Cuidem la salut mental

Tots els indicadors ens estan avisant que aquest període està sent i serà un moment complicat per la nostra salut mental.

D’entrada hem estat tots en estat de xoc. Ens hem adaptat com hem pogut al confinament i més o menys hem anat tirant. Ara però, toca tornar a la normalitat i tot això tenint en compte els problemes econòmic i que el virus encara està entre nosaltres. Tot es fa força complicat.

Tal com publica el Punt Avui, L’OMS està alertant als Governs perquè vigilin la situació, però la cobertura pública en salut mental a casa nostra és la que és, per la qual cosa cal que les empreses també hi participin i protegeixin la salut mental dels seus treballadors.

Una de les polítiques més encertades que tenen algunes empreses multinacionals és cobrir un percentatge de les despeses que tenen els seus treballadors anant a psicòlegs o psiquiatres de la sanitat privada.

Així doncs, proposem a tots els empresaris que mentre no es millora la sanitat publica intentin assumir tota o part de les despeses que el treballador pateixi en aquests casos donat que a la llarga representa millorar la salut mental de la població i per tant el benestar de tothom, augmentant, evidentment, el rendiment econòmic del país.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Ansietat, teràpia online, teràpies

Els avis – els fills – els nets

Ens hem de confinar!! ràpid confinem-nos per no augmentar el número d’infectats...


Tothom s’organitza i els avis, com que son la població de més risc els deixem a casa seva, que estiguin separats dels nets no sigui que els nens els hi puguin encomanar el virus.

– Que tal com estem?
– (Sra X 74 anys)  Si mira, aquí sola. Si podem dir “BE”, doncs vol dir que estem bé”


– Que tal com estem?
– (Sra Z 68 anys)   Se m’està fent molt dur. No puc tenir a prop als meus nets i això se’m fa insuportable.

I passen les setmanes i les setmanes i aquests avis continuen sense poder estar a prop dels nets, no sigui que els hi encomanin el virus….(?)

I encara passen més setmanes i continuen sols, i més sols….. no sigui que els hi encomanin el virus…. (?)

Però qui els hi ha d’encomanar, si els fills i els nens ja porten més de 14 dies confinats i no el tenen? Quin sentit te que aquests avis estiguin apartats encara de la seva família?

Hem apartat la gent gran de la joventut. Voleu dir que no els hem matat en vida?

Quan es faci un anàlisi de com ha anat tot posem-hi també això.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a general, teràpies

Les pors que no ens deixen avançar

Continua del post anterior Creativitat – Moment de reinventar-nos?

En el post anterior vam intentar ajudar a descobrir que podíem ser creatius encara que penséssim que la nostra creativitat no ens portava enlloc, és a dir, actuar sense valorar si el que fèiem ens portaria a l’objectiu final o no.

Aquest és el primer pas per provocar el canvi. No sembla important, però de moment ja vam engegar el motor per posar-nos en marxa. Felicitem-nos per això!

També vam començar a crear l’escenari en el qual treballarem amb la Pluja d’idees: Llista de propostes, les vam enumerar, separar unes de les altres o enllaçar-les si calia.

Entrem ara en el següent pas: Les pors. Agafem aquest supòsit com exemple:

Imaginem que tenim una botiga petita de roba de nens petits. Durant aquests mesos la botiga ha estat tancada. A més a més, la botiga està en una zona on hi haurà molt d’atur i la probabilitat de que torni a funcionar bé és molt petita.

De la pluja d’idees, i un cop descartades les que no ens han semblat correctes, han sortit aquestes propostes:

  1. Fer publicitat per Internet.
  2. Associar-nos amb altres botigues de roba.
  3. Tancar i dedicar-nos a la venda online.
  4. Canviar el tipus de venda

A partir d’aquí anirem agafant punt per punt. Per exemple agafem el primer punt: “Fer publicitat per Internet” i preguntem-nos, Quines pors tenim? Quines limitacions ens posem referent a començar a fer publicitat per Internet.

Fem una llista (“pluja de pors”). Escoltem-nos i anem apuntant totes les pors que ens vinguin, i un cop les tenim definides hem de treballar amb cada una de les pors per separat: Així doncs, i continuant amb l’anterior supòsit, la llista de pors podria ser:

  1. No tindré diners per pagar la publicitat.
  2. No sabré on posar publicitat.
  3. No aconseguiré que es vegi el meu anunci…
  4. ….

Cal tenir en compte que mentre estem apuntant les pors sobre “Fer publicitat per Internet” molt probable que ens vinguin altres pors d’altres aspectes diferents. Aquestes pors les haurem d’apartar o d’apuntar a l’apartat que correspongui. Així, per exemple, si em ve la por que no podré pagar el lloguer, aquesta por ha d’anar a un altre apartat (en el que ens plantegem si tancar o no tancar la botiga (el número 3). Recordem que ara, només ens hem de preocupar de la primera por, de si posem i com posem la publicitat per Internet.

Tenir organitzades les nostres pors ens serveix per aconseguir no fer-ne una bola molt gran. Si comencem a dir pors, però pors de tot, el sac de pors estarà tant ple que no podrem anar destriant. D’aquí aquesta classificació prèvia.

I ara si, ara agafem la primera por i treballem-la. Seguint l’exemple:

” No tindré diners per pagar la publicitat”.

Per treballar amb les pors, es pot fer acompanyat d’un psicòleg, amb diferents eines. també ho pot treballar un mateix amb EFT (tècnica d’alliberació emocional) etc. La idea d’aquest post és que la persona intenti fer-ho sola però si realment veu que no se’n surt i que el resultat encara son més pors, és interessant que busqui ajuda externa.

La por: A vegades tenim por perquè tenim creences equivocades que alimenten aquesta por. Per exemple en aquest cas, la por de “no tindré diners per pagar la publicitat a Internet”, està basada en una creença equivocada. Pots fer publicitat de moltes maneres sense haver de pagar-la. Es més laboriosa, però també es poden obtenir molt bons resultats.

La persona ha d’aconseguir adonar-se’n d’això, d’aquesta creença errònia. Quan se n’adona i canvia la creença, del 100% de por que tenia podria ser que la rebaixés o fins hi tot que desaparegués completament aquesta por.

Nota: la feina que s’està fent amb aquestes pors es adonar-te’n que en aquest moment concret no et serveix de res aquesta por, per la qual cosa t’alliberes d’ella (et pots visualitzar traient-te un tratge que et te immobilitzat i te’l treus, o et pots visualitzar entrant dins de l’aigua de mar i deixant-t’hi aquesta por).

Només dues coses: no ens podrem alliberar mai d’una por, si la justifiquem. Hem de veure que aquesta por, en aquest moment concret que l’estic tenint no me serveix per res.

I com a segona cosa a tenir en compte és que encara que ara t’alliberis d’aquesta por, pot ser que demà la tornis a tenir i això no es pensar que no t’ha funcionat. Simplement recorda que si un dia, vas poder alliberar-te d’aquesta por encara que només fossin 3 minuts, un altre dia també podràs alliberar-te’n tres minuts més. I quan això passi descobriràs que mica en mica estàs agafant el control de les teves pors.

Quan tinguem la primera por ja gestionada, anirem per la segona i així amb les següents. El procés és el mateix: agafes la por. Penses en si hi ha alguna creença equivocada. Intentes saber si en aquest moment aquesta por te alguna utilitat i et dius que no, treballa amb imaginació per alliberar-te’n.

Si no pots alliberar-te d’alguna de les pors, no ho allarguis i busca ajuda, val la pena.

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a coaching, conducta, general, teràpies

Els nens i el contacte visual

Segons un estudi fet a Alemanya, els psicòpates que estan empresonats tenen menys contacte visual amb la persona que tenen davant, que la resta de presos.

Aquests resultats no només ajuden a entendre la psicopatia, sinó que també suggereixen que trobar maneres d’incentivar als nens que estan en situació de risc, a tenir més contacte visual, pot ser una intervenció molt útil.

Tal com publica la revista Research Digest es va fer un primer estudi per explorar els moviments dels ulls dels psicòpates en un entorn naturalista (amb l’excusa de recollir dades sobre les preferències en el menjar es mirava el seu grau de contacte visual).

L’estudi va revelar que els presos amb un grau de psicopatia més elevat eren molt menys propensos a mirar els ulls de l’entrevistador. L’equip va estudiar 30 homes condemnats i empresonats en dues institucions d’Alemanya.

Amb aquests resultats L’Estudi fet per Nina Gehrer de la Universitat de Tübingen i els seus col·legues, no només ajuda a comprendre com es desenvolupa la psicopatia, sinó que també estableix que trobar maneres per incrementar el contacte visual en els nens que estan en una situació de risc pot ser una intervenció molt útil.

Article extret de Research Digest

Estudi – Eye contact during live social interaction in incarcerated psychopathic offenders.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a general, teràpies

Sessions gratuïtes durant l’Estat d’Alarma

També es pot trucar al telèfon 600334250 (Pilar) o per correu electrònic a lluveraspsicologia@gmail.com

Publicat a teràpia online, teràpies

Teràpia online

Aquests dies estem passant una pandèmia per culpa del coronavirus Covid-19 i a molts ens recomanaran aturar la nostre vida i quedar-nos a casa.

Potser per a alguns, no és fàcil estar-se tants dies a casa sense fer la seva habitual vida social !!!! Ets un d’ells?

Els nostres psicòlegs i psiquiatre de l’equip amb la intenció d’ajudar a millorar el màxim possible el benestar emocional de la persona, farem teràpia a través d’Skipe, Hangouts, videotrucada etc.

Per a tots aquells que els hi calgui fer teràpia online no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres al telefon 600334250.

Mes informació

Etiquetat amb: ,
Publicat a Ansietat, teràpia online, teràpies

Podem tenir febre per culpa de la nostra ment?

Ens ha arribat aquest cas :

Un noi sa, que està de vacances a la Xina. Quan ha de tornar i passar els controls de l’aeroport pel “coronavirus, se li detecta que te febre.

El porten a l’hospital, se li fan els controls mèdics pertinent, i se’l deixa en aïllament. Durant aquests dies ell mateix s’ha d’anar prenent la temperatura cada 3 hores per si te febre però sempre li marca la temperatura correcte.

L’Hospital el dona d’alta però quan torna a anar a l’aeroport per agafar l’avió, en el control torna a marcar febre.

Altre cop entrada a l’hospital, i més revisions mèdiques que no detecten res.  El fan quedar-se en un hotel tancat per si de cas. L’hotel li va prenent la temperatura matí i nit, al mateix temps que ell també se la va prenent. 

El sorprenent de tot això, és que quan es pren ell la temperatura, el termòmetre marca normalitat absoluta.  Quan li pren el personal de l’hotel, la té més alta.

(La història acaba que finalment va aconseguir pujar a l’avió i tornar.)

Tots hem sentit a parlar que això pot passa amb la pressió arterial, aquesta pot augmentar quan la persona està en entorns sanitaris (l’Efecte bata blanca).  Però amb la temperatura corporal també? mai se n’ha parlat massa però també és així.

Tal com explica L’Hospitalet Clínic la temperatura corporal està regulada pel nostre cervell que actua com a termostat indicant quina és la temperatura més adequada en cada moment. Mèdicament es considera febre quan es té més de 37,7 graus (per el coronavirus el barem era de 37,3 grau). Pot una persona sobrepassar aquests barems sense estar “malalta” físicament? :

  • M’han de mesurar la temperatura corporal per saber si tinc un virus que diuen que es molt greu…
  • M’ha de mesurar la temperatura corporal, i d’això depèn que pugui tornar a casa o no….

Davant d’això generem un nerviosisme i se’ns manifesta a cada un de diferents maneres: hi ha qui te atacs d’ansietat, d’altres marejos, diarrees, opressió al pit, i d’altres com en aquest cas, augment de la temperatura.

 

Interessant adonar-nos que hauríem de treballar per resoldre això. Aprendre a gestionar les nostres emocions/pensaments/gestió de l’energia amb un psicòleg, perquè, sigui per una cosa o per una altra, en algun moment de la nostra vida ens poden trobar limitats i començar a tenir símptomes somàtics, amb explicació mèdica o no, persistents (podeu llegir més sobre el que explica l’Hospital del Vall Hebron sobre el Trastorn de somatització).

Imatge extreta de la web Hospital clínic

Etiquetat amb:
Publicat a Ansietat, EFT, EMDR, hipnosi, teràpies

Obrim nou despatx a Badalona

A part del despatx de l’Hospitalet de Llobregat, a partir del 7 de gener del 2020 obrim nou despatx a Badalona, al carrer dels Arbres 31, 3r 2a, 08912.

Si voleu més informació podeu trucar al 600334250 (Pilar)

Etiquetat amb: , , , , , , ,
Publicat a Consultes, EFT, EMDR, general, hipnosi, Problemes parella, teràpies

ASMR – Resposta sensorial meridiana autònoma

Tal com defineixen en la Wikipèdia, la Resposta Sensorial Meridiana Autònoma (RSMA) o en anglès ASMR, fa referència a un fenomen biològic caracteritzat per una agradable sensació de formigueig que se sent usualment al cap, cuir cabellut o regions perifèriques del cos com a resposta a diversos estímuls visuals, auditius i cognitius. Sentiment de plaer que apareix com a reacció davant de determinats estímuls dels sentits.

Vídeo d’ASMR fet per l’Ana Muñoz El seu primer vídeo en Català.

Escolteu-lo amb cascs.

 

La sensació que produeix el ASMR es semblant a un massatge basat, no amb el contacte sino amb el so que t’envolta quan estàs escoltant

 

Etiquetat amb:
Publicat a teràpies

Que saben els altres de tu, que tu no saps – La finestra de Johari

La finestra de Johari és una eina creada pels psicòlegs Joseph Luft i Harry Ingham per il·lustrar els processos d’interacció humana.

Què saben els altres de nosaltres?

No podem captar totalment la nostra personalitat, però podem ser conscients de la part que ensenyem als altres.  La finestra de Johari es una eina per ajudar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a saber si el que nosaltres pensem de nosaltres mateixos es correspon amb el que pensen els altres.

Així si mirem la imatge hi ha quatre quadres en que es divideix la percepció personal:

A   Que se de mi i m’agrada dir-ho als altres. Aquest quadre descriu característiques i experiències de les que som conscients i que ens agrada explicar als altres.

B  Que se de mi  mateix però amago als altres. Aquest quadre amagat descriu coses que sabem nosaltres però que decidim no explicar als altres. La seva dimensió disminueix a mida que construïm una relació de confiança amb els altres.

C  Que no se de mi mateix però els altres si que saben.   Hi ha coses que no sabem de nosaltres mateixos però que els altres les veuen molt obvies. I hi ha coses que pensem que expressem amb transparència però que els altres interpreten de forma diferent.

D  Què no se de mi mateix i els altres tampoc saben.   Hi ha aspectes de nosaltres mateixos que desconeixem a l’igual que els altres. Som més complexos i multifacètic del que imaginem.

Si provem de fer l’exercici (s’utilitza molt en exercicis corporatius i en dinàmiques de grup) cal triar adjectius que considerem que ens descriuen be. Després es deixa que els altres tirin adjectius per a descriure’t. I a continuació s’introdueixen els adjectius en el quadrat corresponent. Potser el resultat et sorprendrà.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, social, teràpies

Tenir parella o no tenir-ne

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola.
Em poso en contacte perquè tinc un problema que no acabo d’aclarir x mi mateixa. El cas es que al llarg de la meva vida he tingut moltes parelles, actualment també en tinc. Quan inicio la relació, el projecte d futur es clar: construir una família..El problema ve que passats els sis o set mesos, començo a mirar altres homes..i m’agraden tots..aleshores em plantejo la idea d trencar la relació xp vull estar ab els altres persones..però ab parella no es pot fer..no se si el que necessito es teràpia per poder rascar dins meu perquè em passa això..perquè quan em passa estic molt malament..o potser soc així..uns dies amb un i uns dies amb un altre..però akesta idea tampoc em motiva durant un temps…estic embolicada.
Realment necessitaria teràpia?

Gràcies
Glòria

Resposta

Hola Glòria:

Tal com ja vam contestar en un anterior consulta, el primer pas de tots és saber si realment vols tirar endavant en la parella o no. Amb quina d’aquestes opcions et sents més identificada?:

a) Vull tenir una relació estable però no acabo de donar el pas, i al final acabo canviant de parella.
b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
c) No se el que vull.

En principi es poden donar aquestes possibilitats. Si et sembla comentem cada una d’aquestes per separat (encara que dedueixo que tu ja sabràs quina d’aquestes és la que et passa a tu).

 

a) Vull tenir una relació de parella estable però no acabo de donar el pas.
Si t’està passant això, aquí cal un anàlisi profund.  Podria ser que no acceptessis l’error, amb això vull dir que potser ets d’aquelles persones que si apostes per alguna cosa (no cal que sigui una parella, pot ser tranquil·lament qualsevol cosa, com una feina, o una amistat, o …) ha de ser la bona, i si no, no apostes.  Creus que et passa això?

En aquests casos la persona no accepta l’error, creu que equivocar-se es tant i tant greu que per no provocar una possible equivocació, ja no aposta, és a dir, ja no arrisca per no perdre.

Si et sents identificada amb aquest punt, suposo que no només et passa amb les parelles, suposo que et passa amb més aspectes de la teva vida, per tant, has de treballar per poder acceptar l’error. No passa res en construir una relació de parella fixa i que després al cap de 3-5  anys la relació de parella es trenqui.

I això és el mateix que si vull muntar un negoci i tinc por a què aquest negoci no funcioni i per evitar això, ja no el començo.

Anem ara per la següent opció que et pot passar:

b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
Podria ser que en realitat no tinguessis ganes de tenir una relació estable. Podria ser que realment et motivés tenir diferent gent amb la qual tenir relacions sentimentals. Potser penses que gent diferent t’aporta més interès, o més motivació.  Per tant, res a dir-hi.

La pregunta està en, Per què tu, et boicoteges? per què creus que hauries ja de tenir una relació estable?
Quan som petits, la societat, la família, etc. ens van posant una series de pautes (pensaments) dins nostre com si fossin sentències que hem de complir per ser “normal” en aquesta societat:  la noia/noi, quan arriba a una edat ha de construir una família, i ha de tenir fills i una casa, i un gos i un periquito…. (es broma,, però una mica és això!)

Adona’t d’aquestes creences limitants que et fan sentir malament. Si realment vols ser una ànima lliure i no tenir una parella fixe, accepta-ho i gaudeix d’això sense sentir-te malament (estava intentant buscar-te un estudi que s’ha fet últimament en el qual deia que en el futur les parelles no durar més d’una 8 anys. Si el trobo el penjaré).

I si creus que el que et passa es la tercera opció:

c) No se el que vull.

Doncs si, a vegades ens posem molta pressió perquè pensem que hem de saber el que volem, hem de saber si volem compartir la vida amb aquella persona o no, o si volem treballar d’allò o no, o si volem estudiar aquella carrera o no.
Al llarg de la vida ens anem trobant amics que ho tenen tot molt clar, que saben el que volen, que saben com aconseguir-ho etc. però hi ha altres que no ho tenen tant clar.

La pregunta seria si, encara que no ho tingui clar, puc estar tranquil·la?

Em refereixo que estar a casa, pensant que m’he de decidir si vull tenir una parella fixe, estable o no, mentre no estic decidint-ho, sense voler ja ho estic decidint, estic decidint que no.  No se si m’explico:  si jo estic a casa pensant que he de tenir una parella estable, i van passat les setmanes i no faig res, sense voler durant tot aquest temps que no faig res per tenir la parella estable (perquè encara no he decidit) ja estic decidint que durant aquest temps no tinc parella estable.

Per tant, primer pas d’aquesta opció, mentre jo decideixo (que tinc tot el dret a prendre’m el meu temps), em permeto estar tranquil·la. Em prenc el meu temps, i ja decidiré.
Un cop aconsegueixo no pressionar-me per decidir, la següent pregunta és si puc avançar en alguna de les dues opcions encara que no ho tingui del tot clar.

I si estem esperant tenir-ho clar, clar, clar.. potser ens estem tota la vida parats esperant que ens vingui la inspiració.
Amb això tornem a anar a aquell punt que hem comentat abans, la por a equivocar-nos. Així que quan

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, teràpies

No aconsegueixo fer les coses que em proposo – Teoria de l’Arousal

 

Hem de fer coses, ens preparem per començar a fer-les però al final no les arribem a “executar”.  Per què?

Exemples:

En Joan es vol presentar a les proves per accedir a una plaça de bomber però no es decideix mai a començar a entrenar-se per a la prova física.

La Lidia ha acabat la carrera i només li falta fer el treball final.  Estan passant els cursos i  no es decideix mai a fer-lo.

Arousal:  Es el nivell d’activació cerebral, tant pel que fa al ritme en els processos cerebrals com al nivell general d’atenció davant dels estímuls del medi. Aquest nivell d’activació tant pot anar a uns nivells de sobreactivació provocant estats d’alerta, o a un nivel d’infractivació com en els estats de relaxació o de son.

Entre aquests dos extrems hi ha el nivell d’arousal idoni en el qual hi ha una activació tant fisiològica com cognitiva o motora, encara que hi ha moments que poden existir diferents nivells d’activació en aquests tres aspectes, així doncs es pot experimentar una altra activació cognitiva i baixa en les altres dues, o a la inversa.

El nivell òptim s’obté, quan l’activació s’aconsegueix mentre s’està relaxat.  Estar alt energèticament, per afrontar allò que volem executar sense tenir aquell estrès que ens bloqueja.

Quina relació hi ha entre l’activació i el rendiment? En un principi es pensava que com més activació més rendiment o al revés, però s’ha vist que això no es compleix i segons la Llei de Yerkes-Dodson o Hipòtesi de la U invertida  (M. Yerkes i John Dillingham Dodson 1908) el rendiment i l’activació estan directament relacionats. El rendiment augmenta si augmenta l’excitació, però fins a un punt, perquè si l’activació continua augmentant el rendiment disminueix. Té la forma de la U invertida .

Així doncs, què determina que tinguem un nivell d’activació ideal? hi ha molts factors que poden determinar-ho com l’autoexigència, la pressió dels altres, la pròpia autoestima, etc. però el que és important es que un mateix se n’adoni que no per posar-ae molta pressió aconseguirà millors resultats, cal descobrir el bloqueig.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a conducta, teràpies

Viure per a trencar el silenci

La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.

Cristina M. Fortuny
Des de les entranyes

Morta en un cos viu

2013. Mirar-te al mirall i no sentir absolutament res

Em tocava ser una adolescent. Mirava als companys del meu voltant: no m’entenien, tampoc volien fer-ho. Però, jo no era una adolescent, era una persona que no estava bé, algú que havia tocat fons i olorava la foscor.


… I, encara recordo com la meva mare estava asseguda a terra amb les mans al cap indicant desesperació amb una mirada de tristesa infinita. El meu pare acariciant-me l’esquena. Jo no sentia res. Solament sentia aquell dolor, aquell dolor que em feia sentir-me morta en un cos viu.
….

 

La Cris a través del seu blog “Des de les entranyes” ens explica com s’ha anat sentint durant una època dura de la seva vida.

Llegir-lo ens pot ajudar a entendre a aquella persona del nostre voltant que es troba en una situació semblant, però també si ho estem vivint en pròpia persona ens pot ajudar a adonar-nos que no estem sols i que hi ha algú que també ho ha passat.

Val la pena gaudir de l’estil exquisit que utilitza.

Llegir més entrades en el seu blog

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , ,
Publicat a salut, teràpies

Psicòpates – Com saber si la teva parella ho és

Ja fa temps vam fer una entrada on parlàvem de la manipulació en les relacions de parella No et deixis manipular. Avui, però, parlem de com detectar un psicòpata, i la relació amb ell.

Primer, però, hem de diferenciar entre el psicòpata inadaptat (el que veiem a les series que maten gent (vegeu comentari de Mindhunter ) i el psicòpata integrat. Avui ens centrarem en aquest segon tipus, aquella persona que fa vida normal, que no ha delinquit mai i que fins hi tot és una persona triomfadora en la seva vida i respectada pels altres.

Quines característiques té un psicòpata integrat en la societat?

  • Es una persona que no empatitza amb el sentiment de l’altre persona.
  • És un excel·lent actor.
  • Per aconseguir l’objectiu que estigui perseguint manipularà tot el que calgui, fins hi tot sembla que en gaudeixi.
  • No es sent culpable pels actes que fa. Pot actuar de manera molt dura, ferint a l’altre persona sense sentir-se malament després.
  • Te moltes habilitats socials i el seu entorn gairebé segur que desconeix com manipula a la seva parella.
  • Diu moltes mentides, i mai es culpabilitza de res.
  • Pot ser tant un home com una dona.

Si acabes essent parella d’aquest tipus de persona, sense adonar-te’n et veus envoltat en una relació tòxica i malalta. Les persones que en son víctimes en un principi no se n’adonen i mica en mica van agafant un rol de dependència cap al psicòpata.

Com actua un psicòpata?

    • La culpa és sempre de la víctima: La persona psicòpata mai té la culpa de res, per tant tot el dolent que pugui passar ho atribueix a l’altre persona. La fa sentir culpable de tot i la menysprea verbalment. És un maltracte psicològic que la víctima que ho pateix no se n’adona (en un principi pensa que es cert, que es culpable i mica en mica va agafant aquest sentiment de culpa, indefensió, inseguretat i por del que li pugui dir o fer).
    • Provoca una inestabilitat en la relació: provoca moments on fa sentir a la víctima la millor persona, i moments on la fa sentir la pitjor.  Son situacions incontrolables que descol·loquen a la víctima i la fan sentir vulnerable perquè l’agafen de sorpresa.  El psicòpata juga amb això per aconseguir que la seva parella es converteixi en dependent d’ell o ella, i veure que la té sotmesa, l’alimenta. Es tot tant subtil que la víctima no se n’adona.
    • Les mentides formen part d’ells:  aquells que diuen que no tenen parella i potser estan casats sense dir-ho. Aquells que tenen més d’una parella i les enganyen a totes, etc.

Cal dir que les víctimes no son persones dèbils ni vulnerables. Pels que no s’han trobat amb un psicòpata en les seves vides i pensen que mai hi cauran, es important que s’adonin que no hi cauen només els dèbils, sinó que tots hi estem exposats.  La persona psicòpata es molt intel·ligent, no te sentiments cap a l’altra persona, i a més a més, sap dissimular-ho tot molt be: pot ser l’amant perfecte, pot ser la persona més detallista del món, i a la vegada en situacions et pot menysprear i fer-te sentir la pitjor persona.

Caure en una relació així es insana i molt perjudicial. El primer pas, però, es saber que estàs essent víctima d’un psicòpata. Un cop ho veus, cal buscar ajuda perquè cal una gran tasca psicològica per tornar a recuperar l’autoestima, per adonar-te’n que aquesta persona que tens al costat no et vol cap be, al contrari, i per construir una nova vida, que amb l’ajuda d’un professional s’aconsegueix (s’està demostrant que treballar-ho amb EMDR dona bons resultats).

Hi han uns vídeos molt interessants fets pel psicòleg  Dr. Iñaki Piñuel  i el seu llibre “Amor Zero”  que en parlen.

 

Imatge extreta de Malonso.com.ar

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a altres, EMDR, Problemes parella, teràpies

Busquem 6 psicòlegs novells per a fer formació pràctica i 30 pacients disposats a fer sessions gratuites

El Centre LluverasPsicologia adonant-se que molts dels psicòlegs quan acaben la seva formació els hi cal fer pràctiques en sessions de teràpia reals, i donat que es difícil que un psicòleg et permeti estar present en les sessions de teràpia amb el pacient, hem considerat que mentre fem una acció solidària amb els pacients (s’oferix 4 sessions gratuïtes a cada pacient que es vulgui acollir a aquest programa), al mateix temps donem l’oportunitat a aquell psicòleg que no disposi de l’experiència suficient a adquirir més habilitats en les sessions de teràpia.
Per això busquem:

  • 6 psicòlegs novells o que estiguin en l’últim curs de la formació (veure informació de la formació aquí )
  • 30 pacients que es vulguin acollir a aquest programa. Podran tenir 4 sessions gratuites (es passarà una entrevista prèvia per decidir si es poden acollir al programa)

Per a més informació podeu contactar amb Pilar Lluveras telèfon 600334250 o a lluveraspsicologia@gmail.com

 

Formació practica amb pacients reals

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Busco feina, formació, grups, joves, teràpies

La solució està en el canvi

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, estudis, hipnosi, llibres, salut, teràpies
Teràpia online (Skipe, Hangouts...) | Telèfon 600334250
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob

A Badalona
Carrer dels Arbres 31 3r 2a 08912 Badalona