Publicat el Deixa un comentari

Trastorn obsessiu-compulsiu en un nen

Cas:

L’Albert, un nen de 8 anys espabilat i intel.ligent. A l’escola va perfecte i la professora no ha notat res d’extrany.
A casa, però, fa coses curioses : cada nit tanca les cortines, obre el seu llit i col.loca be el coixi, ho fa tres cops abans de començar a posar-se el pijama. Si hi ha alguna interrupció li provoca una gran malestar.
Es treu les sabatilles i les deixa a terra del reves donant un cop cada vegada que les posa del dret, també ho fa tres vegades. Abans de dormir-se ha d’anar al lavabo 3 vegades.
Tots les joguines han d’estar perfectament col.locades i les ha de comprovar cada vegada que surt de l’habitació.
En principi això no li representa cap malestar, però ara voldria convidar a altres amics a casa seva i no pot perquè sinó li descol.locarant totes les seves joguines. A casa han vist que aquests comportaments no son normals.
Possible sol·lució:
En primer lloc comentar que si algú es troba en una situació semblant amb el seu fill o amb algú conengut, que vagi a un professional que us podrà ajudar. Si veieu, però que la cosa no es tant exagerara, podeu fer algunes coses que us suggereixo :
De moment el que la família ha de fer es no prestar gaire atenció al que fa, com si no se li donés importància. Llavors heu d’agafar de la llista de coses que normalment fa i que considereu que son menys perturbadores per ell, podeu anar impedint que les faci (mai prohibint, simplement anar distraient-lo de manera que se li passi l’ocasió de fer-ho). Quan logreu que ja consideri normal no fer aquesta cosa (per exemple de les coses que fa l’Albert, podriem dir que el que li provoca menys malestar es col.locar be el coixir… doncs podeu intentar al anar a dormir, cada vegada que ell vagi a col.lcar el coixir, podeu distreure’l de manera que es col.loqui al llit sense haver-ho fet. Això es farà fins que veieu que ja no li cal fer aquest acte. Després continuareu treballant la següent cosa que us sembli que es menys important, per exemple podrieu obrir-li vosaltres mateixos el llit i us podeu esperar fins que estigui dins del llit, etc.etc.
Tot això s’ha d’anar fent cada dia i no es passarà a la següent situació fins que la primera no estigui completament “superada”.
Explicació:
S’ha explicat els procediments conductuals. En persones grans els tractaments d’exposició i prevenció de la resposta han quedat completament constatats en diferents estudis, encara que aquestes tècniques per si soles no tenen la solució definitiva. S’ha de tractar les obsessions amb teràpies cognitives.
Publicat el 1 comentari

Hauríem de riure més – El riure millora la salut

El riure es un fenomen que no acabem d’entendre del tot. El que si podem dir es que es un acte involuntari i que la ciència avala que riure millora la salut. Tal com expliquen a l’article que va sortir publicat a la revista Consumer.es el riure es saludable.
La zona localitzada del riure està a la zona prefrontal del còrtex cerebral ( es la zona on hi ha localitzada la creativitat, la capacitat per pensar en el futur, etc.) i amb els anys anem perdent l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure.

Quan riem el cervell activa la segregació d’endorfines, les anomenades encefalines, substàncies que ajuden a calmar el dolor, i que envien missatges des del cervell fins als limfocits i altres cèl·lules per combatre els virus i les bactèries. Per tant el riure es més important del que sembla, millora la salut.

Es treballa amb la “risoteràpia” que consisteix a estimular la producció de diferents hormones que genera el propi organisme fent exercicis i jocs grupals per potenciar el riure: Es vol potenciar el sistema immunitari provocant el riure d’una manera natural i sana.
Te molts efectes beneficiosos, entre ells cal destacar el poder analgèsic que té: allibera endorfines, que son els sedants naturals del cervell similars a la morfina.

Per això es considera que cinc o sis minuts de riure continuat actua com un analgèsic. Es per això que s’utilitza per teràpies de convalescència que requereix una mobilització ràpida del sistema immunològic.

Pots utilitzar aquest petit joc : mira fixament a una altra persona que hi tinguis confiança i juga al joc de “a veure qui riu primer”. Consisteix a que els dos us quedeu mirant fixament als ulls, de cara i en silenci. El primer que riu perd. Així t’adonaràs que costa molt no riure. També us passo aquest enllaç on us explica com fer-ho vosaltres mateixos laalegriadevivir.com Podeu mirar aquest video que parla d’aquests aspectes.

Publicat el Deixa un comentari

Et sobrepassa el ritme de la teva vida diària?

Cas :
La Rosalia es una noia de 17 anys, sempre ha anat be en els estudis, a més a més es nedadora, entrena cada dia un parell d’hores, i a casa seva ajuda a la seva mare que està malalta.

Mai ha tingut cap problema, però aquest curs, entre que ha fet el primer de batxillerat, i que a natació li ha proposat formar part de la selecció catalana, ha anat més de bòlid. De cop s’ha trobat que no té temps per fer res. Han hagut dies que li semblava que no rendia com abans i que no podria fer-ho tot.Pensava que quan acabés el curs tot això se li passaria, però ara veu que continua igual, li han aparegut sentiments d’inutilitat i fracàs per no poder fer front a allò que fins ara havia estat fent sense cap problema. El que li preocupa més es que va molt esgotada.

No sap com sortir-se’n i està pensant deixar d’estudiar i la natació també.

Possible solució :
Nota : Aquest cas d’exemple el podeu aplicar a qualsevol de les situacions que cadascun de nosaltres podem estar vivint : Si en compte d’estudiar, es la feina que us atabala, o si per contra es una malaltia llarga d’algun familiar, etc. etc. Podeu aplicar el que us proposo, sempre recordant que un especialista us ajudaria molt millor que el que us pugi dir jo.

El que si que vull que tingueu en compte es que pot ser que us trobeu amb una situació puntual que us provoqui “estrès” per la situació en sí, per exemple, el vostre casament, o un examen o en el cas de la Rosalia podria ser el fet de formar part de la selecció catalana, etc. En aquests casos l’estrès només es un estat d’alerta que es pot considerar “natural” sempre que sigui temporal.

Quan aquest estrès que hauria de ser temporal es converteix en crònic es quan hem de prendre mesures. A la llarga ens pot afectar a la salut i a l’estat d’ànim.

Començarem per les diferents parts que es poden treballar :

– Les demandes que cada un de nosaltres tenim de l’ambient (per exemple, la Rosalia tenia per un costat la seva mare malalta, els estudis, i els entrenaments més forts, ara però, ha acabat el curs i només ha d’ajudar a la seva mare i continua tenint entrenaments a mig gas). El que podem fer es intentar “controlar” el que es pugui de l’ambient : per exemple la Rosalia, doncs si cada dia ja sap que haurà de preparar el dinar per la seva mare, intentar tenir-ho tot preparat de manera que quan s’hi posi no l’agafi com de sobte. Etc. Etc. En aquests casos pot anar be, fer una llista de les feines previstes durant el dia de manera que es pugui administra millor el temps.

– Els problemes que tenim nosaltres mateixos a l’hora d’avaluar les situacions : Quan apareix una situació nova (per exemple que la mare de la Rosalia just aquell dia no es pugui aixecar del llit perquè li fa mal la panxa), si la Rosalia quan ho sap jutja aquesta situació com a “perillosa” (amenaçant, estressant, etc.) la viurà pitjo que si no ho fa, per tant per aquestes possibles situacions que ens podem trobar, es molt aconsellable que us poseu en mans d’un especialista perquè us ajudarà a fer entrenaments per anar disminuint el valor afectiu d’aquests estímuls.

Per un altre costat heu d’analitzar la pròpia valoració dels vostres recursos. Que us passa ??? que potser penseu que no podreu afrontar-vos a aquestes situacions que ja d’entrada valoreu com a estressants ??? Doncs aquí també podeu treballar-ho amb un especialista. Es qüestió d’aconseguir més autoestima i seguretat per poder afrontar les situacions amb més calma.

– Com trobar la millor solució davant dels problemes que tenim?? Pensem quin es el nostre objectiu (Tornem a la Rosalia, el seu objectiu es que la seva estigui correctament atesa, i al mateix temps que ella pugui continuar amb els estudis i els entrenaments). Marcar els objectius es molt important perquè us ajudarà realment a saber que hem d’aconseguir.

– Per prendre les conductes adequades podeu fer servir gent que es trobi en una situació semblant a la vostra per poder-la imitar, fer-la servir de model ( si d’un bon començament no pots fer tot el que l’altra persona ja fa en normalitat, procura primer anar fent una coses i després mica en mica unes altres fins a poder “copiar-la”).

Com a final no cal dir que si teniu algú que us pot ajudar a intentar sortir d’aquesta situació us anirà molt be. Aquesta persona (amic, familiar etc.) es bo que us vagi animant per anar assolint cada un dels objectius marcats.

Conclusió : En aquest comentari he volgut posar una conclusió perquè tots els que us trobeu en una situació d’estrès en que penseu que no us en podeu sortir, mireu justament el cas del nostre exemple La Rosalia. L’he posat d’aquesta manera perquè fem tots una autoreflexió : la Rosalia està més malament ara que ha acabat el curs. Durant tot l’hivern ha anat aguantant la situació com a pogut, i ara que en principi no hauria d’anar tant atabalada es quan nota que ja no pot i que no se’n surt. Us passa també a vosaltres ??? doncs es això el que justament heu d’aconseguir controlar.

Explicació :

Tota aquesta explicació per afrontar l’estrès està basada en el decàleg contra l’estrès (Labrador 1994), simplement intentant donar una orientació a l’afectat, però tenint present que en cada una de les fases el psicòleg ha de treballar cada un dels aspectes adients.