenta involucrar a un o dos membres de la família perquè facin d’observadors i en cas necessari que intentin modificar els patrons que s’utilitzen entre els membres de la família.

A part d’això evidentment si hi ha algun membre de la família que te algun problema emocional es important que faci la seva teràpia individual, però pel que fa a la família, se’ls ha d’ensenyar una nova manera d’interactuar entre ells, així doncs, si per exemple un crida, es molt probable que els altres també acabin cridant per la qual cosa el professional sense prendre partit per cap de les parts, ha de vetllar perquè tots els membres de la família puguin ser escoltats i puguin donar la seva opinió al temps que es modifica la forma de comunicar-se.

És important que si hi ha problemes de relació familiars, es treballi amb una persona neutral, en aquest cas el psicòleg de teràpia familiar i en els casos amb adolescents si hi ha conductes desadaptatives,caldrà també fa entrenament pels pares.

Com més temps passa, més s’enquista la relació.

Més informació

Fotografia de fauxels de Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Black Swan (El cigne negre) – pel·lícula

Voler la perfecció no és només qüestió de control, és també saber deixar-se anar. No hi ha perfecció sense imperfecció.

(Títol original en anglès Black Swan) dirigida per Darren Aronofsky. Entre el repartiment la Natalie Portman com a protagonista (va guanyar l’Oscar a la millor actriu el 2011) La pel·lícula es pot veure a Prime Video.

El 2017 vam obrir una Secció per parlar de series o pel·lícules des del punt de vista psicològic i aquest cop parlarem de la pel·lícula Black Swan.

Argument: Una ballarina, la Nina que vol ser la “nova Reina Cigne” en una versió diferent de “El llac dels cignes”. Versió on volen mostrar tant el Cigne Blanc com el Negre. Ella es perfecte per representar el cigne blanc, però no per representar el negre per la qual cosa, La Nina en tota la pel·lícula busca aconseguir aquesta transformació amb un gran simbolismes en totes les escenes.

Es produeix una transformació de la Nina, que de ser una persona amb un esperit de nena reservada, perfeccionista, aïllada, dominada per la mare, passa a transformar-se en el cigne negre, desordenada, imperfecte, consumidora de drogues, etc) amb tots els problemes psicològics que això li comporta

El director de la pel·lícula ens els va oferint i fa dubtar a l’espectador de si allò que veu es real o son al·lucinacions que te la protagonista. En les escenes els miralls, i les papallones juguen un paper important: els miralls que ens mostres la deshumanització, i les papallones que poden representar el procés de metamorfosi que està fent la Nina igual com fan les papallones en la seva vida.

Gran pel·lícula recomanable per als que busquen la perfecció en les seves vides, a les seves feines, a les seves relacions etc. Sobretot el Cigne negre, i el personatge de la Beth (Winona Ryder) que ens ensenya que la perfecció no ha de ser mai un fi en si mateix perquè no és etern, ens pot ajudar a trencar amb les nostres cadenes.

Més informació sobre la pel·lícula a la Wikipèdia

Publicat el Deixa un comentari

La Caixa dels records

Vivim a un ritme trepidant. La tecnologia ens ofereix sempre coses canviants i no donem a l’abast d’assimilar-ho tot, però, i si ens aturem de tant en tant a mirar la nostra Caixa dels Records?

La Caixa dels Records es una eina que s’utilitza amb les persones que pateixen l’Alzheimer o algun problema cognitiu. El familiar o cuidador ajuda a que la persona guardi a la caixa, tot allò que li pugui fer recordar alguna cosa del passat (més informació en el blog Parlem sobre l’Alzheimer, de la Fundació Pascual Maragall).

Així a través d’aquell objecte del passat, la persona pot connectar amb el record i amb les seves sensacions i emocions que li provoquen.

Per què no ens la comencem a omplir abans? Per què no podem parar de tant en tant i connectar amb aquella pilota, aquella nina, aquell tren, aquella màquina de fotografiar, aquell mocador etc. per sentir i experimentar aquelles sensacions tant entranyables del nostre passat? A vegades ens posem tant en tots els estímuls del present que ens oblidem de sentir i gaudir com fèiem de petits.

Nota: a la caixa dels records posem-nos-hi les coses que ens avoquin només records positius. Tot el que sigui negatiu si voleu treballeu-ho amb companyia de la vostra psicòloga.

Fotografia de fotografierende de Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Les Xarxes ens manipulen

Comentari que afegim a la nostra Sessió de comentaris de series/pelis/documentals . Aquest cop es sobre el documental de Netflix,El dilema de las redes

Ja sabem que a través de les xarxes, les grans companyies com Google, Facebook, etc. ens agafen les nostres dades per enviar-nos publicitat etc. És el que s’anomena Capitalisme de vigilància és a dir per pressions econòmiques ens vigilen en línia per aconseguir més informació sobre nosaltres i obtenir més guanys.

Però, sabem que ens estan manipulant? Sabem que estan provocant canvis en el nostre comportament per a que actuem com a ells els hi interessa? Sabem que estan utilitzant la psicologia contra nosaltres?

Com més informats estiguem més els hi costarà manipular-nos: L’objectiu d’aquestes empreses, evidentment, és aconseguir provocar un canvi en nosaltres per tal que consumim més anuncis, i per això el que volen es que estiguem més estona connectar a les xarxes. Però, com ho fan? només posem dos exemples dels molts que utilitzen:

  • Juguen amb el sistema de recompensa per exemple aconsegueixen que estiguem movent el dit amunt i avall d’una manera gairebé obsessiva, per obtenir la recompensa simplement per veure noves “piulades”, o noves imatges, etc. que estan posades de manera que mai sàpigues què t’apareixerà per la qual cosa incrementen les ganes d’aconseguir el premi.
  • Manipulen les Xarxes perquè només interactuïs amb aquells que la xarxa ha detectat que t’agraden per aconseguir que estiguis més estona connectat, així per exemple al Twitter, els algoritmes estan preparats perquè vagis interactuant cada vegada més amb la gent a la qual hi has posat més likes.

I que passa amb això? Pel que fa al primer punt, la recerca de recompensa, arribem a la addicció a les Xarxes, que actualment cada vegada hi ha més casos.

Pel que fa al segon punt, i donat que cada vegada més ens informem a través de les Xarxes acabarem (ja estem en el camí) per convertir-nos en societats completament polaritzades sense acceptar els que no pensen com nosaltres. Com que només veiem, escoltem, llegim a gent que pensa com nosaltres, acabarem pensant que la nostra realitat és l’única certa, per tant la informació que ens mostren les Xarxes pot no ser real, pot ser informació que només s’acosta a la nostra manera de pensar.

És interessant que ens anem adonant del que ens fan perquè si partim de la base que és la tecnologia qui està gestionant tot això, i que el nostre cervell no ha evolucionat gens en comparació a la velocitat exponencial de canvi que ha patit la tecnologia, som completament vulnerables davant d’aquest joc. I sempre, es clar! pensant que només es fa amb interessos comercials.

Si teniu oportunitat mireu el documental, hi ha altres aspectes també molt importants a coneixer.

Publicat el Deixa un comentari

Cibersexe – ajudeu-me!

Estic a casa, i de cop penso en connectar-me per fer cibersexe. Començo tot el procés de cerca i mentre l’estic fent i encara que ahir havia decidit que no ho faria mai més, ja estic sentint aquest plaer que m’enganxa sense control.

Saps aquell experiment que es va fer fa anys sobre una rata que pressiona una palanca i aconsegueix el premi? (L’Experiment d’Skinner), doncs analitzem que hi ha darrera d’aquest comportament i que busca la persona.

El Cibersexe és una activitat sexual en què dues o més persones connectades a través d’Internet s’envien missatges o imatges sexualment explícites que descriuen una experiència sexual.

Quan es converteix el Cibersexe en una addicció?

Addicció: Dependència a una substància o a una conducta. El cibersexe s’inclou com una addicció comportamental, on l’individu desenvolupa dependència, igual com podria ser a una substància (en aquest grup també s’inclouen l’addicció a les pantalles, al mòbil, etc.).

En un estudi fet a la Universitat sueca d’Umea (Jokinen et al., 2020) les persones que tenen un trastorn hipersexuals tenen uns nivells més elevats d’Oxitocina. L’estudi es va fer amb 64 pacients que presentaven el trastorn i 38 que no, i es va concloure que els pacients masculins que tenien un trastorn hipersexual tenien uns nivells més elevats d’Oxitocina per la qual cosa, aquest comportament pot ser un mecanisme compensatori per atenuar el sistema d’estrès hiperactiu. (més informació sobre altres estudis)

Però els que son addictes al cibersexe s’han de considerar dins de trastorns hipersexuals? o com addictes a les pantalles? o a les dues coses?

S’ha d’analitzar diferents aspectes:

  • És diferent si la persona busca fer cibersexe perquè només pot gaudir d’aquesta manera, o si te relacions sexuals físiques que funcionen correctament i a part fa cibersexe.
  • És diferent si la persona busca a través del cibersexe tenir contacte afectiu amb l’altre persona, o simplement vol tenir un col·laborador mantenint completament l’anonimat.
  • És diferent si la persona a part del cibersexe té un comportament obsessiu sexuals (masturbació compulsiva, etc) o no.

Així doncs, si creus que tens un problema i et cal ajuda, no dubtis a demanar-la, perquè segons sigui el teu cas, s’ha de treballar de diferents maneres.

Terapiaonline.cat

Altres articles antics relacionats: Cibersexe-exhibicionisme

Fotografia de Soumil Kumar de Pexels

Publicat el Deixa un comentari

Estudis psicològics – 2a part

Tres estudis/experiments més: L’estudi de Ivan Pavlov (Condicionament Clàssic) , i els Experiments de Thorndike i d’Skinner (Condicionament operant).

Estudi de I. Pavlov – Condicionament clàssic

Fet per I.Pavlov (1849-1936) sobre els reflexos condicionats. Relació entre Estimul i Resposta: El que va observar va ser que els gossos no només segregaven sucs gàstrics durant la ingesta d’aliments sinó també quan veien el menjar (E – R)

Text complert a Condicionament clàsic: estudi de I. Pavlov

L’experiment d’en Thorndike

El psicòleg Thorndike (1874-1949) va posar un gat dins d’una gàbia i menjar a fora la gàbia. A l’interior de la gàbia hi penjava una petita anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida. El gat anava fent proves i va veure que si tocava l’anella i aconseguia obrir la porta podia aconseguir menjar. Així es va veure que cada cop el gat tardava menys temps a tocar l’anella.

Experiment complert a Llei de l’efecte de Thorndike

L’experiment d’Skinner

Experiment fet per Skinner, (1904-1990) pare del Condicionament operant afirma que si una conducta és seguida d’un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir. En l’experiment fan passar gana a l’animal. Mentre està buscant menjar si pressiona la palanca rebrà el reforç del menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa.

Experiment complert a L’Experiment d’Skinner

Diferències entre Condicionament clàssic i Condicionament operant

Mentre que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és E- R (estímul-resposta), i l’individu es passiu, en el nou model del Condicionament operant és al revés: Primer s’espera de l’animal un comportament o una conducta determinada i, quan es produeix, es presenta l’estímul, anomenat també reforç.

El reforç augmenta la possibilitat que es repeteixi la conducta. Thorndike va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. Skinner va ampliar aquesta visió parlant de diferents tipus de reforços, els primaris com per exemple el menjar i els secundaris que son aquells estímuls reforçadors que ho son perquè s’associen a un estímul primari, com per exemple els diners). Defineix 4 tipus de condicionament: el reforçament positiu, el càstig, l’omissió, i el reforçament negatiu.

Publicat el Deixa un comentari

Estudis psicològics

Un parell d’estudis/experiments que han marcat la història de la psicologia: La Presó d’Standford, i l’Experiment d’en Milgram,:

La presó d’Standford – Experiment

L’experiment es va fer el 1971 pel Dr. Zimbardo i va consistir en observar la influència de l’entorn sobre les persones. Es va iniciar com si fos una situació real, en una presó. Es van fer dos grups, un grup feia de policies de la presó i un altre eren persones sense cap antecedent delictiu, que se les va tractar com a presoneres. Tots havien d’adquirir el rol que els tocava i cap d’ells sabia que els altres no eren reals. L’impacte va ser tant fort que van haver de suspendre l’experiment abans del termini previst per qüestions ètiques.

Llegiu-lo complert a Experiment de la presó d’Standford

Experiment de Milgram

L’experiment del 1961 de l’Stanley Milgram es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes. Fins a quin punt la gent obeeix a les autoritats quan se’ls hi demana que provoquin dolor als altres? L’experiment consistia a que la persona havia de castigar a una altre persona si no feia be una prova de memòria aplicant-li descàrregues elèctriques (no eren reals però qui les aplicava no ho sabia).

Els resultats van demostrar que en molts casos la persona aplicava descàrregues elèctriques que haguessin provocat la mort de la persona.

Llegiu-lo tot complert a Experiment d’en Milgram- estàs segur que tu no ho faries?