Publicat el Deixa un comentari

Els rics son més propensos a transgredir les normes – Experiment

Com més rics més es transgredeixen les nomes!!!  Segons un estudi fer per la Universitat de Berkeley les persones més riques es salten més les normes que els altres (no s’aturen davant dels passos a zebra, fan trampes en el joc, etc.).   Aquest comportament està avalat per 30 estudis més, així doncs el seguent pas es preguntar-se, Que té la riquesa que porta a aquest comportament?

En el següent estudi s’atribueix el rol de ric o de pobre de forma aleatòria a cada un dels jugadors del Monopoli que està adaptat intencionadament. Durant el joc es veu com es comporta la persona rica, com tracta a l’altre company de joc i com de mica en mica es va atribuint a ell com a persona i a les seves habilitats personals els factors que determinant el ser “ric”M Així doncs, mica en mica es va separant de tot el que l’ha ajudat a ser ric i comença a tenir un tracte mes incorrecte en vers els altres.

Publicat el Deixa un comentari

Relaxació – 5 minuts de coordinació cardíaca

Hem analitzat la nostra respiració? Quan estem en repòs, respirem a una velocitat constant?, la profunditat de les inspiracions son suficients per oxigenar totes les parts del nostre cos? I, ja no diguem si estem nerviosos o amb un atac d’ansietat.

Podríem arribar a fer conscient la nostra respiració de manera que en els moments més “complicats” la poguéssim controlar? Només fent una mica de pràctica cada dia ho aconseguiríem.

Prova-ho ara mateix, mentre estàs mirant les novetats que hi ha per Internet, mentre estàs mirant aquesta pàgina, pots aprofitar per escoltar/mirar aquest vídeo (només cal seguir la pilota amb la respiració). T’ajudarà a coordinar la respiració. I si no, simplement gaudeix de la música que val la pena.

Publicat el 1 comentari

Videos que poden ser útils

A partir d’avui obrim una altra secció.

De tant en tant anirem penjant vídeos que poden ser d’utilitat per a molts de nosaltres. Comencem amb:

Un vídeo per acompanyar el nostre son

A vegades, un dels motius que tenim per no poder dormir bé a les nits és el soroll que sentim de fora, dels veïns, o d’algun aparell que tenim a prop.

Aquest vídeo és de 12 hores i té un so constant que ajuda a relaxar les nostres oïdes i ens permet aïllar-nos del soroll exterior. Només heu de posar-l’ho en marxa,  trobar el volum correcte perquè no us molesti i a la vegada us pugueu sentir aïllats de l’exterior. Al mateix temps, també un podeu ajudar de la “EFT” (podeu consultar EFT per dormir)

Ja em direu si us va bé.

 

Publicat el Deixa un comentari

Treballar la nostra “problemàtica” amb un professional que utilitza la hipnosi clínica

Quan ve alguna persona a la consulta per demanar informació i comentem que la teràpia que farem estarà ajudada amb la hipnosi clínica, moltes vegades te dubtes:

La por a la pèrdua de control és una de les moltes pors que encara existeixen (podeu llegir La hipnosi et fa por?)

D’altres vegades es justament el contrari, hi ha gent que pensa que la hipnosi li farà tot, que s’asseurà a la butaca i que pel fet de fer hipnosi ja solucionarà tots els seus problemes. En aquests casos també cal deixar clar que la hipnosi és una eina, Una gran eina!!!  però que, en la majoria dels casos, per ella mateixa no ho soluciona tot. Cal un treball que l’acompanyi!.

El dia 28 de gener a BTV a Respira van fer el programa dedicat a la hipnosi clínica. Per tots aquells que dubteu, i pels que encara no us ho hagueu plantejat, us convido a veure el següent vídeo,

Continua la lectura de Treballar la nostra “problemàtica” amb un professional que utilitza la hipnosi clínica

Publicat el Deixa un comentari

El Mètode Sedona

Mètode per eliminar els obstacles que la pròpia persona s’imposa impedint-se aconseguir el benestar. La base del Mètode Sedona és aprendre a deixar anar els pensaments i sentiments que ens limiten com un procés natural. Lester Levenson es l’home que el 1973 va crear aquest mètode pràctic.

Al llarg del dies entre les coses que normalment fem i les preocupacions que tenim acabem els dies completament esgotats. A l’endemà tot torna a començar, i així dia rere dia anem arrossegant aquestes preocupacions, portant-nos a camins equivocats.

El mètode Sedona ens ensenya per un costat a adonar-nos d’aquestes emocions limitants i després a aprendre a deixar-les anar o si més no a saber que les tenim per estar preparats per deixar-les anar en un altre moment.

A més a més amb el mètode Sedona aprenem a alliberar-nos d’una manera que no faci mal als que ens envolten i al mateix temps que ens permeti sentir-nos be amb nosaltres mateixos. Per posar un exemple, és aprendre a posar els explosius correctes per tal que l’explosió que vols provocar no faci danys pel voltant, ni a un mateix. Així, si aconseguim alliberar-nos, disminuïm la pressió interna nostra i, per tant, ens sentim molt més bé.

Per aconseguir que el procés d’alliberament sigui automàtic, no ens hem d’obligar a no pensar en allò que ens provoca malestar, sinó alliberar-te’n conscientment. Hi ha 3 preguntes que t’has de fer:

  • Podries deixar anar aquesta emoció?
  • La deixaries?
  • Quan?

Amb això estem acceptant que tenim aquesta emoció negativa i per tant la podrem deixar anar. Encara que no sigui ara és igual. I no importa si respons a aquestes preguntes SI o NO, perquè l’important es ser-ne conscient.

A mida de dominar aquesta tècnica s’aprèn a estalviar l’energia que moltes vegades invertim en pensaments equivocats, la qual cosa remet en una millora del nostre cos i la nostra salut.

Avui dia Hale Dwoskin es el Director Executiu i responsable de formació de Sedona Training Associates. Aquí podeu veure una de les seves sessions.

Publicat el Deixa un comentari

Hipnosi: Llibre + DVD de la Dra. Costa

PortadaUs presentem:

Hipnosis, un puente al subconsciente con fines terapéuticos

El nou treball de la Dra. Costa està format per un llibre més un DVD de 115 minuts de durada on us ensenya la hipnosi com una eina terapèutica per tal d’allunyar-la un cop més de l’hipnotisme que ens ofereixen els shows televisius.

En el llibre hi trobareu nombroses respostes sobre el que se sent quan s’està hipnotitzat i mostra alguns dels contextos clínics on es pot aplicar. En el DVD veureu com aplica la hipnosi en el seu consultori mèdic en casos reals.

Una obra molt recomanable per aquells que encara dubtin de l’eficàcia de la hipnosi per els casos clínics, però sobretot pels qui estiguin buscant respostes i exemples pràctics d’hipnosi clínica.

Aquí podeu veure part del vídeo;

Podeu consultar més articles de la Dra. Costa:
Hipnosis ericksoniana, definició
Hipnosis com a eina facilitadora del creixement personal

Publicat el Deixa un comentari

Dofins, treball en equip!

Quan es fa un treball en grup cal marcar un objectiu comú i establir la feina que farà cada membre del grup per aconseguir aquest objectiu. Es fa un balanç d’organització de recursos i s’escull un responsable que d’acord amb tots els membres decideix el moment d’actuar.

Un cop aconseguit l’objectiu s’analitzen els resultats obtinguts i el funcionament del grup per tal de millorar-ho, si cal, de cara a properes actuacions.

Els dofins ens demostren una manera de treballar en equip on aconsegueixen uns resultats amb un precisió perfecte. Han inventat un mètode de caçar en grup completament nou. En aquest vídeo de la BBC es pot veure com treballen. Mentre un dels membres fa aixecar la pols del fons marí creant un cercle per empresonar els peixos, els altres estan esperant l’arribada d’aquests peixos que fugen quan es senten empresonats.

Aquests dofins ens mostren un treball en equip perfecte, tots els membres coneixen la seva pròpia posició en el grup i es això el que marca l’èxit de la tasca. Potser hauríem d’aprendre’n.

Vegeu Els dofins i els jocs

Publicat el 1 comentari

El poder de la música sobre l’aigua

abans de sentir músicaEn la pel·licula “Los mensajes ocultos en el agua” s’analitza el comportament de l’aigua davant de la música i de les paraules.

El Dr. Masaru Emoto de l’Institut General U.H.M. ha estudiat l’aigua i en la seva publicació “els missatges de l’aigua” mostra moltes fotografies de l’aigua i els cristalls que fa quan està congelada.

El professor estava interessat en poder demostrar els missatges de l’aigua i la capacitat que té l’aigua de retenir certa informació: Es va centrar en els cristalls que fa l’aigua quan està congelada, i en les variacions que aquests cristalls pateixen quan senten música o quan estan en contacte amb certes paraules.

En aquest post comentarem la capacitat que té la música davant d’aquests cristalls d’aigua congelada. El Dr. Masaru Emoto juntament amb el seu equip van descobrir que certs tipus d’aigua feien uns cristalls, i partint de la premissa que tot el que existeix vibra és a dir que té energia, va centrar la seva investigació.

Segons el professor aquesta energia viatja a través de l’aigua, per tant va demostrar que Si aquesta estructura cristal·lina de l’aigua s’exposa a la música, canvia. Quan l’aigua s’exposa a la música el seu costat expressiu es manifesta i els cristalls es van transformant a mida que van sentint la música.

després de sentir música Segons els Dr. Masaru Emoto la música va ser creada per portar la nostra vibració a un estat intrínsec, és a dir, per equilibrar els fets que hem anat vivint al llarg de la història. En cada moment es composa una música diferent que ajuda a equilibrar i a reajustar les vibracions que la història distorsiona i per això es pot dir que és una forma de curació abans de ser art.

Publicat el 2 comentaris

L’autocràcia – “La Ola”

Podem caure un altre cop en sistemes autocràtics completament destructius? Quines condicions s’han de donar en una societat per què això passi? Els grups, les societats, són tan vulnerables?

Autocràcia: Sistema de govern absolut en el qual la voluntat d’una sola persona és la suprema llei d’un Estat. Actualment s’utilitza el concepte de tirania com a sinònim d’autocràcia. És un sistema de poder completament oposat a l’anarquia i molt llunyà de la democràcia.

A la pel·licula basada en fets reals “La Ola”, Dennis Gansel ens mostra el que ja va explicar Todd Strasser en el seu llibre “The Wave” on el professor d’història fa un experiment pràctic amb els seus alumnes per explicar el concepte d’autocràcia.

L’experiment va consistir a establir a la classe un règim d’extrema disciplina que va anomenar “la ola”. Mica en mica el grup es va retroalimentant fins a constituir-se en un autèntic règim autocràtic: molta disciplina, un gran sentiment de grup, extrema unitat i disconformitat amb els que no pensen com ells…

Publicat el 4 comentaris

La teoria dels sis graus de separació

La teoria dels sis graus de separació és una teoria que diu que qualsevol persona pot estar connectada a qualsevol altre persona del planeta a través d’una cadena de coneguts que no tenen més de cinc intermediaris (en total, connecten a través de sis enllaços). Seria com que tot el món coneix a algú que coneix a algú que coneix a algú…

La teoria es va proposar inicialment el 1929 per l’escriptor Frigyes Karinthy en una història anomenada Chains. El concepte està basat en la idea que el número de coneguts creix exponencialment amb el número d’enllaços a la cadena i que només un petit número d’aquests són necessaris perquè tot el conjunt de coneguts es converteixin en la població humana sencera.

Actualment també s’està fent un experiment per si aquesta teoria es pot aplicar al Facebook on es pretén comprovar a través de tots els contactes de cada persona que s’uneixi a l’experiment.

La psicòloga Judith Kleinfeld que ha estudiat el tema conclou que aquesta teoria podria ser un equivalent acadèmic a les llegendes urbanes. Si és certa aquesta teoria o no, encara no està clar però us poso un video que aplica aquesta teoria entre músics i cantants i aconsegueix aplicar-la:

Video Teoria sis graus

Font: microsiervos.com; doovive.com

Publicat el 1 comentari

Personalitat del teu gos

Tens gos? Quina personalitat té? És un gos lider o és més aviat sotmès, és sociable o tímid, agressiu o pacífic? La personalitat d’un gos és l’expressió del seu comportament en relació a altres éssers vius siguin aquests altres gossos o be éssers humans.

Un gos perfectament integrat en els hàbits de la societat actual és capaç de guanyar-se un lloc de privilegi dins l’estructura familiar. Al mateix temps la companyia del gos pot proporcionar a les persones molts avantatges; pels nens sobretot es converteix en un inseparable company de jocs que l’ajudarà a estimular la seva imaginació al mateix temps que l’obligarà a desenvolupar la seva capacitat de comunicació. En definitiva potenciarà la seva personalitat fent que adquireixi major estabilitat emocional.

Poso el vídeo que he trobat al Bloc dels oients de Rac1.

Publicat el Deixa un comentari

Experiment de la presó d’Stanford

El Dr. Zimbardo va fer un experiment per observar la influència dels rols en el comportament de les persones i veure els efectes psicològics que provoca la vida a la presó.

Per portar a terme aquest experiment es va construir una presó en el mateix edifici de la Universitat i si va posar d’entre un grup d’estudiants a 9 voluntaris per fer el paper de presoners i 9 més per fer el rol de guàrdies, van ser escollits de forma totalment aleatòria (n’hi havien d’altres en reserva. En total se’n van escollir 24). Cal dir que tant els presos com els guàrdies pensaven que els altres eren autèntics. La intenció era que tots els voluntaris adquirissin el rol que els havia tocat.

Encara que és un experiment de 1971, l’impacte inesperat que va provocar va ser tant gran que encara ara se’n parla, fins i tot es va fer una pel·lícula. Estava previst que duraria 2 setmanes, però es va haver d’interrompre al cap de sis dies pels efectes psicològics que van patir els participants.

L’experiment es va iniciar com en una situació real: La policia va detenir als estudiants com a sospitosos, els hi va llegir els seus drets i els hi va prendre declaració. Més tard se’ls van emportar cap a la presó on els va rebre el responsable de la presó amb un discurs destacant la nova condició de reclusos i la submissió que haurien de tenir com a tals, és a dir que es va iniciar un procés de degradació per humiliar als presoners. El que es pretenia era que aquests voluntaris sentissin el mateix que els presos de veritat.

La qüestió va està que un cop dintre els voluntaris van adquirir tant ràpidament el rol de reclusos que, fins i tot quan se’ls hi va donar l’uniforme molts d’ells van canviar el seu comportament, van canviar la seva forma de caminar i de moure’s. Se’ls hi va posar cadenes perquè recordessin en tot moment que estaven a la presó i que no podien escapar.

Per l’altra costat els voluntaris que havien de fer de guàrdies no van rebre cap formació específica només se’ls hi va explicar els riscos que corrien davant de suposats presos reals. També portaven uniformes, i al igual que els voluntaris que feien de presos, de seguida es van adaptar al nou paper adquirint una suposada superioritat, fins hi tot amb comportament de menyspreu cap als presoners.

Al cap de sis dies es va entrevistar als presoners, els quals van demostrar que havien assumit completament el seu rol de reclusos amb una total submissió i conformitat, quan s’identificaven ho feien amb el número, no amb el seu nom, havien assumit que només podrien sortir de la presó amb un advocat. Es comportaven de forma `patològica”. Per parts dels guàrdies també van haver-hi comportaments de sadisme, d’abús d’autoritat, inclús els “bons” es sentien impotents per intervenir en les situacions violentes, però així i tot cap d’ells va dimitir mentre es feia l’estudi.

Veient aquests canvis psicològics que estaven patint els participants es va decidir suspendre l’experiment donat que s’estava arribant a situacions extremes. Al cap de 2 mesos alguns dels reclusos quan se’ls hi preguntava sobre la situació viscuda, explicaven que havien perdut la seva identitat i que allò, per ells, va ser una presó real. D’altres molt temps més tard encara patien els efectes de l’experiment.

Com a conclusió, es pot dir que hi ha un influència dels rols en el comportament, i a més a més la qüestió importantíssima que les presons deshumanitzen a les persones, convertint-les en objectes i inculcant-los sentiments de desesperació. I pel que fa als guàrdies es va veure que persones corrents poden transformar-se fàcilment del bon Dr. Jekyll al malvat Mr. Hyde.

Podeu llegir tot l’experiment : El Experimento de la Carcel de Stanford
I veure el Video : Video de la presó de Shanford

Temes relacionats : Estàs segur que tu no ho faries?

En el fòrum de Psico-ajuda s’ha obert un tema per si voleu opinar sobre si aquests tipus d’experiments son ètics, o si el fi justifica els mitjans.