Les Xarxes ens manipulen

Comentari sobre un dels aspectes que comenten en el documental de Netflix,El dilema de las redes

Ja sabem que a través de les xarxes, les grans companyies com Google, Facebook, etc. ens agafen les nostres dades per enviar-nos publicitat etc. És el que s’anomena Capitalisme de vigilància és a dir per pressions econòmiques ens vigilen en línia per aconseguir més informació sobre nosaltres i obtenir més guanys.

Però, sabem que ens estan manipulant? Sabem que estan provocant canvis en el nostre comportament per a que actuem com a ells els hi interessa? Sabem que estan utilitzant la psicologia contra nosaltres?

Com més informats estiguem més els hi costarà manipular-nos: L’objectiu d’aquestes empreses, evidentment, és aconseguir provocar un canvi en nosaltres per tal que consumim més anuncis, i per això el que volen es que estiguem més estona connectar a les xarxes. Però, com ho fan? només posem dos exemples dels molts que utilitzen:

  • Juguen amb el sistema de recompensa per exemple aconsegueixen que estiguem movent el dit amunt i avall d’una manera gairebé obsessiva, per obtenir la recompensa simplement per veure noves “piulades”, o noves imatges, etc. que estan posades de manera que mai sàpigues què t’apareixerà per la qual cosa incrementen les ganes d’aconseguir el premi.
  • Manipulen les Xarxes perquè només interactuïs amb aquells que la xarxa ha detectat que t’agraden per aconseguir que estiguis més estona connectat, així per exemple al Twitter, els algoritmes estan preparats perquè vagis interactuant cada vegada més amb la gent a la qual hi has posat més likes.

I que passa amb això? Pel que fa al primer punt, la recerca de recompensa, arribem a la addicció a les Xarxes, que actualment cada vegada hi ha més casos.

Pel que fa al segon punt, i donat que cada vegada més ens informem a través de les Xarxes acabarem (ja estem en el camí) per convertir-nos en societats completament polaritzades sense acceptar els que no pensen com nosaltres. Com que només veiem, escoltem, llegim a gent que pensa com nosaltres, acabarem pensant que la nostra realitat és l’única certa, per tant la informació que ens mostren les Xarxes pot no ser real, pot ser informació que només s’acosta a la nostra manera de pensar.

És interessant que ens anem adonant del que ens fan perquè si partim de la base que és la tecnologia qui està gestionant tot això, i que el nostre cervell no ha evolucionat gens en comparació a la velocitat exponencial de canvi que ha patit la tecnologia, som completament vulnerables davant d’aquest joc. I sempre, es clar! pensant que només es fa amb interessos comercials.

Si teniu oportunitat mireu el documental, hi ha altres aspectes també molt importants a coneixer.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, facebook, grups, internet, social, teràpia online

Estudis psicològics – 2a part

Tres estudis/experiments més: L’estudi de Ivan Pavlov (Condicionament Clàssic) , i els Experiments de Thorndike i d’Skinner (Condicionament operant).

Estudi de I. Pavlov – Condicionament clàssic

Fet per I.Pavlov (1849-1936) sobre els reflexos condicionats. Relació entre Estimul i Resposta: El que va observar va ser que els gossos no només segregaven sucs gàstrics durant la ingesta d’aliments sinó també quan veien el menjar (E – R)

Text complert a Condicionament clàsic: estudi de I. Pavlov

L’experiment d’en Thorndike

El psicòleg Thorndike (1874-1949) va posar un gat dins d’una gàbia i menjar a fora la gàbia. A l’interior de la gàbia hi penjava una petita anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida. El gat anava fent proves i va veure que si tocava l’anella i aconseguia obrir la porta podia aconseguir menjar. Així es va veure que cada cop el gat tardava menys temps a tocar l’anella.

Experiment complert a Llei de l’efecte de Thorndike

L’experiment d’Skinner

Experiment fet per Skinner, (1904-1990) pare del Condicionament operant afirma que si una conducta és seguida d’un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir. En l’experiment fan passar gana a l’animal. Mentre està buscant menjar si pressiona la palanca rebrà el reforç del menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa.

Experiment complert a L’Experiment d’Skinner

Diferències entre Condicionament clàssic i Condicionament operant

Mentre que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és E- R (estímul-resposta), i l’individu es passiu, en el nou model del Condicionament operant és al revés: Primer s’espera de l’animal un comportament o una conducta determinada i, quan es produeix, es presenta l’estímul, anomenat també reforç.

El reforç augmenta la possibilitat que es repeteixi la conducta. Thorndike va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. Skinner va ampliar aquesta visió parlant de diferents tipus de reforços, els primaris com per exemple el menjar i els secundaris que son aquells estímuls reforçadors que ho son perquè s’associen a un estímul primari, com per exemple els diners). Defineix 4 tipus de condicionament: el reforçament positiu, el càstig, l’omissió, i el reforçament negatiu.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, estudis, experimentació

Les pors que no ens deixen avançar

Continua del post anterior Creativitat – Moment de reinventar-nos?

En el post anterior vam intentar ajudar a descobrir que podíem ser creatius encara que penséssim que la nostra creativitat no ens portava enlloc, és a dir, actuar sense valorar si el que fèiem ens portaria a l’objectiu final o no.

Aquest és el primer pas per provocar el canvi. No sembla important, però de moment ja vam engegar el motor per posar-nos en marxa. Felicitem-nos per això!

També vam començar a crear l’escenari en el qual treballarem amb la Pluja d’idees: Llista de propostes, les vam enumerar, separar unes de les altres o enllaçar-les si calia.

Entrem ara en el següent pas: Les pors. Agafem aquest supòsit com exemple:

Imaginem que tenim una botiga petita de roba de nens petits. Durant aquests mesos la botiga ha estat tancada. A més a més, la botiga està en una zona on hi haurà molt d’atur i la probabilitat de que torni a funcionar bé és molt petita.

De la pluja d’idees, i un cop descartades les que no ens han semblat correctes, han sortit aquestes propostes:

  1. Fer publicitat per Internet.
  2. Associar-nos amb altres botigues de roba.
  3. Tancar i dedicar-nos a la venda online.
  4. Canviar el tipus de venda

A partir d’aquí anirem agafant punt per punt. Per exemple agafem el primer punt: “Fer publicitat per Internet” i preguntem-nos, Quines pors tenim? Quines limitacions ens posem referent a començar a fer publicitat per Internet.

Fem una llista (“pluja de pors”). Escoltem-nos i anem apuntant totes les pors que ens vinguin, i un cop les tenim definides hem de treballar amb cada una de les pors per separat: Així doncs, i continuant amb l’anterior supòsit, la llista de pors podria ser:

  1. No tindré diners per pagar la publicitat.
  2. No sabré on posar publicitat.
  3. No aconseguiré que es vegi el meu anunci…
  4. ….

Cal tenir en compte que mentre estem apuntant les pors sobre “Fer publicitat per Internet” molt probable que ens vinguin altres pors d’altres aspectes diferents. Aquestes pors les haurem d’apartar o d’apuntar a l’apartat que correspongui. Així, per exemple, si em ve la por que no podré pagar el lloguer, aquesta por ha d’anar a un altre apartat (en el que ens plantegem si tancar o no tancar la botiga (el número 3). Recordem que ara, només ens hem de preocupar de la primera por, de si posem i com posem la publicitat per Internet.

Tenir organitzades les nostres pors ens serveix per aconseguir no fer-ne una bola molt gran. Si comencem a dir pors, però pors de tot, el sac de pors estarà tant ple que no podrem anar destriant. D’aquí aquesta classificació prèvia.

I ara si, ara agafem la primera por i treballem-la. Seguint l’exemple:

” No tindré diners per pagar la publicitat”.

Per treballar amb les pors, es pot fer acompanyat d’un psicòleg, amb diferents eines. també ho pot treballar un mateix amb EFT (tècnica d’alliberació emocional) etc. La idea d’aquest post és que la persona intenti fer-ho sola però si realment veu que no se’n surt i que el resultat encara son més pors, és interessant que busqui ajuda externa.

La por: A vegades tenim por perquè tenim creences equivocades que alimenten aquesta por. Per exemple en aquest cas, la por de “no tindré diners per pagar la publicitat a Internet”, està basada en una creença equivocada. Pots fer publicitat de moltes maneres sense haver de pagar-la. Es més laboriosa, però també es poden obtenir molt bons resultats.

La persona ha d’aconseguir adonar-se’n d’això, d’aquesta creença errònia. Quan se n’adona i canvia la creença, del 100% de por que tenia podria ser que la rebaixés o fins hi tot que desaparegués completament aquesta por.

Nota: la feina que s’està fent amb aquestes pors es adonar-te’n que en aquest moment concret no et serveix de res aquesta por, per la qual cosa t’alliberes d’ella (et pots visualitzar traient-te un tratge que et te immobilitzat i te’l treus, o et pots visualitzar entrant dins de l’aigua de mar i deixant-t’hi aquesta por).

Només dues coses: no ens podrem alliberar mai d’una por, si la justifiquem. Hem de veure que aquesta por, en aquest moment concret que l’estic tenint no me serveix per res.

I com a segona cosa a tenir en compte és que encara que ara t’alliberis d’aquesta por, pot ser que demà la tornis a tenir i això no es pensar que no t’ha funcionat. Simplement recorda que si un dia, vas poder alliberar-te d’aquesta por encara que només fossin 3 minuts, un altre dia també podràs alliberar-te’n tres minuts més. I quan això passi descobriràs que mica en mica estàs agafant el control de les teves pors.

Quan tinguem la primera por ja gestionada, anirem per la segona i així amb les següents. El procés és el mateix: agafes la por. Penses en si hi ha alguna creença equivocada. Intentes saber si en aquest moment aquesta por te alguna utilitat i et dius que no, treballa amb imaginació per alliberar-te’n.

Si no pots alliberar-te d’alguna de les pors, no ho allarguis i busca ajuda, val la pena.

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a coaching, conducta, general, teràpies

La meva parella i jo semblem com dues màquines programades…

La K ha posat el següent cometari en el post Estic bloquejada, no soc feliç amb el meu matrimoni

Comentari

Hola
Jo i la meva parella som persones bastant diferents, però ara mateix la meva convivència amb ell la trobo molt complicada. Tenim un nen d’1,5 anys molt maco. Però va ser quan va néixer que em vaig adonar que no estava amb la persona que m’hauria agradat estar. Em fa vergonya aquesta realitat. Em sento malament per no haver-ho vist així de clar que ho veig ara.

El cas és que ell és com un nen de 15 anys atrapat en un cos de 39. Em molesta que faci les coses perquè jo li dic, mai perquè és prou madur com per veure-ho ell sol i no parlo de feines quotidianes, sinó de decisions importants, entorn al nen, entorn a altres temes. Primer em pensava que tot plegat es devia a la feina que te de soci d’un bar, que el fa treballar per les nits…però analitzant la situació crec que la feina no és la causant del seu accés de passivitat i la seva manca d’iniciativa, sinó que forma part de la seva manera de ser.

Si una setmana te 7 dies només compartim estones junts dos dies a la nit i un cap de setmana cada 15 dies. Ell només vol descansar. El nen porta molta feina, i a base d’organitzar-ho tot jo, ell compleix amb la seva part, però una mica el que ha sortit en un post antic d’aquí, semblem dues màquines programades que només treballen, mengen i dormen.

Jo treballo a una hora de la meva ciutat, estic sola moltes hores amb el nen…i tota la gestió de la casa, la duc jo… I perquè tinc caràcter, perquè fa un temps pretenia que dugues la gestió de la seva família i ja m’hi vaig negar mot, i tot i així estic 100 % disposada a viure la vida, a cuidar les meves amistats , a sortir, encara que em mori de cansament pel camí. Perquè penso que tot son èpoques i estic convençuda que tot canviarà… Ell no.

El cas es que fa un temps em va dir que pel lloguer que pagàvem millor hipotecar-nos. I a mi aquesta idea cada cop em te més aterrida. Encara li tinc efecte però cada cop estic mes pansida i em sento molt presonera per culpa de la mala convivència que tenim. Diguem que la vida hi ha com dues grans coses: la responsabilitat i la maduresa del dia a dia però tot a canvi de poder tenir moments feliços junts de lleure , sinó per què treballem tant? I ell no es ni responsable, ni madur i els seus únics moments feliços son quan dorm i mira el twitter, perquè la resta sempre prioritza el bar. Ja fa uns mesos que m’he plantejat la separació, però em trobo molt bloquejada com per poder prendre una decisió d’aquest tipus. No se com millorar la meva situació. Son encara mes coses però no em vull enrollar més.

Resposta

Hola K

En primer lloc, gràcies per confiar amb nosaltres i voler compartir com t’estàs sentint en aquests moments.

Si et sembla ho separem en diferents aspectes. Espero que et puguin ajuda una mica:

Estat actual emocional i energètic: Com a primer aspecte, et podries preguntar, Podria ser que en aquests moments estiguessin valorant-t’ho tot d’una manera més negativa de la que és, pel fet que estàs en un període de la teva vida on tot s’està tornant a recol·locar?. Quan s’acaba de tenir un fill, els primers anys hem de re-centrar tots els nostres objectius i podem veure-ho tot més negativament. Pensa-hi.

Però això, evidentment, no treu que hi ha altres coses a treballar:

Relació familiar: Acabeu de passar de ser una parella a tenir la vostra pròpia família, i cal ara reajustar la relació “familiar”: en aquests moments sou 3 persones a la casa, una de les quals de moment no pot fer res per la família, evidentment, però les altres dues si. Així doncs el que cal es trobar un equilibri perquè tu i la teva parella us pugueu sentir que aporteu el mateix a la gestió de la família. Quan parlem d’aportar, estem parlant d’aportar esforços, responsabilitats, energia, temps, etc. per a la logística de la casa però també davant de les decisions que s’ha de prendre, o per a la relació de parella com a parella o per a la relació com a pares.

Culpa per no haver-me’n adonat abans: A vegades quan comencem una relació de parella, com que estimem a l’altre persona, acabem aportant més nosaltres que l’altre membre de la parella i quan va passant el temps això provoca un desequilibri i per tant una insatisfacció.

Comentes que no te n’has adonat fins amb el naixement del teu fill i per això et sents malament per no haver-te’n adonat abans. Primer pas, i molt important és no culpabilitzar-te de no haver-te’n adonat, d’acord? potser abans ja et semblava be, i per tant, si no t’incomodava a tu en aquells moments no era un problema.

I si ara ha arribat el moment que per a tu es un problema, doncs ara és quan t’has de posar a solucionar-lo. No passa res. A més pensa que el fet d’haver posat aquest comentari potser ajuda a d’altres que puguin llegir-te i que els ajudi a prendre consciència de la seva pròpia situació, així que, moltes gràcies!!

Per què ell no decideix? : Ara un altre aspecte a analitzar. Per què creus que ell no decideix? per què creus que et deixa tot el poder a tu? És important analitzar això, a vegades si una persona es molt energètica, molts expeditiva, molt segura, s’acaba anticipant a l’altra i ho acaba fent tot ella.

També podria ser que es volguessin tenir les coses perfectes, i si veus que l’altre persona no ho fa perfecte ho acabes fent tu.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, conducta, Problemes parella, teràpia de parella

Tenir parella o no tenir-ne

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola.
Em poso en contacte perquè tinc un problema que no acabo d’aclarir x mi mateixa. El cas es que al llarg de la meva vida he tingut moltes parelles, actualment també en tinc. Quan inicio la relació, el projecte d futur es clar: construir una família..El problema ve que passats els sis o set mesos, començo a mirar altres homes..i m’agraden tots..aleshores em plantejo la idea d trencar la relació xp vull estar ab els altres persones..però ab parella no es pot fer..no se si el que necessito es teràpia per poder rascar dins meu perquè em passa això..perquè quan em passa estic molt malament..o potser soc així..uns dies amb un i uns dies amb un altre..però akesta idea tampoc em motiva durant un temps…estic embolicada.
Realment necessitaria teràpia?

Gràcies
Glòria

Resposta

Hola Glòria:

Tal com ja vam contestar en un anterior consulta, el primer pas de tots és saber si realment vols tirar endavant en la parella o no. Amb quina d’aquestes opcions et sents més identificada?:

a) Vull tenir una relació estable però no acabo de donar el pas, i al final acabo canviant de parella.
b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
c) No se el que vull.

En principi es poden donar aquestes possibilitats. Si et sembla comentem cada una d’aquestes per separat (encara que dedueixo que tu ja sabràs quina d’aquestes és la que et passa a tu).

 

a) Vull tenir una relació de parella estable però no acabo de donar el pas.
Si t’està passant això, aquí cal un anàlisi profund.  Podria ser que no acceptessis l’error, amb això vull dir que potser ets d’aquelles persones que si apostes per alguna cosa (no cal que sigui una parella, pot ser tranquil·lament qualsevol cosa, com una feina, o una amistat, o …) ha de ser la bona, i si no, no apostes.  Creus que et passa això?

En aquests casos la persona no accepta l’error, creu que equivocar-se es tant i tant greu que per no provocar una possible equivocació, ja no aposta, és a dir, ja no arrisca per no perdre.

Si et sents identificada amb aquest punt, suposo que no només et passa amb les parelles, suposo que et passa amb més aspectes de la teva vida, per tant, has de treballar per poder acceptar l’error. No passa res en construir una relació de parella fixa i que després al cap de 3-5  anys la relació de parella es trenqui.

I això és el mateix que si vull muntar un negoci i tinc por a què aquest negoci no funcioni i per evitar això, ja no el començo.

Anem ara per la següent opció que et pot passar:

b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
Podria ser que en realitat no tinguessis ganes de tenir una relació estable. Podria ser que realment et motivés tenir diferent gent amb la qual tenir relacions sentimentals. Potser penses que gent diferent t’aporta més interès, o més motivació.  Per tant, res a dir-hi.

La pregunta està en, Per què tu, et boicoteges? per què creus que hauries ja de tenir una relació estable?
Quan som petits, la societat, la família, etc. ens van posant una series de pautes (pensaments) dins nostre com si fossin sentències que hem de complir per ser “normal” en aquesta societat:  la noia/noi, quan arriba a una edat ha de construir una família, i ha de tenir fills i una casa, i un gos i un periquito…. (es broma,, però una mica és això!)

Adona’t d’aquestes creences limitants que et fan sentir malament. Si realment vols ser una ànima lliure i no tenir una parella fixe, accepta-ho i gaudeix d’això sense sentir-te malament (estava intentant buscar-te un estudi que s’ha fet últimament en el qual deia que en el futur les parelles no durar més d’una 8 anys. Si el trobo el penjaré).

I si creus que el que et passa es la tercera opció:

c) No se el que vull.

Doncs si, a vegades ens posem molta pressió perquè pensem que hem de saber el que volem, hem de saber si volem compartir la vida amb aquella persona o no, o si volem treballar d’allò o no, o si volem estudiar aquella carrera o no.
Al llarg de la vida ens anem trobant amics que ho tenen tot molt clar, que saben el que volen, que saben com aconseguir-ho etc. però hi ha altres que no ho tenen tant clar.

La pregunta seria si, encara que no ho tingui clar, puc estar tranquil·la?

Em refereixo que estar a casa, pensant que m’he de decidir si vull tenir una parella fixe, estable o no, mentre no estic decidint-ho, sense voler ja ho estic decidint, estic decidint que no.  No se si m’explico:  si jo estic a casa pensant que he de tenir una parella estable, i van passat les setmanes i no faig res, sense voler durant tot aquest temps que no faig res per tenir la parella estable (perquè encara no he decidit) ja estic decidint que durant aquest temps no tinc parella estable.

Per tant, primer pas d’aquesta opció, mentre jo decideixo (que tinc tot el dret a prendre’m el meu temps), em permeto estar tranquil·la. Em prenc el meu temps, i ja decidiré.
Un cop aconsegueixo no pressionar-me per decidir, la següent pregunta és si puc avançar en alguna de les dues opcions encara que no ho tingui del tot clar.

I si estem esperant tenir-ho clar, clar, clar.. potser ens estem tota la vida parats esperant que ens vingui la inspiració.
Amb això tornem a anar a aquell punt que hem comentat abans, la por a equivocar-nos. Així que quan

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, teràpies

No aconsegueixo fer les coses que em proposo – Teoria de l’Arousal

 

Hem de fer coses, ens preparem per començar a fer-les però al final no les arribem a “executar”.  Per què?

Exemples:

En Joan es vol presentar a les proves per accedir a una plaça de bomber però no es decideix mai a començar a entrenar-se per a la prova física.

La Lidia ha acabat la carrera i només li falta fer el treball final.  Estan passant els cursos i  no es decideix mai a fer-lo.

Arousal:  Es el nivell d’activació cerebral, tant pel que fa al ritme en els processos cerebrals com al nivell general d’atenció davant dels estímuls del medi. Aquest nivell d’activació tant pot anar a uns nivells de sobreactivació provocant estats d’alerta, o a un nivel d’infractivació com en els estats de relaxació o de son.

Entre aquests dos extrems hi ha el nivell d’arousal idoni en el qual hi ha una activació tant fisiològica com cognitiva o motora, encara que hi ha moments que poden existir diferents nivells d’activació en aquests tres aspectes, així doncs es pot experimentar una altra activació cognitiva i baixa en les altres dues, o a la inversa.

El nivell òptim s’obté, quan l’activació s’aconsegueix mentre s’està relaxat.  Estar alt energèticament, per afrontar allò que volem executar sense tenir aquell estrès que ens bloqueja.

Quina relació hi ha entre l’activació i el rendiment? En un principi es pensava que com més activació més rendiment o al revés, però s’ha vist que això no es compleix i segons la Llei de Yerkes-Dodson o Hipòtesi de la U invertida  (M. Yerkes i John Dillingham Dodson 1908) el rendiment i l’activació estan directament relacionats. El rendiment augmenta si augmenta l’excitació, però fins a un punt, perquè si l’activació continua augmentant el rendiment disminueix. Té la forma de la U invertida .

Així doncs, què determina que tinguem un nivell d’activació ideal? hi ha molts factors que poden determinar-ho com l’autoexigència, la pressió dels altres, la pròpia autoestima, etc. però el que és important es que un mateix se n’adoni que no per posar-ae molta pressió aconseguirà millors resultats, cal descobrir el bloqueig.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a conducta, teràpies

Por 13 razones 2a temporada – Jocs online – Estimulació visual

Publiquem una nova entrada d’aquesta Secció TV

Quarta entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones 1a temporada – Parlar-ne o millor no parlar-ne!) la segona a Por 13 razones 1 temporada – Assetjament escolar – la bola de neu) i la tercera  Por 13 razones 2a temporada

El text de continuació pot tenir spoilers

Un dels personatges, l’Alex per culpa d’un intent de suïcidi que pateix en la primera temporada ha perdut molts records.  Els seus pares no volen que torni a jugar amb els jocs violents amb l’ordinador, i ell així ho fa. Fins que un dia ell mateix se n’adona que els jocs l’ajuden a recorda.

 

 

 

 

 

Encara que en la pel·lícula ho lliguen al fet que recorda coses que van passar just quan ell també estava jugant a l’ordinador, les imatges ens mostren un Alex que mentre està jugant està movent els ulls d’un costat a l’altre.

Així doncs l’Alex en aquests moments està fent una estimulació bilateral del cervell que l’ajuda a anar recordant i a anar processant el que va viure. Sense adonar-se’n està fent EMDR.

Què es l’EMDR?

En una definició curta es pot dir que L’EMDR (Desensibilització i reprocessament amb moviments oculars (Eyes Movement Desensibilisation and Reprocessing).

Descobert per Francine Shapiro es un abordatge que treballa en el sistema de processament del pacient. Shapiro en un inici va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius. A partir d’aquí va començar la seva investigació amb persones traumatitzades de la guerra del Vietnam i d’abusos sexuals i es va constatar que l’EMDR reduïa l’estrès posttraumàtic d’aquestes persones. La teràpia de EMDR està avalada per l’Organització Mundial de la Salut.

Amb l’EMDR a través de l’estimulació bilateral, provoca aquests moviments de manera que posem el nostre cervell en un estat de fase REM, cosa que permet processar aquella informació que la ment de la persona no ha volgut agafar per pròpia iniciativa.

En el cas de l’Alex, ell ho fa sense adonar-se’n, a través del joc, a mida que va mirant a un costat i a l’altre de la pantalla ell mateix s’està fent aquesta estimulació bilateral del cervell i això l’ajuda a recordar tot això que tenia pendent de processar.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, EMDR, fills, jocs, joves, series

La solució està en el canvi

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, estudis, hipnosi, llibres, salut, teràpies

Psiquiatre o psicòleg?

A vegades els pacients pregunten si el que els hi passa es degut a qüestions “químiques” del cervell o per culpa d’un error en la manera d’afrontar la seva vida. Tenen el dubte de si s’han d’adreçar a un psiquiatre o a un psicòleg.

Imaginem una persona que ha estat bé emocionalment parlant, i que, pel que sigui comença a estar malament. Si durant aquest període que està malament se li fa un estudi l’hi trobaran alteracions químiques en el cervell, les substàncies químiques que fabrica en aquell moment estaran alterades. Per tant es evident doncs que caldria estabilitzar perquè aquestes substàncies químiques tornin a estar equilibrades.

Però, com fer-ho?
Els psiquiatres segons la teoria del desequilibri químic, es basen en que la majoria de tractaments per als trastorns mentals passarien pel consum de psicofàrmacs.

Des del punt de vista dels psicòlegs, no tindríem res a dir si la medicació que es dona fos suficient perquè la persona es sentís be i això perdurés en el temps, però l’experiència ens mostra que no és així, la persona pot estar prenent medicació durant temps i no aconseguir la recuperació total provocant que cada vegada aquesta persona s’hagi d’estar medicant més o canviant el tipus de fàrmac, sense que el seu malestar desaparegui.

Així doncs, de tot això s’extreuen les següents conclusions:

  •  Si la persona està tenint un malestar intens i li cal reduir aquest malestar amb medicació es correcte i convenient que l’ajudi el psiquiatre amb les pautes mèdiques corresponents.
  • No s’ha de culpabilitzar a la persona perquè prengui aquesta medicació.
  • Però, i com a punt més important, cal tenir en compte que quan hi ha una inestabilitat emocional cal fer teràpia psicològica, perquè,  encara que la medicació en un principi estigui resolent el malestar físic dels símptomes, a la llarga en un % molt alt, aquesta persona tornarà a manifestar el malestar.

 

Es dolent doncs, anar al psiquiatre?  No, evidentment que no, a vegades en moments ens cal medicació per estabilitzar (igual com quan tens maldecap o mal d’esquena que t’has de prendre alguna cosa per “reduir” el malestar) però cal conscienciar-nos que el malestar que patim és el símptoma, es a dir, és el senyal que ens indica que alguna cosa no estem enfocant be en la nostra vida, en el nostre dia a dia, per tant no ens podem girar d’esquena d’aquest símptoma, es potser el moment per començar a fer aquesta feina psicològica amb nosaltres mateixos.

 

Si voleu mes informació en el nostre centre LluverasPsicologia, a part del nostre equip de psicòlegs, disposem també de servei de psiquiatria.

 

Fotografia extreta de la web Pullman

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies

On fer un voluntariat

Adjuntem l’enllaç a l’article que publiquen avui a Xarxanet.orgOn puc trobar ofertes de voluntariat” amb la relació de tots els espais web on ens podem apuntar a fer voluntariat. N’hi ha de molts àmbits: social, internacional,  i per a diferents col·lectius (per a la infància, per als grans, etc).

Si busqueu què fer, segur que us serà de gran ajuda.

 

 

 

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, filosofia

Mindhunter – Assassins en sèrie

Publiquem la 4a entrada d’aquesta Secció TV

Temporada 1 de Mindhunter (Netflix), Serie nordamericana basada en el llibre Mind Hunter: Inside FBI’s Elite Serial Crime Unit de Mark Olshaker i John I. Douglas. Protagonistes: Anna Torv Jonathan Groff, Holt McCallany, Hannah Gross.

Argument: Als anys 70 dos policies membre de la Unitat d’anàlisi de la Conducta del FBI s’entrevisten amb psicòpates assassins i violadors dels EEUU per fer un estudi i poder entendre la seva ment des d’un punt de vista psicològic i social.

El text de continuació pot tenir spoilers

Hi ha moltes coses de les quals es podria comentar des del punt de vist psicològic però ens centrarem en aquests dos aspectes:

Format dels interrogatoris per aconseguir una declaració En els 10 capítols es va veient com els policies van aprenent, van coneixen el patró dels assassins en serie i mica en mica sense adonar-se’n van modificant la seva manera d’enfocar els interrogatoris fins al punt que en alguns casos treballen en ordre invers, és a dir, basant-se en la conclusió a la qual han arribat enfoquen tot l’interrogatori, així doncs, basant-se en la culpabilitat de la persona que estan interrogant, li provoquen reaccions emocionals per tal que acabi declarant el que ells volen.

Això podríem dir que es una bona eina per aconseguir una declaració d’un assassí que realment sigui culpable, però el problema està en si aquesta pressió emocional pot portar a que una persona essent innocent s’acabi declarant culpable.

Cadena perpètua o pena de mort per un assassí en serie L’altre aspecte que volem comentar és la importància que dona a la cadena perpètua en front a la pena de mort:  El que es pugui entrevistar als assassins en serie i violadors un cop estan a presó en cadena perpètua ens permet aconseguir una informació molt valuosa per a poder conèixer el seu patró de comportament i així, poder impedir que aquests crims es puguin repetir.   Un gran argument en contra de la pena de mort.

 

Comentari de la Serie:  S’enfoquen els crims des del punt de vista de la psicologia i patró de conducta dels assassins. Molt interessant per a qui li agradin aquests temes. A mida que es van veient els capítols la serie va agafant més força.

Si voleu llegir comentaris d’aquesta serie des d’un punt de vista diferent llegiu l’article de la Mònica Planas Mindhunter una anàlisi sobre la masculinitat

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, series

Independentistes – unionistes = Psicologia social

Qui mes qui menys ens hem posicionat en un dels dos costats, però no entrarem aquí a valorar qui té raó.  Estem trepitjant un terreny molt delicat, així que i donat que en cada un dels dos costats tenen psicòlegs que estan marcant els camins per assolir l’èxit, us proposem un exercici:

Per un moment deixem les emocions i des de la distància intentem entendre del què estem essent víctimes tant els uns com els altres.

Benvinguts al mon de la psicologia social!

Primer: Que cal per aconseguir l’èxit? primer de tot crear una Identitat social del Grup: Tenir un grup d’individus completament cohesionat entre ells per poder aconseguir mes fàcilment l’objectiu final (uns per a la república i els altres per a la unitat espanyola)

Com s’aconsegueix? En aquest blog ja explicàvem el 2009 com s’aconsegueix crear aquesta identitat social, no n’hi ha prou en que l’individu pertanyi a un grup social, sinó que cal que aquest individu tingui una significació emocional i de pertinença en el grup per la qual cosa tal com deia Tajfel i Turner l’any 1979 només cal crear un objectiu comú.

Així doncs, per part dels independentistes com que aquest aspecte ja existia des de fa molt temps ara simplement es va treballant perquè aquest grup s’uneixi més i mes.
Per part dels unionistes com que aquesta identitat social de grup no existia, l’estan creant ara. (podeu veure l’entrada que ja vam escriure l’any 2009 sobre la teoria de la identitat social)

Segon: Com mantenir cohesionat el grup? junt amb tenir aquest objectiu final molt definit, cal estigmatitzar els individus que no en formen part (podeu llegir també Grups diferents – nivell d’intolerància). Així doncs, quan algú per individual fa alguna cosa, es comença a treballar a través de les xarxes, de la premsa, etc. perquè aquest individu no sigui vist com a tal sinó com a membre de l’altre grup.

I ara, la pregunta és Què podem fer nosaltres?

  • Urgentment i primer de tot es adonar-nos-en.  Estan utilitzant una estratègia i n’hem de ser conscients. Les conseqüències de tot això poden ser molt greus.
  • No nosaltres som els bons i els altres son els dolents. Si fem un repàs a comentaris a través del Twitter es veu clarament que tots estem essent víctimes d’aquest engranatge i que estem caient en l’etnocentrisme (el nostre grup es el centre de tot).

Si em permeteu un exercici que es pot fer: cada vegada que algú de l’altre grup faci algun comportament que no acceptem, pensem en ell com a individu, no com a col·lectiu.  Així doncs, imaginar-lo interactuant amb la seva família, imaginant-lo interactuant amb nens, amb animals, veure’l que igual com nosaltres te les seves preocupacions, les seves pors, les seves debilitats, ajudarà a entendre que si fa això es perquè està essent víctima d’aquesta estratègia i no se n’èsta adonant.

 

Si voleu llegir altres entrades sobre psicologia social

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, grups, social

Confiança en nosaltres mateixos

L’actualitat ens demostra que si confiem en nosaltres mateixos tenim una força que ens permet aconseguir grans coses.

Per què no aplicar també aquesta força, en la nostra vida individual?

 

 

 

Publicat a conducta, Consultes

“Situació política de Catalunya” – Xerrades gratuïtes per a gestionar les nostres emocions

7/10/2017 AQUESTA ACTIVITAT HA QUEDAT ANUL·LADA. (podeu consultar altres activitats que fem al Centre)

Per a tots aquells que estigueu a Catalunya, i tingueu mogudes emocionals per la situació política del moment, el nostre Centre organitza xerrades gratuïtes per ajudar-vos a gestionar i alliberar les emocions (ràbia, frustració, etc.) d’una manera adaptativa.

Aquestes xerrades tenen com a condició indispensable que “no es pot parlar de política, només sobre les emocions que estem tenint”.

Qui pot assistir-hi? estan pensades…

  • Per a tots els que sou partidaris de votar
  • Per a tots els que no sou partidaris de votar
  • Pe als que voleu votar Si
  • Per als voleu votar no.
  • Per als joves que es el primer cop que viviu una situació política tant extrema
  • Per als no tant joves que heu viscut la dictadura i ara se us obren un altre cop antigues emocions.
  • Per a tu, mosso d’esquadra
  • Per a tu ciutadà…
  • Per a tots

El Centre LluverasPsicologia organitzarà xerrades gratuïtes d’una hora i mitja cada dijous a les 19,30h sempre que hi hagi un mínim de 5 persones.

Lloc:  Sala de tallers del Centre, a la Rbla. Just Oliveras 48 4t 6B 08901 L’Hospitalet de Llobregat

Per assistir-hi s’ha de reservar abans a través del correu electrònic lluveraspsicologia@gmail.com (s’aniran fent grups a mida que hi hagi gent).

Etiquetat amb: , ,
Publicat a coaching, conducta, xerrades

Violència masclista amagada

La violència masclista està definida per les Nacions Unides com aquells actes (coacció, privació de llibertat, etc.) vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona. (podeu consultar la wikipèdia)

Així doncs quan es diu la frase:

“M’obligaràs a fer allò que no vull fer”

El masclista s’està traient tota la responsabilitat de sobre i la delega a la dona: així, si ella actua malament, ell te dret a pegar-la!!!

Si algun dia has sentit aquest frase, o l’has dit, pensa-hi: cap comportament de la teva parella justifica, mai, mai, cap acte de coacció o violència, calen altres maneres per a resoldre-ho. Demana ajuda!!

 

 

Fotografia extreta de Liberoquotidiano

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta

La força que té el grup

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, filosofia, grups, vídeos
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob