Per què acceptem les normes?

En el Centre d’estudis d’opinió s’ha publicat l’Omnibús del mes de novembre, estudi realitzat amb 1.400 enquestes telefòniques a persones de 18 o més anys, de Catalunya.

Entre les preguntes que es van fer comentarem les respostes a la pregunta “Estàs d’acord amb la limitació de la velocitat per millorar la qualitat de l’aire (disminuir la contaminació) i reduir accidents?” Si mireu els gràfics veureu que una marcada majoria està d’acord amb aquesta norma imposada.

Quina explicació es pot donar a aquesta acceptació tant rotunda a una norma, en principi contrària als nostres interessos?

normes21

barresnormes2

Segons la psicologia de grups, a aquest fet s’anomena polarització grupal, és a dir es produeix un canvi molt marcat entre el que pensa individualment una persona i el que arriba a pensar després d’haver observat el que la majoria del grup pensa sobre aquell fet. En aquesta pregunta concreta, en un principi molts haguessin contestat que no, però després de sentir que aquesta norma és bona per a la societat i que la majoria així ho pensa s’autoconvencen que si que és bona.

Per què passa això?

Etiquetat amb: , ,
Publicat a estudis, grups, social

Individualisme = llibertat = depressió?

Ens trobem immersos dins d’un sistema que ens porta constantment a l’individualisme “psicològic” o “desenvolupament personal”.

Els valors com l’autonomia de la persona, la independència, el “sigues tu mateix”, el “pensa diferent” ens han portat a percebre la nostra forma de vida des d’aquest punt de vista, i ho considerem fonamental per poder aconseguir la llibertat.

Però com més avancem cap a aquest camí, més ens aillem i més sols ens trobem. Per conseqüència s’estan incrementant els casos per depressió en la nostra societat.

A Psiquiatria.com el Dr. Julio Vallejo president de la Societat espanyola de Psiquiatria comenta que la depressió afecta a més del 15% de la població i un de cada sis espanyols patirà un episòdi de depressió al llarg de la seva vida.

Per altra banda els estudis fisiològics moderns confirmen que s’arriba a una coherència cardíaca major (equilibri entre el cor i les emocions) quan la persona té sentiments de gratitud i tendresa cap als altres.

Per tant com més integrats estem en una comunitat que ens importa, més fàcil ens resulta sortir de la nostra sensació d’ansietat, de depressió i de falta de sentit. Els sociòlegs diuen que la gent que participa en activitats comunitàries a més que són més felices tenen més bona salut i viuen més que els altres.

Fas alguna cosa a la teva vida per ajudar als altres?

Bibliografia: Curación emocional – David Servan-Schreiber

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, filosofia, salut, social

Societats de ximpanzés

Si ens quedem observant com s’organitzen els ximpanzés, com conviuen entre ells, veurem que no hi ha tanta diferència a com ho fem nosaltres, hi ha un conjunt de capacitats bàsiques en la seva conducta que també compartim els humans.

Segons el Dr. Sabater Pi en el seu llibre “El chimpancé y los origenes de la cultura“, detalla un conjunt de capacitats que tenim en comú:

  • Capacitat pel coneixement de l’esquema corporal-noció de la mort: entre gairebé totes les espècies de monos del mon, una mare, davant de la mort de la seva cria reacciona agafant-la contra el seu pit. Fins i tot els joves ximpanzés mostren signes de dolor quan la seva mare mor.
  • Capacitat comunicativa a nivell emocional, proposicional i simbòlic: demostren que son molt expressius i comunicatius amb gestos, actituds, o carícies.
  • Capacitat per utilitzar i fabricar eines simples: utilitzen eines per trencar els aliments, per agafar aquells objectes que son desconeguts o perillosos.
  • Capacitat per a l’activitat cooperativa: caçar, i distribuir aliments entre els adults.
  • Capacitat per a mantenir relacions familiars estables i duradores a nivell de mares-fills-nets.
  • Capacitat per a mantenir relacions sexuals no promiscues.
  • Capacitats estètiques.

Comparant les societats animals i les humanes, entre els simis actuals i els humans més primitius contemporanis (aquells que tenen esquemes lingüístics molt elementals i amb un reduït equipament d’útils) es confirmaria que la distancia entre les dues societats no és tal, i més que pensar en un dubtós procés d’evolució amb trencadures i moltes llacunes, ens trobem en un continu que encara que hi ha alguns buits no ens impedeix poder afirmar que hi ha unes línies mestres en tot el procés.

Bibliografia: J. Sabater Pi “El chimpancé y los origenes de la cultura” / La explicación sociológica:Una introducción a la sociología. José Félix Tezanos

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, conducta, social

Els jugadors de videojocs menys sociables? Sembla que no!

Tenim la imatge del jugador com a persona poc sociable, amb poques amistats. Doncs segons un estudi fer per IGN Entretainment i Ipsos Media CT a 3.000 jugadors habituals d’uns 32 anys de mitja, el 55 % són casats i el 48% amb fills.

L’estudi també mostra que dels jugadors, els que són sorters tenen el doble de cites en un mes que els que no juguen.

Un altre factor important és el poder d’influència amb les seves amistats i familiars sobre aspectes de les noves tecnologies (els hi demanen consell per comprar-se un ordinador, televisors, etc).

Font: MeriStation

Etiquetat amb:
Publicat a jocs, social

Estudiar matemàtiques!

Contínuament surten idees generalitzades de l’existència de diferències biològiques entre nens i nenes pel que fa a les capacitats i a l’aprenentatge en càlcul, aritmètica, etc.

La frase “les dones no tenen habilitat pels números ni les matemàtiques” encara està massa viva entre nosaltres i cal dir que no és gens certa.

Segons el treball fet per Jane S. Hyde i col·laboradors, i publicat a la revista Science, no hi ha diferències estadísticament significatives en les capacitats cognitives entre els nois i les noies.

Les noies obtenen tant bons resultats com els nois en els exàmens estandanditzats de matemàtiques a Estats Units per la qual cosa es reafirma que la influència dels estereotips i valors socials respecte al gènere son determinants en molts dels aspectes per a les persones, entre els que hi ha la motivació a l’hora d’escollir els estudis universitaris o configurar el seu futur professional.

L’equip de la Dra. Jane S. Hyde va analitzar a 7.200.000 joves de 10 estats dels Estats Units, amb els exàmens que feien per accedir a les diferents universitats arribant a la conclusió que no hi ha diferències entre els dos gèneres en l’estudi de les matemàtiques.

La falta de dones en les carreres relacionades amb les ciències exactes s’explicaria per l’organització social i la jerarquia de gènere en l’accés i consolidació d’alguns llocs de treball , és a dir pel que s’ha anomenat “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant (tema relacionat Que prefereixes que el teu cap sigui un home o una dona?)

Font: Infocop

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, social

A qui no vols tenir de veí?

En l’estudi fet pel Centre d’Estudis d’Opinió sobre “Els condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics. Maig del 2008”, a una població de 2000 persones majors de 18 anys i residents a Catalunya, entre altres se’ls va preguntar a qui no voldrien tenir de veí. Aquestes són les respostes:

Hi ha un clar posicionament en contra dels drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos. Així mateix cal fer esment que encara que baix, el numero de persones que no volen tenir de veïns a les persones que pateixen de la SIDA encara és considerable, (vegeu la gràfica que hem fet des de Psico-ajuda amb els percentatges extrets de l’estudi).

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, grups, social

Anonimat, desconfiança, agressió

El canal 33 emet cada dijous uns documentals de la BBC on s’expliquen de manera molt didàctica diferents estudis psicològics.

Un d’aquests estudis consistia en analitzar el comportament de les persones que viuen a la ciutat i comparar-la amb el comportament d’altres persones que vivien en un poble.

  • En un primer moment van deixar una carta que semblava que li havia caigut al carter davant d’una bústia de correu. La pregunta era, la gent la recollirà i la tirarà a la bústia? Segons el que van observar la gent de la ciutat passava sense agafar-la, en canvi la gent del poble, s’aturava i la introduïa a la bústia.
  • En una segona prova, en comptes de la carta es va posar una persona estirada a terra que suposadament necessitava ajuda. Quan això es va fer en el poble tothom es va aturar a ajudar a la persona. A la ciutat de 150 persones que van passar tant sols 6 van ajudar.

Davant d’aquests resultats els investigadors es van preguntar el perquè i van pressuposar que era per por a la possible agressió dels desconeguts. A partir d’aquí van iniciar un nou estudi per saber si existia una relació directa entre l’agressió i conèixer o no conèixer a la persona:

Per això van agafar a sis persones perquè disparessin amb bales de pintura a alguna d’unes quatre persones que feien de blanc. Van fer creure als participants que es volia saber la punteria que tenien amagant el veritable objectiu de l’estudi.

Abans de començar la prova van presentar dues de les persones que feien de blanc a aquestes sis persones de manera que arribessin a intimar-se i conèixer-se. Després se’ls va fer disparar a una de les quatre persones de les quals dues eren aquests coneguts i els altres dos no.

Els resultats van ser que tots van disparar als desconeguts, per tant quedava provat que existeix una relació directa entre l’agressió i l’anonimat.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

Ecoansietat

Cada vegada es parla més de la preocupació per protegir el medi ambient per tal d’assegurar la supervivència en les properes dècades.

Davant de la impossibilitat de poder aconseguir-ho, a aparegut un nou trastorn que encara no està oficialment reconegut, la ecoansietat definida com la preocupació per l’ecologia, l’obsessió excessiva per protegir el medi-ambient.

Aquesta preocupació ha fet que moltes persones es sentin terriblement culpables per intentar aconseguir una millora en el medi ambient, sobretot en aquelles accions del dia a dia.

Segons Melissa Pichett, psicoterapeuta nord americana actualment li passen per la seva consulta entre 40 i 80 pacients al mes amb aquests símptomes.

Continua dient que “l’opinió pública està despertant, la gent comença a ser conscient del mal que estem fent al nostre entorn natural i això es molt bo, però la por es la pitjor resposta“.

Si comenceu a patir “ecoansietat” podeu consultar alguns consells com a ecoteràpia que recomanen des de Tiempo de cambios.

Font: Diari Avui

Etiquetat amb:
Publicat a salut, social

Tècnica per millorar la relació amb els altres

La teva relació amb els altres és una mica defectuosa i t’agradaria trobar una manera de millorar-la.

Segons la PNL (programació neuro-lingüistica) el nostre estat emocional és la base de la nostra manera d’actuar. Les nostres experiències externes o sensacions internes es reprodueixen en el nostre cervell i ens condicionen el nostre pensament i les interpretacions que en fem. Si estem malament ens provocarà que tinguem el que s’anomena anclatges negatius, és a dir, pensaments negatius que et provocaran que la relació amb els altres no vagi del tot bé.

La tècnica de la PNL Pont al futur és útil per aconseguir aquell objectiu que et costa i consisteix a pensar que estàs al futur (uns anys més gran del que ets) on ja fa temps que aquest objectiu l’has aconseguit, i des d’allà mires endarrere i penses què has fet per aconseguir-ho i com ho has fet. Llavors ho fas.

Posem un exemple:

Imagina’t que tens algú davant teu i hi vols iniciar una conversa. Et sembla, però, que la persona no voldrà parlar amb tu i tens por de fer el pas.

Pots aplicar aquesta tècnica: T’imagines a tu mateix amb 50 anys: La teva vida és un gran èxit, has aconseguit tot el que volies, prestigi social, diners, tothom et respecte, et sents molt segur de tu mateix, veus que la gent et busca per fer coses, per opinar, etc.

Has d’agafar els aspectes on tu et sentis més insegur, per exemple si és per relacions amb les noies, t’imagines als 50 anys amb un gran èxit entre les dones, si per contra la teva inseguretat és perquè et sembla que no interesses a ningú, doncs pots imaginar que has aconseguit ser un personatge influent.

Continues imaginant que encara tens aquests 50 anys i que amb aquesta persona hi mantens una gran relació. T’adones que aquest objectiu ja l’has aconseguit gràcies a aquesta gran experiència que tens i que no ha passat res, molt al revés, consideres que es molt important poder parlar amb aquesta persona.

I, ara sí, ara que ja has vist que no passaria res si hi parlessis, tornes a la realitat i veus a la persona davant teu i per fi t’adones que no costa tant parlar-hi.

Aquesta tècnica t’ajudarà a anar recordant que totes les limitacions que creus que tens, simplement te les poses tu mateix, i que estan dintre del teu cap. Si vas recordant això contínuament segur que davant de situacions que et semblin impossibles podràs fer-hi front sense tant d’esforç.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, social

Ets l’únic que pensa això? repeteix-ho tres vegades!

Si una persona en un grup repeteix la mateixa opinió 3 vegades, aconsegueix un 90% de l’efecte que produeixen 3 persones diferents expressant la mateixa opinió. Així ho va afirmar Kimberlee Weaver i col·legues de la Universitat Tècnica de Virgínia, després d’un estudi que publica la revista Journal of Personality and Social Psychology.

Els investigadors van realitzar 6 estudis amb més de 1000 estudiants d’universitats diferents per mesurar l’exactitud dels individus a l’hora d’identificar les opinions del grup. Els resultats van determinar que és més probable que s’accepti una opinió com a majoritària quan molts membres del grup ho expressen, però que el fet d’escoltar-la moltes vedades d’una mateixa persona produeix gairebé el mateix efecte sobre la percepció de la persona que l’escolta.

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

El llenguatge i el sexisme

Quants cops hem sentit que això de voler posar el femeni a moltes paraules és una “xorrada”. Quants cops nosaltres mateixes hem pensat que no val la pena tant d’enrenou per un simple femení.

Abans de posicionar-te llegeix les recomanacions sobre la utilització no sexista del llenguatge que va publicar la Unesco el 1991:

El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, sinó un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat. Al transmetre socialment a l’ésser humà les experiències acumulades de generacions anteriors, el llenguatge condiciona el nostre pensament i determina la nostra visió del món

Lidia Falcón en un article al Periodico del 25 de juny de 2008 entre altres coses comenta que el llenguatge no és una disposició divina immutable que va canviant en el temps i que canviarà molt més quan les dones ens decidim a utilitzar aquests termes que ens defineixen, de forma habitual i sense por que ens qüestionin

I com comenta Carmina Virgili el llenguatge ni és innocent ni es regeix tan sols per “lleis” de gramàtica i filologia que només poden ser validament interpretades pels acadèmics. El llenguatge reflecteix els valors culturals de la comunitat que el parla i per tant la utilització del masculí i del femení posa de manifest el valor que aquesta societat assigna a cada sexe.

Etiquetat amb:
Publicat a educació, social

L’atzar et marca els teus amics

És important a prop de qui t’asseus quan arribes a un lloc nou?

El primer dia de classe arribes a l’aula i hi ha diferents llocs buits. Per atzar decideixes asseure’t en un lloc sense aturar-te a analitzar res més. Quan els professors acaben la classe i fins que no comença la següent algú et comença a parlar. Amb aquesta persona seràs més amic que amb la resta del grup?

El Dr. Mitja Back i els seus col·laboradors de la Universitat de Leipzig van estudiar a un grup d’estudiants en el seu primer dia de classe. Se’ls hi va demanar que s’asseguessin en una cadira assignada aleatòriament. Cada un d’ells havia de fer una breu presentació de si mateix. Un cop feta, la resta d’alumnes havien de valorar a la persona segons dues categories: La primera relativa al grau que li havia agradat la persona, i la segona relativa al grau que li agradaria conèixer-la millor.

Segons els resultats els estudiants els hi agradaven més les persones que s’havien assegut prop seu en el seu primer dia i menys les que s’asseien més allunyades encara que no les coneguessin massa bé.

L’explicació, segons ells, és que només el fet d’estar asseguts prop d’algú estem més exposats a la persona i ens anem familiaritzant amb la seva presència.

Al cap d’uns anys van observar que els alumnes continuaven sentint més afinitat pels companys del primer dia.

Font: PsyBlog

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

El grup al qual formem part. Ens influeix?

Tots formem part d’un grup. El grup de la feina, de l’escola, del barri, de la família, etc. Però segur que molts de nosaltres pensem que el que opini el grup no ens influeix a l’hora de prendre decisions.

Segons Festinger (1950) quan una persona està segura de quina és la resposta més adequada no hi ha cap influència del seu grup encara que una majoria no coincideixi amb la resposta.

Asch (1951, 1956) va construir un paradigma basat en estímuls perceptius no ambigus per posar a prova aquesta afirmació: va demanar als subjectes que diguessin la llagarda de 3 línies. La prova estava configurada de manera que encertar-ho era evident (hi havia diferents series i en cada una d’elles les diferències eren molt accentuades).

En una altra condició de l’experiment els subjectes participaven en grup de 8 persones on es donaven les respostes en veu alta. Els altres membres del grup eren complices amb l’experimentador i donaven respostes erronies expressament.

Amb els resultats Asch va afirmar que si que hi ha una influència del grup i que també es dona en altres tipus de tests perceptius.

Investigacions posteriors han observat que el conformisme per part de la persona cap a les respostes del grup augmenta a mida que augmenta el control dintre del grup, si hi ha molta unanimitat, segons sigui el nivell d’ambiguetat de la resposta, segons el tamany del grup, etc. Per tant que si que ens influeix el grup però hi ha molts factors que la determinen.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales – UNED

Etiquetat amb:
Publicat a grups, social

Busques feina? entra a Second Life

Second life, el món virtual que imita al món real, ja fa temps que està fent entrevistes de feina per seleccionar personal per treballar tant dintre mateix de second life com en el món real.

L’any passat va començar l’empresa Randstad, una empresa de selecció de personal on buscava persones per treballar dintre mateix de second life. Veient l’èxit que va tenir va continuar amb altres seleccions de personal però aquest cop per cobrir vacants de l’empresa en el món real.

Altres empreses han copiat aquest sistema com l’empresa Europcar, lider en lloguers de cotxes, que a través de InfoJobs també ha començar a fer seleccions de personal des de Second Life.

Si estàs interessat només has d’entrar a Second life i t’has de crear un avatar, és una manera ben diferent de fer entrevistes de feina (consulta infojobs), imagina’t, et fas l’avatar com tu vols i a través d’aquest personatge que tu t’has fet vas a fer l’entrevista a l’empresa de selecció de personal. Qui sap, potser pots trobar feina!!!

Vegeu Psicoteca
Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, social

150 el número Dunbar

Quin és el límit cognitiu de relacions socials estables que un ésser humà pot mantenir? la resposta, segons Robin Dunbar és de 150.
El número Dunbar es considera el límit cognitiu de número de persones amb les quals pots mantenir unes relacions estables, conèixer als membres i les relacions que hi ha entre tots ells, sense que per això hi hagi d’haver una estructura d’autoritat piramidal.

Un dels llocs comuns on es pot veure aquest efecte de 150 persones és en les llistes de correu, fòrum o comunitats virtuals. Fins a 100 o 150 la relació sol ser interessant perquè tots es solen conèixer, a partir de 150 es converteix en una relació més impersonal.

La base de la seva teoria es basa en una equació amb les variables mida del grup i la mida del cervell. Dunbar va començar a comparar aquesta predicció en diferents grups d’humans en períodes i cultures també diferents, va observar que el tamany de les tribus també s’acostava a aquest valor, inclús un poble granger de la era neolítica.

Va teoritzar que un grup d’aquesta mida devia tenir un incentiu molt alt per a mantenir-se junt. Segons ell perquè un grup d’aquesta mida es mantingui junt un 42% del temps, s’havia d’estar fidel a la socialització. Relacionant aquesta informació a l’ésser humà es dedueix que 150 és el número màxim de relacions socials estables.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

Entre el primer i el quart any de vida els nens són més agressius que en l’adolescència

La violència forma part de l’essència humana? La genètica i els factors ambientals col·laboren en el comportament agressiu i antisocial. Però segons un estudi realitzat per Richard Tremblay, de la Universitat de Montreal (Canadà) demostra que el major índex d’agressivitat en els nens es dóna entre el primer i el quart any de vida, i no en l’adolescència.

Richard Tremblay va demostrar que als 17 mesos més de la meitat de les variacions en la resposta agressiva dels nens estava directament relacionada amb factors genètics. Però aquesta violència a mida que el seu cervell madura i aprèn a controlar el seu comportament va baixant.

Segons aquest estudi els nens no aprenen a agredir físicament, sino que han d’aprendre a no fer-ho. És fonamental per tant, que se’ls ensenyi durant els primers anys de vida a reprimir els comportament violents. Els anys de preescolar es convertiran així en l’etapa clau per poder entendre l’aparició i posterior control del comportament violent en l’esser humà.

El nen pateix un procés de socialització que implica control, el nen coneixerà els límits marcats i la paraula “no” serà la que escoltarà més cops. Mica en mica això provocarà tal com deia Freud un “malestar de la cultura”, del qual el nen tractarà d’alliberar-se per aconseguir la seva autoafirmació

Tots els nens de 18 mesos que han seguit un desenvolupament normal agradeixen fisicament, però no tots ho fan amb la mateixa freqüència o la mateixa força. La qúestió que es planteja doncs, és fins a quin punt les diferències en les respostes individuals són per factors genètics o de l’ambient en el que el nen ha crescut.

Segons els professors Terrie Moffit i Avashom Caspi, de l’Institut de Psiquiatria del King’s College de Londres, van ser els primers en demostrar la relació directa entre l’ambient i un gen, el de l’enzima MAOA quan van estudiar un grup de nois sotmesos a maltrataments dels quals alguns desenvolupaven comportaments antisocials i d’altres no. Segons aquests estudis genètics hi havia una relació directa entre aquest gen i els comportament agressius.

Font: El Pais.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob