Faula 9 – La decisió encertada

Publiquem la novena faula d’aquesta secció.

Quan en Robert era un nen, els seus pares tenien una idea diferent sobre el seu futur. Mentre el seu pare volia que fos fuster com ell, la seva mare volia que fos dentista com el seu oncle.

En Robert va créixer i va ser fuster, com el seu pare. Quan al cap dels anys un amic li va preguntar què tal li havia anat en la seva professió de fuster, en Robert li va contestar que havia encertat i que estava molt content que el seu pare l’hagués obligat a escollir aquesta professió.

– Si hagués estat dentista m’hagués mort de gana, va dir
– Per què? Va preguntar el seu amic.
– T’ho puc demostrar. He treballat en aquesta fusteria durant trenta anys i en tot aquest temps ni una sola vegada m’ha demanat ningú que li treies un queixal.

El punt de vista de cada qual és la veritat absoluta en cada moment

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Faula 8 – Aquesta maduixa tan exquisida

Publiquem la vuitena faula d’aquesta secció.

Un monjo estava fugint d’un grup de llops famolencs que el perseguien, fins que va arribar a un precipici. Com que no va tenir cap més remei, el monjo va fer un salt i es va agafar amb totes les seves forces a una branca petita però consistent que havia crescut a la paret del precipici.

El monjo va mirar cap a baix buscant la forma de sortir de la situació i va veure que en el fons del precipici hi havia un grup de tigres morts de gana. L’estaven mirant amb els ulls plens d’expectació i amb un somriure maliciós de benvinguda.

En aquell mateix moment el monjo va veure que al costat d’ aquesta branca que l’aguantava també havia brotat un matoll de maduixes. “Hi havia una maduixa gran, vermella, suculenta i d’allò més temptadora”. Al moment que decidia agafar la maduixa i posar-se-la a la boca, la branca va cedir. I mentre anava caient pensava per ell mateix “Aquesta maduixa es exquisida”.

Assaborim el present.

Font general: tradició zen / Más magia de la metáfora – Nick Owen

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Faula 7 – Les dues perles

Publiquem la setena faula d’aquesta secció.


Un mestre espiritual estava meditant a la riba d’un riu quan va arribar un alumne seu. Aquest li va donar dues enormes perles com a prova de respecte i devoció.

El sant home va obrir els ulls i va agafar una d’aquestes perles amb tant poc de compte que va caure i va rodar fins a caure al riu.

Horroritzat el deixeble es va enfonsar en l’aigua del riu per recuperar-la. Va bussejar sense descans fins a la nit però no va aconseguir trobar-la.

Al final completament mullat i exhaust va treure al seu mestre de la seva meditació i li va dir:

Vostè va veure on va caure. Indiqui’m el lloc exacte perquè jo la pugui trobar.

El mestre va agafar l’altra perla, i la va tirar al riu i va dir “just allà”.

El que per a nosaltres és tant valuós no necessàriament ho és per als altres.

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Faula 6 – La seqüència natural de les coses

Publiquem la sisena faula d’aquesta secció.

Un poderós duc va visitar a un mestre zen i li va demanar que creés per a ell una obra d’art que guardés el secret de la felicitat.

El mestre li va dir que tornés passada una setmana.

Quan va tornar, el savi li va donar el valuós pergamí en el qual i amb una perfecta cal·ligrafia expressava la saviesa que el duc havia sol·licitat.

Quan el duc va desplegar el pergamí va veure que només deia:

El pare ha mort
El fill ha mort.

El duc enormement sorprès va preguntar “Però quina classe de felicitat és aquesta?”

El mestre va restar en silenci. Va anar cap als seus pinzells, en va agafar un, el va mullar en el tinter i va escriure:

El fill ha mort.
El pare ha mort.

“Ho preferiu en aquest ordre?”, va preguntar.

Font primària: Mark Forstater, The Spiritual Teachings of the Tao, Hodder & Stoughton.
Font general: tradició taoísta
Mas magia de la metáfora – Nick Owen

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Faula 5 – El gat i el ratolí

Publiquem la cinquena faula d’aquesta secció

Gat i ratolí

Una nena s’havia fet molt amiga d’un ratolí i l’havia domesticat. El ratolí s’havia convertit en un animal completament manso i la nena tot el dia jugava amb ell, el podia tenir a les mans i donar-li de menjar. Se l’estimava molt!

Un dia se’l va posar a la seva butxaca del davantal i va sortir a jugar al carrer. De cop va aparèixer un gat i la nena es va espantar molt perquè va pensar “els gats es mengen als ratolins”.

Va sentir com el cor li bategava molt fort i va tenir por. va començar a corre carrer avall, però cada vegada semblava que el gat es tornava més gran, i la nena corria i corria fins que el gat ja era més gran que les cases. La nena estava desesperada.

De cop, va sentir una veueta. Va mirar cap avall i va veure el ratolí que treia el cap de la butxaca del davantal i cridava:

– Para’t! Gira’t! Si el mires als ulls i corres cap a ell tornarà a fer-se petit.

Ràpidament la nena es va aturar, es va girar, va mirar el gat als ulls i va córrer cap a ell. En aquell mateix moment, el gat va començar a encongir, es va fer cada vegada més i més petit, fins que es va tornar a la seva grandària original. El gat va acabar miolant i va passar entre les seves cames.

Les nostres pors no ens deixen veure la realitat.

Dirk Revenstorf

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Faula 4 – Tenia ales

faula-falcoPubliquem la quarta faula d’aquesta secció.

Hi havia una vegada un rei molt capritxos que tenia una filla molt maca. El rei volia casar-la i va posar com a condició que seria escollit aquell home que fos capaç de fer volar un falcó que des de feia temps estava posat en una branca i que ningú absolutament ningú fins llavors havia aconseguit fer-lo volar.

Molts homes van aparèixer al palau i amb diferents tàctiques van intentar que l’ocell volés, fins que un matí, el rei va veure volar el falcó pel seu jardí.

Quan va preguntar a l’autor d’aquesta proesa con s’ho havia fet per fer volar el falcó, l’home li va explicar:

– No ha estat difícil, majestat, he tallat la branca i llavors el falcó s’ha adonat que tenia ales i simplement ha volat.

“de vegades tenim davant nostra la resposta i no la veiem”

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Faula 3 – El cranc

Publiquem la tercera faula d’aquesta secció

crancUn mestre oriental va veure com un crac s’estava ofegant….Va decidir treure’l de l’aigua….. però quan ho va fer el cranc el va picar.

El mestre quan va sentir el dolor…… el va deixar i l’animal va caure a l’aigua…….i un altre cop s’estava ofegant……..

El mestre va intentar treure’l una altra vegada…i una altra vegada ……..el cranc el va picar.

Un noi que l’havia estat observant…. se li va acostar………. i li va preguntar.
– “Perdoni,…. vol dir que no es massa tossut?…No entén que cada vegada que intenti treure’l de l’aigua el picarà?

El mestre va contestar:
– “La naturalesa del cranc és picar….però això no canviarà la meva que és ajudar.

Llavors…ajudant-se d’una fulla….el mestre va treure a l’animal de l’aigua i li va salvar la vida.

– No canviïs mai la teva naturalesa encara que alguna persona et faci mal….només cal que agafis precaucions: Que la conducta de les altres persones….mai condicionin la teva….

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Faula 2 – El cap de lleó

Publiquem la segona faula de la nova secció que vam obrir a principi d’any.

lleo

Un jove lleó es va allunyar de la seva família i es va perdre….. Va corre i corre, però no va trobar el camí per on havia vingut… el jove lleó estava molt espantat i tenia molta por de no trobar mai més el camí de tornada. …. Estava cansat i tenia molta gana i molta set…..

Al final va arribar a un lloc resguardat on hi havia arbres….. I va trobar un petit llac….. Es va sentir alleugerat al pensar que almenys podria veure.

Quan s’hi va acostar…. Va veure que l’aigua estava molt quieta i quan va inclinar el seu cap per començar a beure….. es va espantar quan va veure a l’aigua un gran cap de lleó i ….. es va apartar espantat…..

Es va posar a pensar com ho podria fer, tenia molta set però també molta por.

Al cap d’una estona va agafar forces i va tornar a acostar-s’hi….. va mirar l’aigua ….. i va intentar no espantar-se…… va voler espantar el cap de lleó però quan va mirar l’aigua va veure que el cap de lleó també havia obert la boca i l’hi estava responent de la mateixa manera que ho havia fet ell.

Va tornar a apartar-se…. I anava passant el temps….. però quan ja no va poder aguantar més es va acostar a l’aigua.

Aquesta vegada, però,… estava tant assedegat que encara que va veure la cara del lleó….. estava tant dèbil que no va poder mantenir el seu cap aixecat…..

El seu cap va caure a l’aigua …. I la imatge reflectida es va trencar…… i per fi el lleó va poder beure.

Etiquetat amb: ,
Publicat a contes

Faula 1 – El més fort

olivera-troncPubliquem la primera faula de la nova secció.

Una olivera i un jonc no paraven de discutir sobre qui dels dos era més fort.

L’olivera amb el seu tronc rígid i fort deia:
– Però, per què parles de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol et fa vinclar? Mira’m a mi, ni tan sols moc les branques quan tu et plegues.

El jonc molt més lleuger i flexible, no va dir res, ja no tenia més ganes de discutir. Va prendre paciència i va esperar el que podia passar.

No ho va haver de fer pas gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va esqueixar la soca de l’olivera tot fent-la caure a terra, mentre el jonc, plegat com sempre, va resistir.

Etiquetat amb: ,
Publicat a contes

Faules. Obrim una nova secció

Aquest 2009 iniciem una nova secció on de tant de tant anirem explicant faules.

Tal com expliquen Dirtk Revenstorf y Reinhold Zejer en el llibre “Aprendre hipnosis” les histories són una forma de transmetre coneixements deixant que els propis lectors decideixin que fer amb ells. No és una transmissió que demostra, sinó que mostra.

Amb les històries cada un de nosaltres, relacionem les idees amb les experiències viscudes, traduïm les idees conceptuals pròpies de l’hemisferi cerebral esquerre a reconeixements experiencials (vivencials) propis de l’hemisferi dret.

Com a exemple explicarem l’anècdota que 3 sacerdots de tres comunitats religioses diferents van ser convidats a un sopar: un d’ells va oferir una oració per la tolerància, l’altre una altra oració per la caritat, i l’últim va decidir explicar una història. Aquesta història tenia un missatge on els comensals de la taula havien de reflexionar. Passada una setmana ningú era capaç de recordar les oracions però tots sense excepció recordaven la història de l’últim sacerdot amb tota la força que tenia el missatge.

Des de Psico-ajuda explicarem històries que esperem que tinguin algun significat per a vosaltres.

Etiquetat amb:
Publicat a contes

El llibre negre de l’emprenedor

En el diari “El Punt” del dia 6 de novembre del 2007 hi havia un article d’en Xevi Xirgo on, entre altres coses, esmentava un estudi fet públic per la UPF que després de fer una enquesta a estudiants catalans i americans.: als EUA un 65% dels estudiants aspira a crear una empresa, mentre que a Catalunya, un 65% aspiren a ser funcionaris.

Encara que veient l’enquesta sembla una contradicció, us recomano “El Llibre Negre de l’Emprenedor” d’en Fernando Trias de Bes, editorial “Empresa Activa”, llibre que capítol rere capítol va exposant els riscos que normalment no es comenten en els llibres i que es troba un emprenedor al iniciar un nou negoci:

– El recomano per a vosaltres, estudiants o treballadors que ja teniu clar que voleu arrencar un negoci, us anirà bé per intentar no caure en els errors més bàsics.
– Però també per a vosaltres, aquest 65% que no voleu arriscar amb la feina i que està treballant de funcionari us sembla la millor solució al vostre futur, aquest llibre us pot convèncer que també podeu ser un bon emprenedor i que encara que més arriscat, segur que és més il•lusionant.

Acabo amb una frase que es cita en el mateix llibre :
Fracassar no és perdre. És no haver-ho intentat” Xavier Gabriel – Fundador de la Bruixa d’Or.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a comentaris, contes, llibres

El laberint de la Felicitat

D’Àlex Rovira – Francesc Miralles ARA LLIBRES SL
És una faula per ajudar a retrobar-te amb tu mateix. Hi ha una protagonista, l’Ariadna en torn de la qual roda tota la historia. Es va trobant diferents situacions i personatges que li fan reflexions que l’ajuden a autotrobar-se amb sí mateixa.

És un llibre molt lleuger que et deixa un bon gust de boca. Te’l recomano, hi pots treure molt de suc i sempre va be per tenir-lo i de tant en tant anar rellegint fragments que t’ajudaran en moments que tinguis de “baixa”.

L’Àlex Rovira es coautor del llibre La Bona Sort que també s’ha comentat en aquest bloc.


Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, contes, llibres
Teràpia online (Skipe, Hangouts...) | Telèfon 600334250
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob

A Badalona
Carrer dels Arbres 31 3r 2a 08912 Badalona