Publicat el Deixa un comentari

Voleu opinar? Una nena de 13 anys està capacitada per dir que vol morir?

Aquests dies s’ha parlat del cas de la nena Hannah Jones, de 13 anys que diu que prefereix morir amb els seus abans de sotmetre’s a un trasplantament de cor que no té massa garanties.

Si hagués estat un adult, no hi hauria hagut cap problema, “qualsevol pacient pot rebutjar el tractament proposat pels metges sense necessitat de justificar la seva decisió”.

Entre els 12 i 16 anys la llei diu que el consentiment l’ha de donar el representant legal del menor, després d’haver escoltat la seva opinió. Per tant la decisió és dels pares però hi ha l’obligació d’escoltar als fills i de valorar la seva capacitat de judici.

Una nena de 13 anys està capacitada per dir que vol morir? Hem obert un tema al fòrum. Cliqueu

Publicat el 2 comentaris

Premis Ig-Nobel 2008

Fa un any ja vam parlar dels premis anti-Nobel, premis que s’entreguen cada any a Harvard pel reconeixement a treballs científics seriosos sobre temes que en principi no ho semblen.

Aquests treballs estan basats en la investigació i contribueixen a despertar l’interès per la ciència (l’any passat en vam parlar a “Les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan es parla al revés“).

Aquest any 2008 s’han concedit entre altres els següents premis:

L’anti-Nobel de la Pau va ser pel Comitè ètic federal suis per la biotecnologia no-humana per “haver adoptat el Principi Legal que les plantes tenen dignitat

En l’apartat de Medicina es va concedir el premi a Dan Ariely de la Universitat Duke (Carolina del Nord) perquè va demostrar que els medicaments més cars produïen més efectes que els més econòmics. El seu treball es va publicar aquest any al diari “Journal of the american Medical Association”.

Pel que fa al premi de ciència cognitiva, un grup d’investigadors japonesos i un hongarès van descobrir que el “moho del cieno” (veure la fotografia), aconseguia resoldre “trencaclosques” i resoldre un laberint. L’article es va publicar a la revista “Nature”

Si voleu consultar tots els premis podeu consultar-los a El bidorto

Publicat el Deixa un comentari

Realitat virtual en els trastorns d’alimentació

La realitat virtual s’ha mostrat eficaç en el tractament de molts trastorns psicològics. En els trastorns alimentaris i sobretot per treballar amb la imatge corporal l’aportació de la realitat virtual permet tenir una visió de la imatge que té la pacient de manera global, en 3 dimensions i permet veure de quines parts del cos la pacient es sent insatisfeta, i quina gradària considera que tenen.

A través de la realitat virtual es pot ajudar a diferenciar entre la creença i la percepció demostrant que el que els pacients els sembla percepció realment no ho és, sinó que son creences i pensaments negatius sobre el seu cos. És a dir ajuda a ensenyar als pacients els aspectes centrals del trastorn de la imatge corporal i permet combatre-la de forma més directa i frontalment.

Permet integrar diferents tipus de tècniques de teràpia. es pot integrar la psicoeducació, la reestructuració cognitiva, etc. Permet treballar la consciència de la malaltia i a més en el mateix escenari podem utilitzar tècniques visuals on poden veure’s també el seu cos amb un pes saludable (no volen augmentar de pes perquè tenen por de convertir-se en obeses).

La primera experiència en el tractament de la imatge corporal en població no clínica amb la tècnica de realitat virtual va ser feta per Riva, Melis i Bolzoni (1997). Amb aquest i els posteriors treballs que s’han realitat es confirma l’eficàcia de les tècniques de la realitat virtual davant de les estratègies “tradicionals” sobretot en el tractament de les alteracions de la imatge corporal que ha estat l’aspecte més treballat en la major part dels estudis fets fins ara.

En la tesis doctoral del Sr. José Heliodoro Marco a més a més afegeix que:

Continua la lectura de Realitat virtual en els trastorns d’alimentació

Publicat el 3 comentaris

Posa a prova els més petits

Vols fer un joc amb un nen?, pot ser que el resultat et sorprengui:

Mostra-li una ampolla dreta mig plena (com el primer dibuix de la figura). Ara li dibuixes l’ampolla en les altres posicions i demana-li que et marqui on creu que estarà col·locat el líquid, cal que es dibuixi la línia del nivell de l’aigua.

En un estudi fet per Corral (1994) va observar que majoritàriament els nens fins a 9-10 anys dibuixaven la línia de flotació paral·lela al fons de l’ampolla ignorant que l’ampolla estava inclinada (mireu el dibuix).

Continua la lectura de Posa a prova els més petits

Publicat el 3 comentaris

Els jugadors de videojocs menys sociables? Sembla que no!

Tenim la imatge del jugador com a persona poc sociable, amb poques amistats. Doncs segons un estudi fer per IGN Entretainment i Ipsos Media CT a 3.000 jugadors habituals d’uns 32 anys de mitja, el 55 % són casats i el 48% amb fills.

L’estudi també mostra que dels jugadors, els que són sorters tenen el doble de cites en un mes que els que no juguen.

Un altre factor important és el poder d’influència amb les seves amistats i familiars sobre aspectes de les noves tecnologies (els hi demanen consell per comprar-se un ordinador, televisors, etc).

Font: MeriStation

Publicat el 2 comentaris

Estudiar matemàtiques!

Contínuament surten idees generalitzades de l’existència de diferències biològiques entre nens i nenes pel que fa a les capacitats i a l’aprenentatge en càlcul, aritmètica, etc.

La frase “les dones no tenen habilitat pels números ni les matemàtiques” encara està massa viva entre nosaltres i cal dir que no és gens certa.

Segons el treball fet per Jane S. Hyde i col·laboradors, i publicat a la revista Science, no hi ha diferències estadísticament significatives en les capacitats cognitives entre els nois i les noies.

Les noies obtenen tant bons resultats com els nois en els exàmens estandanditzats de matemàtiques a Estats Units per la qual cosa es reafirma que la influència dels estereotips i valors socials respecte al gènere son determinants en molts dels aspectes per a les persones, entre els que hi ha la motivació a l’hora d’escollir els estudis universitaris o configurar el seu futur professional.

L’equip de la Dra. Jane S. Hyde va analitzar a 7.200.000 joves de 10 estats dels Estats Units, amb els exàmens que feien per accedir a les diferents universitats arribant a la conclusió que no hi ha diferències entre els dos gèneres en l’estudi de les matemàtiques.

La falta de dones en les carreres relacionades amb les ciències exactes s’explicaria per l’organització social i la jerarquia de gènere en l’accés i consolidació d’alguns llocs de treball , és a dir pel que s’ha anomenat “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant (tema relacionat Que prefereixes que el teu cap sigui un home o una dona?)

Font: Infocop

Publicat el 3 comentaris

Agafa entre les mans alguna tassa calenta cada matí

Per canviar la teva visió del món només has d’aguantar una cosa calenta entre les mans. Així es desprèn d’un nou estudi realitzat per Lawrence Williams i el seu equip, de la Universitat de Colorado i publicat a LiveScience les persones que aguanten alguna cosa calenta entre les mans veuen als altres de forma més confiada i amigable, al mateix temps que són més generosos, que si aguanten una cosa freda.
Tassa de cafè

Segons exposen, l’escalfor física està lligada amb l’escalfor psicològica i aquest llaç que existeix pot ser que vingui de l’escalfor que notàvem quan érem nens i estàvem abraçats a les nostres mares.

Els investigadors van demanar a 41 estudiants que agafessin una tassa de cafè calenta o una de cafè gelat mentre pujaven en un ascensor que anava a un altre pis de l’edifici. Després se’ls va donar informació sobre altres persones per tal que puntuessin les seves característiques de personalitat: si els consideraven generosós, sociables, contents o tristos, Etc.

Els participants van respondre a l’entrevistador significativament de forma més càlida i van puntuar més positivament als desconeguts, si abans havien portat la tassa de cafè calenta que la freda. Inclús, tal com diu l’investigador John Bargh “això no només afecta a com veiem als altres sinó que també ens afecta al nostre comportament, i aguantar una tassa calenta fa que ens faci més generosos”.

Font: LiveScience


Publicat el 7 comentaris

La hipnosi, et fa por?

Si algun dia un professional, sigui metge o psicòleg, us proposa fer hipnosi, recordeu que moltes de les creences que tenim estan equivocades. A continuació exposem molts dels mites que hi ha sobre la hipnosi, per tal d’anar-los fent desaparèixer.

La hipnosi elimina i anul·la el control voluntari de la persona podent cometre actes delictius, antisocials, immorals o que porten al ridícul social

No hi ha cap evidència que algú hagi obrat contra la seva voluntat per culpa de la hipnosi. Els casos anecdòtics s’expliquen millor pel control social de qui suposadament ha hipnotitzat. Sota hipnosi no es perd el control.

La hipnosi pot deixar a la persona “enganxada” en un transit, de manera que al no poder “sortir de l’estat hipnòtic” pot quedar dement.

Ningú no pot quedar “enganxat” a allò que no existeix. Igual que en la relaxació, amb temps i amb bones explicacions s’aconsegueix deshipnotitzar-te.
Continua la lectura de La hipnosi, et fa por?

Publicat el 3 comentaris

La infertilitat i la relació de parella

La infertilitat és un esdeveniment vital estressant que genera un fort impacte emocional en la persona i que pot amenaçar a la relació de parella.

Davant de la infertilitat cada parella pot respondre de diferent manera, però així hi tot constitueix una situació d’estrès crònic comparable amb l’aparició d’una mort o malaltia molt greu. El fet que les parelles es sotmetin a un gran nombre de visites al metge, a tractaments, i a relacions sexuals programades pot suposar una pressió en la parella molt accentuada.

És per tot això que l’estabilitat de la parella com a relació queda alterada: la comunicació entre ells en queda ressentida perquè un dels membres (moltes vegades ell) per no voler generar més patiment a la seva parella, i per tal de protegir-la no expressa les seves emocions i es reprimeix davant d’ella. Com a conseqüència ella experimenta desatenció i la sensació que està sola davant de la situació, provocant un ressentiment contra ell.

Les relacions sexuals de la parella també solen quedar afectades. En molts dels casos es disminueix la qualitat i la freqüència, per una disminució del desig, sobretot provocada per la programació de les relacions sexuals. En algunes situacions s’arriba a que el sexe es converteix en una experiència dolorosa per la incapacitat d’arribar a concebre el fill.

Les parelles que es trobin en aquestes situacions has de saber que la teràpia cognitiva-conductual ha demostrat la seva eficàcia tant pel que fa a l’afrontament del diagnòstic com durant el tractament. Es treballen les reaccions que pateix la parella:

  • L’estat de xoc i la negació per no voler-ho acceptar.
  • La culpabilització a l’altre membre de la parella per la incapacitat per concebre, o a si mateix per estar privant a la seva parella de la possibilitat de tenir fills.
  • Sentiment de pèrdua de control i d’aïllament social per tal de protegir-se davant dels sentiments de ràbia o enveja davant d’altres familiars o amics que no tenen aquest problema.

Imatge: Galeria Alvaro Rovia

Bibliografia:

  • Guerra D. (1998) Como afrontar la infertilidad. Barcelona editorial Planeta.
  • Terapia de pareja en infertilidad. Noelia Flores Robaina, Cirsitna Jenaro Rio i Carmen Moreno Rasset. Universidad de Salamanca. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)
Publicat el 4 comentaris

Ets esquerrà, dretà o ambidextre

Posem un test per saber si ets autènticament esquerrà, dretà o ambidextre. A les següents preguntes has de comptar el número d’accions que fas amb una mà. Si només ho fas amb una mà poses un punt a la mà corresponent. Si contestes que ho fas amb les dues doncs mig punt a cada mà. Al final has de sumar els punts que has tret de cada mà.

En principi la gran majoria treuen més punts en una de les mans i gairebé cap a l’altra. Si s’aconsegueix més de 8 punts amb la mà “dolenta” et pots considerar ambidextre donat que estàs fent més coses amb aquesta mà que les que normalment es fan.

  1. Mà amb la que et pentines
  2. Mà amb la que et raspalles les dents
  3. Primera de les mànigues que et poses de la roba
  4. Mà amb la que et neteixes el cul
  5. Mà amb la que et menges un postre de cullera.
  6. Mà amb la que mulles alguna cosa a la llet o un altre líquid
  7. Mà amb la que subjectes l’ampolla a l’omplir el got.
  8. Mà amb la que trenques un sobre de cafè o sucre.
  9. Mà amb la que encens un llumí.
  10. Mà amb la que esprems fruita en un expremedor.
  11. Mà amb la que remous un menjar posat al foc.
  12. Ull que mira per la mirella d’una porta.
  13. Mà que queda a sobre a l’aplauder (la que colpeja a l’altra)
  14. Braç que queda a sobre al creuar els braços.
  15. Mà per demanar silencia, dir OK o taparles la boca quan es badalla.
  16. Mà amb la que llances alguna cosa amb punta (un dard, per exemple)
  17. Peu amb el que saltes si només ho fas sobre un.
  18. Peu amb el que colpeges una pilota que està davant teu.
  19. Mà amb la que llances un dau preferentment.
  20. Mà que queda més a sota en l’escombra quan escombres.
  21. Mà amb la que escrius.
  22. Mà amb la que poses una grapa amb una grapadora.
  23. Mà amb la que obres un paraigua (la que no el subjecte)
  24. Mà amb la que et poses una gorra o sombrero.
  25. Orella en la que et poses el telèfon preferentment.

Extret: Revista de psicologia

Publicat el Deixa un comentari

L’esforç l’has de fer tu

Quants cops t’han intentant influir a fer una cosa que tu mateix no et veus capaç de fer: els teus amics constantment t’estan dient: “fes això…” “digues-li allò….” “jo aniria a…”

Si un mateix no està preparat per afrontar una situació, no vulguem forçar-lo a que ho faci.

Tradueixo literalment un text molt apropiat que el podeu consultar a Psicoterapia estrategica

“Un dia una petita obertura va aparèixer en un capoll:

Un home es va asseure i observà durant hores com la papallona s’esforçava perquè el cos de la papallona passés a través d’aquell petit forat.

Llavors, va semblar que ella ja no aconseguia cap progrés. Semblava que ella ja havia arribat al punt més alt que podia en el seu intent i ja no podia avançar més.

L’home va decidir ajudar a la papallona: va agafar unes tisores i va tallar la resta del capoll. La papallona llavors va sortir fàcilment

Però el seu cos estava atrofiat, era petit i tenia les ales aixafades.

L’home va continuar observant-la perquè ell esperava que, en qualsevol moment, les ales d’ella s’obririen i s’agitarien per ser capaces de suportar el cos, i que aquest, al mateix temps, aniria agafant forma.

No va passar res!

En realitat la papallona va passar la resta de la seva vida arrossegant-se amb un cos deforme i les ales atrofiades.

Ella mai va ser capaç de volar.

El que l’home, amb la seva gentilesa i voluntat d’ajudar no comprenia, era que el capoll pressionant i l’esforç necessari perquè la papallona passés a través de la petita obertura, era la manera per la qual el fluït del cos arribaria a les ales, de tal manera que ella estaria preparada per a volar una vegada que estigués lliure del capoll.

Algunes vegades, l’esforç és justament el que precisem en la nostra vida. Si poguéssim passar a través de les nostres vides sense obstacles, seriem incomplets. No seriem tant forts com podríem haver estat i mai podríem volar.

Anònim

Font: Psicoterapia estrategica

Publicat el 5 comentaris

Fixa’t en les mans de les persones

Potser si ets de les persones que mires les mans dels altres estàs calculant el seu quocient anular?

Mira’t els dits de les mans. La mida dels dits anular i index és un indicador del grau d’exposició que ha patit el fetus a la testosterona.

El fetus està exposat, en diferents nivells, a la testosterona, l’hormona sexual masculina. Segons el grau d’exposició que pateix es produeixen les diferenciacions sexuals en l’úter: amb més testosterona es forma el penis, l’escrot i la pròstata, i a la pubertat és produirà un increment de la massa muscular, del volum y la força entre altres coses.

Si has patit una major exposició a la testosterona es reflexa en el teu dit anular que serà més llarg que l’índex (mira la mà de l’esquerra del dibuix). Una menor exposició a la testosterona es reflexa amb els dits anulars i índex iguals (mà de la dreta).

Segons Victor Johnston cada vegada apareixen més proves que aquest quocient digitals està relacionat amb la quantitat d’esperma, és a dir els homes que tenen l’anular més llarg tenen més quantitat d’esperma. L’altura també és un index de l’exposició a elevats nivells de testosterona. I segons un estudi fet per la BBC amb aquest coeficient es pot saber qui guanyarà una carrera (Rendimiento deportivo segun las manos).

Conclou Victor Johnston que s’està demostrant que les influències hormonals que es produeixen a les primeres edats de la vida canvien l’estructura del nostre cervell. Altres estudis amb monos rhesus demostren, però, que els seus nivells de testosterona baixen quan han tingut un fracàs social i en canvi, augmenten en un moment de triomf, per la qual cosa i tal com diu el doctor Hugo Liaño “el comportament humà té una plasticitat que ha permès a l’home adaptar-se a extrems culturals i de l’entorn convertint-se en l’espècie amb més exìt de la història”

Bibliografia: Cara a cara con la vida- Eduard Punset


Publicat el 3 comentaris

Risc que tenen les drogues segons els joves de 15 a 24 anys

Quin grau de risc tenen les següents drogues per a la salut de les persones? Dades extretes de l’Estudi fet per “Eurobarometer de la Comissió Europea” el maig del 2008.

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

Continua la lectura de Risc que tenen les drogues segons els joves de 15 a 24 anys

Publicat el 3 comentaris

A qui no vols tenir de veí?

En l’estudi fet pel Centre d’Estudis d’Opinió sobre “Els condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics. Maig del 2008”, a una població de 2000 persones majors de 18 anys i residents a Catalunya, entre altres se’ls va preguntar a qui no voldrien tenir de veí. Aquestes són les respostes:

Hi ha un clar posicionament en contra dels drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos. Així mateix cal fer esment que encara que baix, el numero de persones que no volen tenir de veïns a les persones que pateixen de la SIDA encara és considerable, (vegeu la gràfica que hem fet des de Psico-ajuda amb els percentatges extrets de l’estudi).