Quants cops t’han intentant influir a fer una cosa que tu mateix no et veus capaç de fer: els teus amics constantment t’estan dient: “fes això…” “digues-li allò….” “jo aniria a…”
Si un mateix no està preparat per afrontar una situació, no vulguem forçar-lo a que ho faci.
Tradueixo literalment un text molt apropiat que el podeu consultar a Psicoterapia estrategica

“Un dia una petita obertura va aparèixer en un capoll:
Un home es va asseure i observà durant hores com la papallona s’esforçava perquè el cos de la papallona passés a través d’aquell petit forat.
Llavors, va semblar que ella ja no aconseguia cap progrés. Semblava que ella ja havia arribat al punt més alt que podia en el seu intent i ja no podia avançar més.
L’home va decidir ajudar a la papallona: va agafar unes tisores i va tallar la resta del capoll. La papallona llavors va sortir fàcilment
Però el seu cos estava atrofiat, era petit i tenia les ales aixafades.
L’home va continuar observant-la perquè ell esperava que, en qualsevol moment, les ales d’ella s’obririen i s’agitarien per ser capaces de suportar el cos, i que aquest, al mateix temps, aniria agafant forma.
No va passar res!
En realitat la papallona va passar la resta de la seva vida arrossegant-se amb un cos deforme i les ales atrofiades.
Ella mai va ser capaç de volar.
El que l’home, amb la seva gentilesa i voluntat d’ajudar no comprenia, era que el capoll pressionant i l’esforç necessari perquè la papallona passés a través de la petita obertura, era la manera per la qual el fluït del cos arribaria a les ales, de tal manera que ella estaria preparada per a volar una vegada que estigués lliure del capoll.
Algunes vegades, l’esforç és justament el que precisem en la nostra vida. Si poguéssim passar a través de les nostres vides sense obstacles, seriem incomplets. No seriem tant forts com podríem haver estat i mai podríem volar.
Anònim
Font: Psicoterapia estrategica