El Mem

Mem: És la unitat mínima de transmissió en l’herència cultural, Així segons Dawkins aquestes idees generals van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent com passa en l’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no).

Si de manera individual ens adonem que algun d’aquests mems ens limita i no ens deixa sentir be, busquem l’ajut d’un professional.

terapiaonine.cat

Etiquetat amb:
Publicat a animals, Ansietat, aprenentatge, teràpia online

Faula 19 – El pinyol de la cirera

Publiquem la faula número 19 d’aquesta secció.

Caminava un noi per un camí mentre menjava una cirera. Quan va acabar va tirar el pinyols de la cirera al terra del camí i un ancià que el seguia va recollir-lo i el va enterrà a una zona fèrtil a prop del camí. El noi se’n va riure:

Quina tonteria, Per què has fet això? no hi veig cap sentit.

Al cap d’un temps el noi va tornar a passar pel mateix lloc, i en el lloc on l’ancià havia enterrat el pinyol de la cirera, hi sortia un petit arbret. I allà estava l’home regant l’arbre.

I un segon cop el noi va tornar a riure-se’n d’ell dient que no servia de res fer allò i que estava perdent el temps.

Anys després, el noi ja gran, passejant pel mateix camí. Tenia molta sed i va arribar al lloc on l’ancià va plantar el cirerer i va descobrir un arbre frondós i ple de cireres. Gracies a les cireres va aconseguir calmar la seva sed i va pensar penedit que no havia d’haver-se’n burlat de l’ancià.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, contes, educació, general

Creativitat – Moment de reinventar-nos?

A molts ens toca reinventar-nos! Com fer-ho? Com trobar aquesta flama que posarà en marxa el nou projecte? Intentem primer centrar-nos en com aconseguir posar-nos en marxa:

Quan es parla de creativitat com a creació d’idees originals i potencialment útils per aconseguir fer un canvi en un projecte, només pensar en això ja fa una mica de vertigen. La por se’ns apodera: Com seré capaç d’aportar idees originals si estic completament bloquejat?

Deixem aquesta exigència de “he d’aportar idees originals” i centrem-nos en la definició de creativitat com la capacitat de pensar més enllà de les idees establer-tes fins ara.

Si ens centrem en aquest segon punt pot ser que sigui una mica més fàcil, no?

Així doncs:

  1. Definim (en positiu) què volem o què hem de millorar (per exemple: augmentar les nostres vendes, obrir mercat a altres zones, etc) i un cop definit l’objectiu (si en tenim més d’un, definim-los i els treballarem per separat cada un d’ells) .
  2. Dediquem una estona (si cal es pot anar repetint en diferents dies) per fer una “pluja d’idees“. Si, per què no? Tots hem sentit a parlar de la pluja d’idees, inclús n’hem fet mofa. Però, per què no intentar-ho?

Primer pas i sense cap limitació, apuntem totes les idees noves que ens vinguin, inclús les inusuals, intentem combinar-les entre elles etc. (es pot demanar a altres persones que contribueixin també a donar-ne).

Un cop tinguem aquestes idees. Agafem-les per separat i apuntem les pors limitants que ens frenen per poder executar aquella idea. Descartem les que no ens agraden (no ens basem en les pors, sinó en les preferències reals).

A partir d’aquí toca treballar amb cada una de les pors per separat per aconseguir alliberar-te’n (veure la segona part Les pors que nos ens deixen avançar)

El 2015 ja publicàvem aquesta faula que avui podríem aplicar a “descobrim que podem ser creatius”

Deixa’t anar i explorem

Un home està de puntetes en una petita habitació fosca i buida, els braços estirats cap amunt, les mans aferrades a les barres de la petita finestra, única font de llum de l’habitació.

Si s’hi aferra amb fermesa i inclina el cap enrere, pot veure un petit raig de sol entre les barres superiors. No vol corre el risc de perdre’l de vista. I així segueix estirant-se cap el raig de sol, aferrat fortament a les barres. Està tant concentrat en l’esforç de no perdre de vista aquest reflex de llum vital que no se li acut deixar-se i explorar la resta de la cel·la.

Així mai descobrirà que la porta de l’altra extrem de la cel·la està oberta i que ell és lliure. Sempre hagués pogut sortir a la llum del dia, amb tant sols haver-se deixat anar.

Hubert Benoit

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, coaching, EFT, grups

Que saben els altres de tu, que tu no saps – La finestra de Johari

La finestra de Johari és una eina creada pels psicòlegs Joseph Luft i Harry Ingham per il·lustrar els processos d’interacció humana.

Què saben els altres de nosaltres?

No podem captar totalment la nostra personalitat, però podem ser conscients de la part que ensenyem als altres.  La finestra de Johari es una eina per ajudar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a saber si el que nosaltres pensem de nosaltres mateixos es correspon amb el que pensen els altres.

Així si mirem la imatge hi ha quatre quadres en que es divideix la percepció personal:

A   Que se de mi i m’agrada dir-ho als altres. Aquest quadre descriu característiques i experiències de les que som conscients i que ens agrada explicar als altres.

B  Que se de mi  mateix però amago als altres. Aquest quadre amagat descriu coses que sabem nosaltres però que decidim no explicar als altres. La seva dimensió disminueix a mida que construïm una relació de confiança amb els altres.

C  Que no se de mi mateix però els altres si que saben.   Hi ha coses que no sabem de nosaltres mateixos però que els altres les veuen molt obvies. I hi ha coses que pensem que expressem amb transparència però que els altres interpreten de forma diferent.

D  Què no se de mi mateix i els altres tampoc saben.   Hi ha aspectes de nosaltres mateixos que desconeixem a l’igual que els altres. Som més complexos i multifacètic del que imaginem.

Si provem de fer l’exercici (s’utilitza molt en exercicis corporatius i en dinàmiques de grup) cal triar adjectius que considerem que ens descriuen be. Després es deixa que els altres tirin adjectius per a descriure’t. I a continuació s’introdueixen els adjectius en el quadrat corresponent. Potser el resultat et sorprendrà.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, social, teràpies

No puc canviar les coses! L’elefant encadenat – Jorge Bucay

L’elefant encadenat de Jorge Bucay (vegeu el vídeo al final del post)

De petit m’agradava el circ. M’encantaven els espectacles amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant: Durant la funció l’elefant feia gala d’un enorme pes i una força descomunal, però després d’una funció i fins a tornar a fer la següent actuació l’animal sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que pressionava a una de les seves potes i encara que la cadena era gruixuda només estava enganxada per un ridícul tros de fusta clavat uns centímetres al terra.

Em semblava evident que l’elefant amb la seva força era capaç d’estirar aquell minúscul tros de tronc i fugir. El misteri era evident;

– Que el mantenia allà? Per què no s’escapava? vaig preguntar

Em van respondre que perquè estava ensinistrat. Llavor vaig preguntar:

– I si està ensinistrat, Per què l’encadenen?

No recordo cap resposta coherent.

Passats uns anys, vaig descobrir per sort per a mi, que algú havia sigut prou savi per a trobar la resposta:

– L’elefant del circ no s’escapa perquè ha està lligat a una estaca des que era molt petit

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar-me l’elefant acabat de néixer i lligat a l’estaca. Segur que l’elefant estirava i estirava l’estaca tractant d’alliberar-se i acabant el dia esgotat, però l’estaca, llavors, era més forta que ell. Segur que intentava alliberar-se dia rere dia, i així fins que un terrible dia per a la seva història, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no escapa perquè creu, pobre, que no pot. a l’elefant li queda gravat al cap la impotència que va sentir i i el pitjor es que mai més s’ha tornat a qüestionar aquest record i mai més va intentar posar a prova la seva força i alliberar-se de l’estaca.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, contes

La solució està en el canvi

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, estudis, hipnosi, llibres, salut, teràpies

Com millorar la nostra memòria – El Palau de la memòria

Hi ha una tècnica molt curiosa que ens ajuda a millorar la nostra “memòria” i s’anomena “El Palau de la Memòria”.

Té els seus orígens en el segle V a.C. quan el poeta Simonides de Ceos de manera sorprenent es va adonar que va poder recordar la gent que estava asseguda en un banquet a Tesalia sense esforç i a més també recordava on estaven asseguts cada un d’ells. Per això se’l considera el creador d’aquesta tècnica.

El palau de la memòria és un truc o tècnica consistent en imaginar espais en què disposem els mots o frases que volem recordar. Es un mètode semblant a com funciona el nostre cervell i et permet ser l’”arquitecte” de la teva memòria: consisteix a vincular conceptes amb estances, així per exemple podem construir el nostre Palau de la memòria com vulguem.

Encara que el millor es imaginar un lloc conegut per nosaltres, posem ara un exemple, imaginem de moment un espai petit, per exemple una entrada d’una casa amb el seu rebedor que ens porta al menjador on hi ha 3 portes. Una d’elles va cap al bany, l’altre cap a la cuina i l’altre a l’habitació, que a més te un balcó.  Agafem una llista de coses que hem de recordar, i posem un o dos conceptes en cada habitació de les que hem imaginat.

Per ajudar-te a retenir-la has d’imaginar aquest objecte de la paraula que vols retenir amb una imatge que sigui ja per ella mateixa “atípica” (una caricatura, una posició sexual, uns colors molt vius, etc.) i cada objecte el poses a les habitacions:

Imagina’t que volem recordar la llista de la compra on hi ha plàtans, enciam, pollastre, etc.:  Sempre faràs el camí igual, començant per l’entrada, després al menjador, després a la cuina, etc. Imagina’t que a l’entrada de la casa, l’enciam es el que t’obra la porta, imagina’t aquest enciam, mira-li les fulles de l’enciam, quin tipus d’enciam es, si està mig pansit o no, etc. Tots els detalls.  Vas cap al menjador i t’hi trobes plàtans ballant per dins del menjador… mira els plàtans, els tipus de plàtans (si son gran, petits, verds o no etc.) tots els detalls, mira quants n’hi ha, etc.. . Després vas a la cuina i et trobes la cuina plena de pollastres corrent per la cuina, etc.

Recorda que quan et construeixis el teu “palau de la memòria” ha de ser un lloc conegut per a tu, i que poses les coses que has de recordar a dins de cada habitació en llocs també coneguts per tu i no posar-hi més de 8 o 9 objectes a cada estança.

Si has de recordar moltes coses, fes-te un conjunt de palaus de la memòria que no cal que siguin explícitament cases independents, poden ser habitacions: per l’experiència s’ha vist que es millor utilitzar cases o habitacions conegudes, d’amics, l’oficina de la feina, etc. Cada una d’aquestes cases o habitacions han de ser identificatives, o per cada membre de la teva família per exemple: la teva germana tindrà una habitació i allà hi tindràs els conceptes de química que vols recordar. a l’altre habitació, que serà la del teu avi hi hauran els conceptes d’informàtica que també has de recordar, i a l’altre habitació que serà la de la teva parella, hi hauran els conceptes d’aeronàutica que també hauràs de recordar, etc. O també pots fer habitacions per les teves aficions: l’habitació dels jugadors de futbol tindran els conceptes de química, i l’habitació de les músiques que t’agraden tindran els conceptes d’Informàtica, i l’habitació de les novel·les tindran els conceptes de… etc.

 

Aquí, si ja has provat aquest sistema i veus que et funciona, es pot passar al següent nivell:  posar més objectes identificats a cada una de les habitacions (dins l’habitació dels jugadors de futbol, a un jugador concret, li pots posar al costat una pilota, unes vambes un escut etc, i cada una d’aquesta coses pot tenir un concepte que has de recordar… etc.

I, ja saps que com tot, com més es pràctica més domini s’aconsegueix.

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge

Llei de l’Efecte de Thorndike

Efecte Thorndike

Thorndike (1874-1949) va col·locar un gat a cada una de les caixes problemes (veure el dibuix): caixes que, amb una mica d’habilitat, es podien obrir de manera que l’animal si ho aconseguia, es podia escapar i aconseguir menjar.

Aquest experiment és un exemple del que més tard es va anomenar condicionament o aprenentatge operant, és a dir, un animal emet una resposta i si és recompensada en aquesta situació (amb menjar o aconseguint alliberar-se) aquesta resposta s’aprèn, i si no, aquesta resposta desapareix gradualment.

Thorndike centrant-se en l’estudi de l’aprenentatge en els animals va aconseguir un acostament teòric i metodològic en el camp de la investigació animal i en la psicologia E-R (estimul-resposta) que va anomenar connexionisme.

Va rebre moltes crítiques sobretot perquè els seus treballs van ser en el laboratori cosa que podia provocar que els animals no “raonessin” justament perquè no estaven en el seu entorn natural.

Thorndike va proposar dues lleis de la conducta;

  • La llei de l’Efecte: Les respostes que es donen en una mateixa situació i que van acompanyades o immediatament seguides de satisfacció per a l’animal, en igualtat de condicions es connectaran més intensament amb la situació de manera que quan aquesta es torni a presentar tornaran a repetir-les.
  • La llei de l’exercici: Tota resposta a una situació en igualtat de condicions es connectarà més fortament a la situació en proporció al número de vegades que ha estat connectada a aquesta situació i a la força i duració en les connexions.

Thorndike va aplicar aquestes condicions a la conducta humana i va afirmar que l’aprenentatge consistia en un increment de probabilitats de E-R (estimul-resposta) i així com l’aprenentatge animal es automàtic, l’aprenentatge humà també es inconscient. Per a ell el raonament humà el va reduir a automatisme, costum i hàbits. La consciència no era necessària per a l’aprenentatge.

Bibliografia: Historia de la psicologia – Thomas Hardy Leahey

Etiquetat amb:
Publicat a animals, aprenentatge, experimentació

Per què no recordem els primers anys de vida?

En general, la majoria de nosaltres som incapaços de recordar experiències viscudes durant la infància abans dels tres anys d’edat. Tot i així, els nens des que neixen poden relacionar-se amb el seu entorn, jugar, reaccionar emocionalment i comunicar-se, demostrant que aprenen moltes coses molt aviat.

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, neurociència

Aprèn a xiular

Fins ara es pensava que els primats no humans produïen sons degut a les seves emocions però sense poder-los controlar.

Ara, però, ha aparegut la Bonnie que és capaç de xiular de forma espontània gràcies a l’aprenentatge per imitació.

Font: El PaleoFreak

Etiquetat amb:
Publicat a animals, aprenentatge, curiositats, vídeos

Fer guixots ens ajuda a concentrar-nos

guixotsQuants cops a l’escola mentre el professor feia l’explicació ens havien dit o t’han dit “para de fer guixots i escolta!“. Doncs ara, segons un experiment fet per psicòlegs britànics s’ha demostrat que fer guixots mentre t’estan explicant alguna cosa, ajuda a la teva ment a concentrar-se en allò que és avorrit i a memoritzar el que s’escolta.

Em aquest experiment van participar persones que feien guixots mentre sentien un missatge telefònic molt avorrit i van poder recordar un 29% més de detalls que un altre grup que simplement es va limitar a escoltar el mateix missatge.

El resultat d’aquest experiment suggereix que fer guixades a la vida diària pot ser una manera de mantenir l’atenció en comptes d’una distracció com fins ara ens pensàvem.

Font: eleconomista.com

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, curiositats, general

Pors

Hi ha un seguit de pors primordials que els éssers humans compartim i que solen ser, en bona part, fruit del desconeixement de nosaltres mateixos.

Si ens deixem endur per ella, la por ja no es situa només al nostre interior i ja no es tracta d’una por primordial, sinó d’una por modelada per l’entorn humà, geogràfic, econòmic i cultural on vivim. Us poso un escrit d’Eduard Galeano sobre les pors:

  • Els que treballen tenen por de perdre el treball.
  • Els que no treballen tenen por de no trobar mai treball.
  • Qui no té por de la gana, té por del menjar.
  • Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants d’ésser atropellats.
  • La democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
  • Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la manca d’armes, les armes por de la falta de guerres.
  • És el temps de la por.
  • Por de la dona a la violència de l’home i por de l’home a la dona sense por.
  • Por dels lladres i por de la policia.
  • Por de la porta sense tanca, del temps sense rellotges, del nen sense televisor, por de la nit sense pastilles de
  • dormir i por del dia sense pastilles per despertar.
  • Por de la multitud, por de la soledat, por d’allò que hom ha estat, por de morir, por de viure (Eduardo Galeano)

Font: L’ecologia emocional – J.Soler i M.Conangla

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta

Hàbits que s’hereten. Per què els fem?

habits

Un grup de científics van posar a 5 ximpanzés dins d’una sala. Al mig hi havia una escala per poder agafar uns plàtans que estaven penjats del sostre.

Cada vegada que un ximpanzé pujava a l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven aigua freda sobre els altres ximpanzés que estaven al terra. Després de repetir-ho un temps va provocar que cada vegada que un mono intentava pujar l’escala era violentament aturat pels altres.

Un cop après això van canviar a un dels primats de la sala per un de nou. Quan aquest va començar a pujar l’escala va ser colpejat pels altres per la qual cosa després d’alguns intents el mono nouvingut ho va entendre.

Posteriorment un altra ximpanzé va ser substituït, i la situació es va tornar a repetir, però amb la curiositat que el primer substitut també va participar en la repressió perquè no pugés l’escala.

Progressivament van anar canviant cada vegada un mono més, fins que es va aconseguir un relleu generacional complert, és a dir hi havia un grup de 5 ximpanzés que sense haver rebut mai el bany d’aigua freda no deixava que cap ximpanzé puges per l’escala.

Es va continuar substituint els monos i van observar que encara que ja n’havien passat molt per la sala, cada nova població havia heretat els hàbits i actuava igual que els monos inicials.

A això Dawkins ho va anomenar “mems” és a dir idees generals que van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent d’aquesta manera, i l’evolució cultural és com una espècie d’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no).

Imatge: Listillo dice

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, social

Saber coses noves és addictiu

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, curiositats, estudis

Un cas real d’autisme

Com comentava en un post anterior, moltes vegades és més fàcil conviure amb un problema o una malaltia si estàs en contacte amb persones que passen o han passat pel mateix que tu.

En aquest post, us presento un blog d’una mare que parla sobre el seu fill amb autisme, l’Erik. A part de conèixer una mica més l’autisme en un cas real, en aquest blog es pot veure com l’Erik arpèn, exercicis que practica amb els seus pares per millorar el seu llenguatge, la socialització, la conducta i molts apartats més.

Visita el blog “El sonido de la hierba al crecer

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, fills, testimonis

Personalitat, caràcter i temperament

La personalitat és un conjunt de pautes de conductes actuals i potencials que resideixen en un individu i que es mouen entre l’herència i l’ambient. És a dir, un estil de vida que afecta a la manera de pensar, sentir, reaccionar, interpretar i conduir-se per ella. Unes de les característiques més pròpies de la personalitat és que és estable i previsible.

El caràcter és la part de la personalitat que es va adquirint al llarg de la vida, el que anem aprenent de l’entorn a través de les influències psicològiques, socials i culturals. Per això es sol dir que el caràcter “es forja”.

El temperament és la part heretada, aquella que té una relació directa amb patrons de conducta hereditaris i, per tant, una base neurobiològica. Es troba des de les primeres etapes de la vida i es considera immodificable.

Font: “¿Quién eres?” Enrique Rojas

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, general
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob