Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola, no se per on començar, però ho he d’intentar,no?? be despres d’un divorci molt dolorós, engoixant, destructiu, i poc saludable (com suposo que cap ho es) , em trobo a una situació molt complicada , en la meva vida he estat amb moltes noies i nomes ella hem va poder portar davant d’una església ,per tant per mi ,va ser com la persona que mes haurie de procurar fer feliç , sense compta mai amb mi mateix….. a les hores jo guanyava molts cales, tenia una bona posició , i no m’estava de res , un cop entrat al divorci ho vaig perdre tot, fins hi tot la dignitat , las ganes de viure, l’alegria, la tendresa, la força etc etc… ja mai mes he tornat a ser el mateix.
Amb ella vaig tenir un fill , la meva gran millor coseta que he fet en aquesta vida, ho fet tot per ell, he sigut pare , mare, professor, sicoleg, siquiatra, amic,i tantes altres coses que se mare no ha fet amb ell, mes que donar-li mal de caps, promeses incomplides, i torturar-lo amb mentides sobre mi…
he començat varies relacions amb noies i sempre hem falta algu d’elles, jo soc de donar molt, de ser creatiu en las cites, de ser romàntic…. però hem trobo que sembla que ara passats dels 35 cap als 40 anys, la gent no te temps per enamorar-se o per ser feliç ,o per voler fer feliç a qui te al seu costat i l’ajuda en tot moment…
La meva ultima relació a estat amb una noia divorciada que te una filla mes petita que el meu, i que el seu ex li fa la vida impossible, com la meva ho feia amb mi, i tot i que jo ja hi he passat per tot això, i li marco tant jo com el seu advocat, per on ha de tirar per acabar amb tot aquet estat de guerra, ella s’equivoca una i un altre vegada i jo ja n’estic fart d’estar al mig de tot això , i a sobre em sento l’ultima merda que esta al seu costat , per que no fa re mai per nosaltres , tot es per ella i la seva filla, i jo i el meu fill contem com l’ultima opció, i això cansa.
Ara ho hem deixat i això encara s’em fa mes amunt, estic vivint a casa dels meus pares ,amb els cuals la situació no es gaire agradable, estic a càrrec del meu fill sense cap ajuda econòmica de la meva ex perquè ella va marxar a viure a girona i jo no vaig voler que el nano es tornes a cambiar de cole ( ja ho ha fet 5 cops i això no es bo per un nen) , la feina va com va , de cales re del altre mont, i no tinc cap mena d’esperança que això millori .
No tinc cap company perquè en el moment de la ruptura ,no vaig tenir a ningú al meu costat i vaig fer neteja a la meva vida de sangoneres, ells sempre hem van tenir per qualsevol cosa i jo quant els vaig necessitar ,tothom estava embolicat amb alguna cosa i no podien estar per mi…
Hem sento sol, sense il·lusions per re , i nomes amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar, i això encara hem fa sentir mes desgraciat , perquè jo sempre havia tingut una energia inacabable ,unes ganes de viure tremendes, i una força de voluntat indestructible. I ara fins hi tot una formiga bufaria i em tiraria al terra…..
No se quin camí he de triar per sortir d’aquí, prenc pastilles per depressio, i no m’agrada dependre d’una pastilla, i ja n’estic fins el mes amunt de tot, la paciència cada cop es mes minsa, i la pressió cada cop major, no espero cap vareta màgica que ho camvii tot , suposo que nomes d’algú que m’escolti i suposo que per això he decidit escriuret.
Et donc les gracies per deixar-me fer-ho aquí, no hem trobo millor ,però per lo menys m’he desfogat un xic.
una salutació.

Resposta

Hola  Alex,
Si et sembla comencem una mica a analitzar la situació on estàs ficat en aquests moments.

No negaré que la situació es delicada, i entenc que estiguis “tocat”.  Si, si… no vull començar dient que has de mirar endavant etc…. Son tòpic de psicologia que al final potser fan mes mal que be.  No creus?

El que t’ha passat a tu son situacions traumàtiques que la teva ment no ha pogut processar correctament perquè li han provocat massa dolor: T’explico:

Quan anem vivint al llarg del dia, a la nit, quan dormim, la nostra ment agafa aquesta informació, la mira, la revisa i l’arxiva guardant-la en els seus arxius interns.  Però, Que passa quan la informació que ha viscut durant el dia es molt dolorosa? doncs la ment no està preparada per afrontar això i a la nit, quan hauria d’agafar aquesta informació per fer tot el procés, no l’agafa perquè te massa dolor.

Llavors aquesta informació queda per les xarxes neuronals i i aquest dolor per la situació traumàtica continua fent mal, i marcant el comportament de les coses que fem a partir d’ara.

Alex, sembla molt complicat però no…. Suposo que el teu divorci et va provocar aquesta situació traumàtica (encara que es molt probable que ja vingués de més jove, perquè en la teva consulta poses que et sents menyspreat, i … “com una merda”.  Això Alex ja podria ser que de petit, “l’Alex petit” ja se sentís així per algunes coses que li van passar de petit… però no entrem aquí (això seria una tasca per treballar en consulta)…

Un cop et divorcies, després intentes refer la teva vida però et trobes amb una parella que te els seus problemes, i tu acabes per perdre la poca energia que et quedava per tirar endavant tu i el teu fill.

En aquest punt, deixa’m fer un parèntesi, i felicitar-te (felicita’t tu també a tu mateix) pel pas tant important que vas fer:  Intentes ajudar, però quan veus que aquesta persona t’arrastrarà a tu també cap al pou, la deixes.  Es un pas molt valent.

No se si dins teu t’ha quedat el sentiment de culpa, però m’agradaria que t’adonessis, que a vegades intentem ajudar/salvar algú, però en el moment que veiem que nosaltres ja no podem, ens hem de desenganxar, encara que ens sàpiga greu.

No et jutgis pel que vas fer, i no et preocupis si creus que algú et jutja.  No podies fer una altra cosa.

Alex, un cop arribes a la situació actual, vivint a casa els pares, amb el càrrec del teu fill, sense amics que et puguin donar una abraçada.  Si, com ja t’he dit la situació es la que es.  La pregunta es … Com afrontar aquesta situació?

Es evident que ens agradaria poder canviar tot el que ens ha passat.  Perquè per culpa del que ha passat ens ha marcat una manera d’actuar en el present i en el futur… però… Podries imaginar que tot el que t’ha passat ho guardes i ja ho solucionaràs algun dia que puguis fer sessions de teràpia?

Ara mirem el present…. (no cal pensar en el futur tampoc)… Mirem el present i treballem per aconseguir que avui sigui un bon dia (sense pensar en res mes)…..

Et posaré un exemple:  ” imagina’t un home que se li ha cremat la casa, que se li ha mort tota la seva família, que ha perdut la feina, etc. ….  En aquesta persona si li diem que no es preocupi, que tot es solucionarà… aquesta persona ens engegarà a la “m….”  Veritat?

Que creus que li podem dir a aquesta persona perquè es pugui sentir una mica millor? Imagina’t que es el teu amic, Com el podries ajudar?

Quan nosaltres tenim un malestar de 100% (com es el cas d’aquest home de l’exemple)… d’aquesta malestar, hi ha un 50% de malestar per la situació real (se li ha cremat la casa, sense feina, etc…) i hi ha un 50% de malestar pels pensaments que te (que no podrà tirar endavant, que la vida no val la pena viure-la…etc  ).

Creus que li podem fer entendre a aquesta persona que si aconseguix canviar aquest 50% de pensaments negatius això l’ajudarà a que el seu malestar es redueixi? Així el dolor també es reduirà!!

Alex amb això vull dir que quan tinguis ganes, fes una llista del pensaments negatius que tinguis, i un cop el tinguis davant… mira si realment aquests pensaments et serveixen per alguna, si el pensament com a tal et provoca que la situació canvii… i quan t’adonis que pensar això no et cal perquè no t’aporta res, perquè no te cap utilitat, llavors veuràs que si canvies el pensament i dius per exemple… “A mi m’agradaria que la situació fos diferent… però com que no ho és intentaré gaudir d’aquest esmorzar, i ja pensaré més endavant”.. aniràs sentint-te millor (si aconsegueixes sentir-te millor encara que només sigui el moment que estàs esmorzant, llavors veuràs en un altre moment també t’hi pots sentir, i així mica en mica podràs anar canviant la teva manera de veure la situació).

Alex, dit això, no vull deixar de comentar-te un parell de coses:

–  Ja que t’has posat en contacte amb nosaltres per expressar el teu malestar,  vull un compromís, una espècie de pacte entre tu i jo, en el qual establim el següent:

“Si en algun moment vols acabar amb la teva vida, abans,  busca un psicòleg.  Encara que puguis pensar que ell/ella no et pot ajudar, et sorprendràs!.  Podràs delegar-li totes les teves preocupacions i això et permetrà anar recuperant l’energia que has perdut.

– Desitjo que quan llegeixis aquesta resposta posis un comentari acceptant aquest compromís.

Una abraçada