L’efecte placebo

Un placebo és una teràpia que no té eficàcia mèdica però que pot tenir efectes curatius o pal.liatius si el pacient creu que en realitat està prenent una medicina. El placebo pot ser una pastilla, una operació quirúrgica o un tractament psicoterapèutic, que només té resultats pel simple fet que algunes persones creguin que estant sent medicades.

L’efecte placebo és, per tant, el fenomen a través del qual els símptomes d’un pacient poden millorar (objectivament o subjectivament) després d’haver pres el medicament innocu i sense eficàcia(placebo).

L’explicació a aquest fenomen s’havia associat al poder de la suggestió però uns neuròlegs de la Universitat de Michigan van descobrir a través d’uns determinats experiments científics que quan una persona creu que es pren un medicament, el seu cervell activa una regió vinculada a l’habilitat d’experimentar beneficis o una recompensa, el nucli accumbens i segrega dopamina que provoca una reducció del dolor. Així doncs, el grau en que una persona respon a un tractament placebo està vinculat a l’activitat que es registri en aquesta zona del cervell destinada a anticipar el benefici o la recompensa.

Un article recent del New York Times explica que Jennifer Buettner tenia una neboda hipocondríaca que per calmar-la li solien donar una pastilla d’Ibuprofeno per a nens com a placebo. Llavors, Buettner va intentar comprar pastilles placebo a la farmàcia per no haver-li de donar medicaments innecessaris però no en va trobar i va decidir crear-les i comercialitzar-les ella mateixa. S’anomenen Obelcap, tenen sabor a maduixa, es poden mastegar i es venen com a complement dietari perquè no tenen cap droga activa per poder vendre a les farmàcies.

El Dr. Howard Brody, especialista en medicina ètica de la Universidad de Texas comenta que l’efecte dels placebos son variables ja que “Cada vez que uno da un placebo puede ver grandes reacciones en algunas personas pero un efecto nulo en otras“. També comenta que l’efecte placebo s’ha utilitzat sempre pels pares quan prometien als nens que fent un petó al lloc de la ferida es sentiran millor o quan els hi compren un caramel perquè es sentim millor.

Tot i haver rebut moltes crítiques, Jennifer Buettner creu que aquestes pastilles podrien reduir la quantitat d’ingesta innecessària de medicaments en nens.

Què n’opineu vosaltres? Comenteu-ho al Fòrum.

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, experimentació

Premis Ig-Nobel 2008

Fa un any ja vam parlar dels premis anti-Nobel, premis que s’entreguen cada any a Harvard pel reconeixement a treballs científics seriosos sobre temes que en principi no ho semblen.

Aquests treballs estan basats en la investigació i contribueixen a despertar l’interès per la ciència (l’any passat en vam parlar a “Les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan es parla al revés“).

Aquest any 2008 s’han concedit entre altres els següents premis:

L’anti-Nobel de la Pau va ser pel Comitè ètic federal suis per la biotecnologia no-humana per “haver adoptat el Principi Legal que les plantes tenen dignitat

En l’apartat de Medicina es va concedir el premi a Dan Ariely de la Universitat Duke (Carolina del Nord) perquè va demostrar que els medicaments més cars produïen més efectes que els més econòmics. El seu treball es va publicar aquest any al diari “Journal of the american Medical Association”.

Pel que fa al premi de ciència cognitiva, un grup d’investigadors japonesos i un hongarès van descobrir que el “moho del cieno” (veure la fotografia), aconseguia resoldre “trencaclosques” i resoldre un laberint. L’article es va publicar a la revista “Nature”

Si voleu consultar tots els premis podeu consultar-los a El bidorto

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats

Agafa entre les mans alguna tassa calenta cada matí

Per canviar la teva visió del món només has d’aguantar una cosa calenta entre les mans. Així es desprèn d’un nou estudi realitzat per Lawrence Williams i el seu equip, de la Universitat de Colorado i publicat a LiveScience les persones que aguanten alguna cosa calenta entre les mans veuen als altres de forma més confiada i amigable, al mateix temps que són més generosos, que si aguanten una cosa freda.
Tassa de cafè

Segons exposen, l’escalfor física està lligada amb l’escalfor psicològica i aquest llaç que existeix pot ser que vingui de l’escalfor que notàvem quan érem nens i estàvem abraçats a les nostres mares.

Els investigadors van demanar a 41 estudiants que agafessin una tassa de cafè calenta o una de cafè gelat mentre pujaven en un ascensor que anava a un altre pis de l’edifici. Després se’ls va donar informació sobre altres persones per tal que puntuessin les seves característiques de personalitat: si els consideraven generosós, sociables, contents o tristos, Etc.

Els participants van respondre a l’entrevistador significativament de forma més càlida i van puntuar més positivament als desconeguts, si abans havien portat la tassa de cafè calenta que la freda. Inclús, tal com diu l’investigador John Bargh “això no només afecta a com veiem als altres sinó que també ens afecta al nostre comportament, i aguantar una tassa calenta fa que ens faci més generosos”.

Font: LiveScience


Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, estudis

La teoria dels sis graus de separació

La teoria dels sis graus de separació és una teoria que diu que qualsevol persona pot estar connectada a qualsevol altre persona del planeta a través d’una cadena de coneguts que no tenen més de cinc intermediaris (en total, connecten a través de sis enllaços). Seria com que tot el món coneix a algú que coneix a algú que coneix a algú…

La teoria es va proposar inicialment el 1929 per l’escriptor Frigyes Karinthy en una història anomenada Chains. El concepte està basat en la idea que el número de coneguts creix exponencialment amb el número d’enllaços a la cadena i que només un petit número d’aquests són necessaris perquè tot el conjunt de coneguts es converteixin en la població humana sencera.

Actualment també s’està fent un experiment per si aquesta teoria es pot aplicar al Facebook on es pretén comprovar a través de tots els contactes de cada persona que s’uneixi a l’experiment.

La psicòloga Judith Kleinfeld que ha estudiat el tema conclou que aquesta teoria podria ser un equivalent acadèmic a les llegendes urbanes. Si és certa aquesta teoria o no, encara no està clar però us poso un video que aplica aquesta teoria entre músics i cantants i aconsegueix aplicar-la:

Video Teoria sis graus

Font: microsiervos.com; doovive.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, estudis, experimentació, grups, vídeos

El fenomen Facebook

El facebook és una web de xarxes socials que et permet contactar amb amics i coneguts que potser feia anys que no veies. Des que es va obrir al públic ha estat tot un fenomen i en poc temps va passar a ser una de les webs socials més importants i amb més de 110 milions de membres a tot el món.

No només pots trobar amics i coneguts, contactar amb persones amb interessos similars, fer negocis, trobar parella, jugar i compartir fotos, sinó que fins i tot periodistes utilitzen el facebook per buscar contactes, el servei d’inteŀlligència secret britànic busca gent per reclutar i ja s’han plantejat fer-ne una peŀlícula.

Tot i així, el facebook no s’ha salvat de tenir detractors. El fet de contactar per internet amb els amics fa dubtar de la veracitat d’aquestes amistats, també sembla que alguns competeixin per tenir el màxim de contactes possibles o, es titlla als usuaris de narcicistes. Aquest últim es basa en un estudi fet a la Universitat de Geòrgia on van passar uns qüestionaris de personalitat a 130 usuaris de Facebook i van analitzar el contingut dels seus perfils online. Uns observadors sense entrenament també van mirar els perfils i van dir en quin grau els hi semblaven narcicistes o egoïstes.

Els resultats van mostrar que el número d’amics i comentaris en el mur (lloc on escriure comentaris) que una persona tenia al seu perfil correlacionava amb com de narcicista es mostrava. Aquesta visió narcicista seria similar a com de narcicista és la persona en el món real, formant nombroses relacions però superficials amb els altres. Aquests, també són més propensos a tenir fotos de perfil glamoroses o “autopromocionals” mentre que altres tendeixen a la foto ràpida.

Sigui com sigui, el que està clar és que el Facebook s’ha convertit en el fenomen de la temporada que no té ni edat, ni sexe, ni cultura.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, estudis, internet

Ets esquerrà, dretà o ambidextre

Posem un test per saber si ets autènticament esquerrà, dretà o ambidextre. A les següents preguntes has de comptar el número d’accions que fas amb una mà. Si només ho fas amb una mà poses un punt a la mà corresponent. Si contestes que ho fas amb les dues doncs mig punt a cada mà. Al final has de sumar els punts que has tret de cada mà.

En principi la gran majoria treuen més punts en una de les mans i gairebé cap a l’altra. Si s’aconsegueix més de 8 punts amb la mà “dolenta” et pots considerar ambidextre donat que estàs fent més coses amb aquesta mà que les que normalment es fan.

  1. Mà amb la que et pentines
  2. Mà amb la que et raspalles les dents
  3. Primera de les mànigues que et poses de la roba
  4. Mà amb la que et neteixes el cul
  5. Mà amb la que et menges un postre de cullera.
  6. Mà amb la que mulles alguna cosa a la llet o un altre líquid
  7. Mà amb la que subjectes l’ampolla a l’omplir el got.
  8. Mà amb la que trenques un sobre de cafè o sucre.
  9. Mà amb la que encens un llumí.
  10. Mà amb la que esprems fruita en un expremedor.
  11. Mà amb la que remous un menjar posat al foc.
  12. Ull que mira per la mirella d’una porta.
  13. Mà que queda a sobre a l’aplauder (la que colpeja a l’altra)
  14. Braç que queda a sobre al creuar els braços.
  15. Mà per demanar silencia, dir OK o taparles la boca quan es badalla.
  16. Mà amb la que llances alguna cosa amb punta (un dard, per exemple)
  17. Peu amb el que saltes si només ho fas sobre un.
  18. Peu amb el que colpeges una pilota que està davant teu.
  19. Mà amb la que llances un dau preferentment.
  20. Mà que queda més a sota en l’escombra quan escombres.
  21. Mà amb la que escrius.
  22. Mà amb la que poses una grapa amb una grapadora.
  23. Mà amb la que obres un paraigua (la que no el subjecte)
  24. Mà amb la que et poses una gorra o sombrero.
  25. Orella en la que et poses el telèfon preferentment.

Extret: Revista de psicologia

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats

Per què com més grans més ràpid passa el temps?

Stefan Klein, un físic entrevistat a La Contra de La Vanguardia, explica que el fet que el temps ens passi molt ràpid o molt lent depèn del nostre cervell. Aquest és l’encarregat d’associar la percepció del temps i el funcionament de la memòria.

Els joves percebem el temps més lent perquè la memòria està treballant emmagatzemant moltes dades. En canvi, la gent gran que ja ha emmagatzemat a la seva memòria gran part de les dades de la realitat en la que viuen, el temps els hi passa molt ràpid.

També passa quan estem entretinguts, durant un trajecte cap a un lloc desconegut que el camí d’anada sempre es fa més llarg que el de tornada o amb la por que en una situació de perill tenim la sensació que el temps es para. La por estimula la memòria i ens fa retenir molta informació per si es tornés a repetir una situació similar. És una característica evolutiva que ens facilita la supervivència: si a un pomer hi ha una serp, el nostre cervell es fixarà abans amb la serp que amb una poma perquè ignorar a la primera seria mortal.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, curiositats

Pistes d’accés ocular

Les pistes d’accés ocular és una teoria que van desenvolupar Richard Bandler y John Grinder dins de la Programació Neurolingüística que néixer observant els movients dels ulls, la seva direcció i la seva relació amb el llenguatge i la comunicació.

Segons aquesta teoria, observant la direcció de la mirada, podem saber a quin tipus d’informació (a nivell neurològic) està accedint la persona:

  • Si et pregunto “com t’imagines un elefant rosa?”, per respondre aquesta pregunta, aniràs a la zona “visual construida” ja que has de construir un elefant de color rosa, perquè no n’has vist cap abans.
  • Si et pregunto “de quin color són els ulls de la teva mare?”, aniràs a “informació visual recordada” ja que no has de construir, sinó recordar.
  • Si et pregunten “com sonen les campanes de l’església del teu poble?”, aniràs a “auditiu recordat”.
  • I si et pregunto “Com se sentiria el teu amic cantant ópera?”, aniries a “auditiu construït” (a no ser que tinguis un amic que canti ópera).
  • A la pregunta “com et vas sentir el dia que et vas llicenciar, graduar,…?” aniràs a la zona kinestèsica.
  • I durant un raonament personal, un diàleg intern, per exemple reflexionant sobre el que estàs llegint, la teva mirada anirà cap a l’”auditiu digital”.

Aprofito per posar-vos un video d’unes entrevistes a diferents persones de vàries ciutats angleses on l’autor compara el descobriment de la Programació Neurolingüística amb el que el budisme anomena “Thought moments” i es pot apreciar les diferents posicions de la mirada segons el que se’ls hi pregunta. (Les microexpressions dels entrevistats estan editades a menor velocitat de la normal i es segueix el moviment ocular cada vegada que responen):

Video PNL

Font text: Crea tu Realidad

Font video: Marc Vidal

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, curiositats

Fixa’t en les mans de les persones

Potser si ets de les persones que mires les mans dels altres estàs calculant el seu quocient anular?

Mira’t els dits de les mans. La mida dels dits anular i index és un indicador del grau d’exposició que ha patit el fetus a la testosterona.

El fetus està exposat, en diferents nivells, a la testosterona, l’hormona sexual masculina. Segons el grau d’exposició que pateix es produeixen les diferenciacions sexuals en l’úter: amb més testosterona es forma el penis, l’escrot i la pròstata, i a la pubertat és produirà un increment de la massa muscular, del volum y la força entre altres coses.

Si has patit una major exposició a la testosterona es reflexa en el teu dit anular que serà més llarg que l’índex (mira la mà de l’esquerra del dibuix). Una menor exposició a la testosterona es reflexa amb els dits anulars i índex iguals (mà de la dreta).

Segons Victor Johnston cada vegada apareixen més proves que aquest quocient digitals està relacionat amb la quantitat d’esperma, és a dir els homes que tenen l’anular més llarg tenen més quantitat d’esperma. L’altura també és un index de l’exposició a elevats nivells de testosterona. I segons un estudi fet per la BBC amb aquest coeficient es pot saber qui guanyarà una carrera (Rendimiento deportivo segun las manos).

Conclou Victor Johnston que s’està demostrant que les influències hormonals que es produeixen a les primeres edats de la vida canvien l’estructura del nostre cervell. Altres estudis amb monos rhesus demostren, però, que els seus nivells de testosterona baixen quan han tingut un fracàs social i en canvi, augmenten en un moment de triomf, per la qual cosa i tal com diu el doctor Hugo Liaño “el comportament humà té una plasticitat que ha permès a l’home adaptar-se a extrems culturals i de l’entorn convertint-se en l’espècie amb més exìt de la història”

Bibliografia: Cara a cara con la vida- Eduard Punset


Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats

Diferències cerebrals I

Les malalties que afecten al cervell produeixen canvis de tot tipus: cognitiu, emocional, conductual,… A vegades els canvis fins i tot es poden veure a simple vista al diferenciar-los entre un cervell normal i un cervell malalt. Això succeeix per exemple amb l’Alzheimer:

En aquesta primera imatge es pot veure el cervell de la dreta (Alzheimer) que presenta un tamany més reduït ja que els cervells de malalts d’alzheimer pesen menys, també presenta més forats al cervell (solcs cerebrals), més espaciats i la regió encarregada del judici més reduïda.

En aquesta imatge també es pot apreciar el tamany reduït i solcs més amples del cervell amb alzheimer. També es pot apreciar la diferència entre el cervell sa i el malalt el reduït tamany que presenta aquest últim a les zones de memòria i llenguatge, bastant afectades amb la malaltia d’Alzheimer.

A la última imatge es poden apreciar les diferències des d’un altre punt de vista:

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, neurociència

Olorar cafè podria ajudar a reduir l’estrès

Olorar el cafè canvia el cervell i ajuda a reduir l’estrès a les rates. Així ho va manifestar l’equip de Han-Seok Seo de la Universitat nacional de Seúl de Corea del Sur després del seu estudi.

En l’experiment va utilitzar rates de laboratori de les quals algunes d’elles estaven estressades per manca de son i va observar que dos gens d’aquestes rates estressades, un cop oloraven el cafè, disminuïen la seva activitat, cosa que en les altres rates no passava.

Segons diu encara s’han de fer més estudis, però podria ser que el simple fet d’olorar el cafè ajudés a reduir l’estrès.

Font: Psiquiatras.com


Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, experimentació

Busques feina? entra a Second Life

Second life, el món virtual que imita al món real, ja fa temps que està fent entrevistes de feina per seleccionar personal per treballar tant dintre mateix de second life com en el món real.

L’any passat va començar l’empresa Randstad, una empresa de selecció de personal on buscava persones per treballar dintre mateix de second life. Veient l’èxit que va tenir va continuar amb altres seleccions de personal però aquest cop per cobrir vacants de l’empresa en el món real.

Altres empreses han copiat aquest sistema com l’empresa Europcar, lider en lloguers de cotxes, que a través de InfoJobs també ha començar a fer seleccions de personal des de Second Life.

Si estàs interessat només has d’entrar a Second life i t’has de crear un avatar, és una manera ben diferent de fer entrevistes de feina (consulta infojobs), imagina’t, et fas l’avatar com tu vols i a través d’aquest personatge que tu t’has fet vas a fer l’entrevista a l’empresa de selecció de personal. Qui sap, potser pots trobar feina!!!

Vegeu Psicoteca
Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, social

La por fa olor

Les dones son capaces de detectar l’olor de la por.

Segons un estudi de la professora Denise Cheng de la Universitat de Rice la capacitat de detectar senyals emocionals socials basats en l’olor és única, però no tothom la té. Segons la seva investigació les dones son capaces de detectar l’olor de la por, habilitat que afavoreix que les activitats que requereixen una activitat mental més alta tinguin un resultat més satisfactori.

En una primera fase de l’experiment es recollia la suor de 7 voluntaris mentre veien pel·licules de terror, o de contingut neutre. En una 2a fase es realitzava una associació de paraules (exemple: pany i porta, etc.) mentre s’olorava les mostres de suor.

Les 68 dones que van participar en l’experiment olorant, les van dividir en 3 grups (oloraven suor de persones que havien vist pel·licules de terror, oloraven suor de persones que havien vist vídeos neutres, i oloraven mostres sense suor).

Els resultats van confirmar que el grup que va olorar “la por” va ser més precís a l’hora de processar les paraules relacionades. Segons Cheng, l’olor a la por pot fer que les dones reconeguin millor la informació relacionada.

Font: Psicoblogía

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats

25 segons és el que inverteixes per mirar aquesta web

Segons un estudi fet per Jakob Nielsen els internautes llegeixen un 28% de les paraules escrites en una web. 25 segons és el mínim que un internauta fa servir per llegir una pàgina web. A part, cada usuaris es deixa 4,4 segons més per cada 100 paraules addicionals.

Jakob Nielsen va observar els hàbits de 25 usuaris i com utilitzaven els navegadors. Un dels problemes d’aquest estudi és que han realitzat la prova amb internautes que tenien un coeficient intel·lectual per sobre de la mitja, per la qual cosa la seva velocitat de lectura era més alta.

Segons l’estudi l’hipertext és la forma més utilitzada a l’hora de navegar. L’hipervincle supera inclús els botons de navegació de la web.

La tercera característica més utilitzada és el botó d’anar enrere amb el qual pots anar a llocs que anteriorment has visitat.

De totes maneres es pot concloure que els visitants no llegeixen gaire i es dediquen a “comprendre el diseny de les webs i les caracteristiques de navegació així com buscar imatges”

Font: La Tejedora, Elpais.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats

Els petons

Què és un petó? és un intercanvi explosiu d’informació entre dos persones que provoca una sèrie de processos inconscients capaços d’identificar molts aspectes de l’altra persona.

Segons l’estudi de la Universitat de Albany “la psicobiologia del petó romàntic” fet per Gordon Gallup, Susan Hughes y Marissa Harrison, el primer petó serveix perquè molts perdin l’interès per la seva parella.

Aquest rebuig que molta gent experimenta després de la primera “descarrega a l’altura dels llavis” els investigadors ho atribueixen a que les neurones sensorials entren en acció, i pressuposen, doncs, que amb un petó es pot saber si som genèticament compatibles amb l’altra persona analitzant la nostra viabilitat reproductiva.

Segons el psicòleg Gordon Gallup, hi ha moltes forces que poden connectar romànticament a dues persones, però un petó i particularment el primer petó pot trencar fàcilment el vincle. Si el nostre cervell decideix que l’altra persona no es compatible amb nosaltres tendim a perdre l’interès cap a ella.

Continuen exposant que existeix una diferència important amb el que significa per als homes i per a les dones. Mentre que ells son més proclius a mantenir relacions sexuals sense la intermediació del petó, elles senten la necessitat de fer-ho abans, durant i després de la trobada sexual.

Per un altre costat també diuen que els dos generes es diferencien a través de la forma amb la qual fan els petons. Els homes per exemple tendeixen més a fer petons amb la boca oberta i a iniciar el contacte amb la llengua. Segons pressuposen a la presència de testosterona a la saliva dels homes estimula la líbido de les dones.

Iniciem un tema al fòrum sobre els petons i si esteu d’acord amb aquesta diferenciació que fan entre manera de fer els petons i els dos sexes.

Font: elmundo.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, salut

Caminar per carregar el mòbil

Caminar es bo tant pels beneficis físics que ens aporta com pels psicològics. Ara però, acabem de descobrir una nova utilitat al caminar:

Imagina’t que surts a caminar al matí per fer exercici o per anar a treballar i que mentre camines puguis autocarregar-te el mòbil.

Doncs sembla que això ja és possible. Segons un article publicat a la revista Science, uns científics americans han inventat un dispositiu que es posa al genoll i va enmagatzemant l’energia a mida que camines de la mateixa forma que ho fan els cotxes híbrids.

Els voluntaris que portaven l’aparell a cada cama van aconseguir generar uns 50 vats, energia de sobres per carregar el telèfons mòbil. Si en comptes de caminar corrien, generaven 54 vats

L’aparell funciona sobre un genoll, el problema és que es molt pesat i difícil de portar, però s’estan preparant sabates i una motxilla generadora amb més potència. La idea és poder aprofitar l’energia que genera la gent quan camina.

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob