Els avis – els fills – els nets

24 d'abril de 2020

Ens hem de confinar!! ràpid confinem-nos per no augmentar el número d’infectats...


Tothom s’organitza i els avis, com que son la població de més risc els deixem a casa seva, que estiguin separats dels nets no sigui que els nens els hi puguin encomanar el virus.

– Que tal com estem?
– (Sra X 74 anys)  Si mira, aquí sola. Si podem dir “BE”, doncs vol dir que estem bé”


– Que tal com estem?
– (Sra Z 68 anys)   Se m’està fent molt dur. No puc tenir a prop als meus nets i això se’m fa insuportable.

I passen les setmanes i les setmanes i aquests avis continuen sense poder estar a prop dels nets, no sigui que els hi encomanin el virus….(?)

I encara passen més setmanes i continuen sols, i més sols….. no sigui que els hi encomanin el virus…. (?)

Però qui els hi ha d’encomanar, si els fills i els nens ja porten més de 14 dies confinats i no el tenen? Quin sentit te que aquests avis estiguin apartats encara de la seva família?

Hem apartat la gent gran de la joventut. Voleu dir que no els hem matat en vida?

Quan es faci un anàlisi de com ha anat tot posem-hi també això.

Les pors que no ens deixen avançar

Continua del post anterior Creativitat – Moment de reinventar-nos?

En el post anterior vam intentar ajudar a descobrir que podíem ser creatius encara que penséssim que la nostra creativitat no ens portava enlloc, és a dir, actuar sense valorar si el que fèiem ens portaria a l’objectiu final o no.

Aquest és el primer pas per provocar el canvi. No sembla important, però de moment ja vam engegar el motor per posar-nos en marxa. Felicitem-nos per això!

També vam començar a crear l’escenari en el qual treballarem amb la Pluja d’idees: Llista de propostes, les vam enumerar, separar unes de les altres o enllaçar-les si calia.

Entrem ara en el següent pas: Les pors. Agafem aquest supòsit com exemple:

Imaginem que tenim una botiga petita de roba de nens petits. Durant aquests mesos la botiga ha estat tancada. A més a més, la botiga està en una zona on hi haurà molt d’atur i la probabilitat de que torni a funcionar bé és molt petita.

De la pluja d’idees, i un cop descartades les que no ens han semblat correctes, han sortit aquestes propostes:

  1. Fer publicitat per Internet.
  2. Associar-nos amb altres botigues de roba.
  3. Tancar i dedicar-nos a la venda online.
  4. Canviar el tipus de venda

A partir d’aquí anirem agafant punt per punt. Per exemple agafem el primer punt: “Fer publicitat per Internet” i preguntem-nos, Quines pors tenim? Quines limitacions ens posem referent a començar a fer publicitat per Internet.

Fem una llista (“pluja de pors”). Escoltem-nos i anem apuntant totes les pors que ens vinguin, i un cop les tenim definides hem de treballar amb cada una de les pors per separat: Així doncs, i continuant amb l’anterior supòsit, la llista de pors podria ser:

  1. No tindré diners per pagar la publicitat.
  2. No sabré on posar publicitat.
  3. No aconseguiré que es vegi el meu anunci…
  4. ….

Cal tenir en compte que mentre estem apuntant les pors sobre “Fer publicitat per Internet” molt probable que ens vinguin altres pors d’altres aspectes diferents. Aquestes pors les haurem d’apartar o d’apuntar a l’apartat que correspongui. Així, per exemple, si em ve la por que no podré pagar el lloguer, aquesta por ha d’anar a un altre apartat (en el que ens plantegem si tancar o no tancar la botiga (el número 3). Recordem que ara, només ens hem de preocupar de la primera por, de si posem i com posem la publicitat per Internet.

Tenir organitzades les nostres pors ens serveix per aconseguir no fer-ne una bola molt gran. Si comencem a dir pors, però pors de tot, el sac de pors estarà tant ple que no podrem anar destriant. D’aquí aquesta classificació prèvia.

I ara si, ara agafem la primera por i treballem-la. Seguint l’exemple:

” No tindré diners per pagar la publicitat”.

Per treballar amb les pors, es pot fer acompanyat d’un psicòleg, amb diferents eines. també ho pot treballar un mateix amb EFT (tècnica d’alliberació emocional) etc. La idea d’aquest post és que la persona intenti fer-ho sola però si realment veu que no se’n surt i que el resultat encara son més pors, és interessant que busqui ajuda externa.

La por: A vegades tenim por perquè tenim creences equivocades que alimenten aquesta por. Per exemple en aquest cas, la por de “no tindré diners per pagar la publicitat a Internet”, està basada en una creença equivocada. Pots fer publicitat de moltes maneres sense haver de pagar-la. Es més laboriosa, però també es poden obtenir molt bons resultats.

La persona ha d’aconseguir adonar-se’n d’això, d’aquesta creença errònia. Quan se n’adona i canvia la creença, del 100% de por que tenia podria ser que la rebaixés o fins hi tot que desaparegués completament aquesta por.

Nota: la feina que s’està fent amb aquestes pors es adonar-te’n que en aquest moment concret no et serveix de res aquesta por, per la qual cosa t’alliberes d’ella (et pots visualitzar traient-te un tratge que et te immobilitzat i te’l treus, o et pots visualitzar entrant dins de l’aigua de mar i deixant-t’hi aquesta por).

Només dues coses: no ens podrem alliberar mai d’una por, si la justifiquem. Hem de veure que aquesta por, en aquest moment concret que l’estic tenint no me serveix per res.

I com a segona cosa a tenir en compte és que encara que ara t’alliberis d’aquesta por, pot ser que demà la tornis a tenir i això no es pensar que no t’ha funcionat. Simplement recorda que si un dia, vas poder alliberar-te d’aquesta por encara que només fossin 3 minuts, un altre dia també podràs alliberar-te’n tres minuts més. I quan això passi descobriràs que mica en mica estàs agafant el control de les teves pors.

Quan tinguem la primera por ja gestionada, anirem per la segona i així amb les següents. El procés és el mateix: agafes la por. Penses en si hi ha alguna creença equivocada. Intentes saber si en aquest moment aquesta por te alguna utilitat i et dius que no, treballa amb imaginació per alliberar-te’n.

Si no pots alliberar-te d’alguna de les pors, no ho allarguis i busca ajuda, val la pena.

Creativitat – Moment de reinventar-nos?

23 d'abril de 2020

A molts ens toca reinventar-nos! Com fer-ho? Com trobar aquesta flama que posarà en marxa el nou projecte? Intentem primer centrar-nos en com aconseguir posar-nos en marxa:

Quan es parla de creativitat com a creació d’idees originals i potencialment útils per aconseguir fer un canvi en un projecte, només pensar en això ja fa una mica de vertigen. La por se’ns apodera: Com seré capaç d’aportar idees originals si estic completament bloquejat?

Deixem aquesta exigència de “he d’aportar idees originals” i centrem-nos en la definició de creativitat com la capacitat de pensar més enllà de les idees establer-tes fins ara.

Si ens centrem en aquest segon punt pot ser que sigui una mica més fàcil, no?

Així doncs:

  1. Definim (en positiu) què volem o què hem de millorar (per exemple: augmentar les nostres vendes, obrir mercat a altres zones, etc) i un cop definit l’objectiu (si en tenim més d’un, definim-los i els treballarem per separat cada un d’ells) .
  2. Dediquem una estona (si cal es pot anar repetint en diferents dies) per fer una “pluja d’idees“. Si, per què no? Tots hem sentit a parlar de la pluja d’idees, inclús n’hem fet mofa. Però, per què no intentar-ho?

Primer pas i sense cap limitació, apuntem totes les idees noves que ens vinguin, inclús les inusuals, intentem combinar-les entre elles etc. (es pot demanar a altres persones que contribueixin també a donar-ne).

Un cop tinguem aquestes idees. Agafem-les per separat i apuntem les pors limitants que ens frenen per poder executar aquella idea. Descartem les que no ens agraden (no ens basem en les pors, sinó en les preferències reals).

A partir d’aquí toca treballar amb cada una de les pors per separat per aconseguir alliberar-te’n (veure la segona part Les pors que nos ens deixen avançar)

El 2015 ja publicàvem aquesta faula que avui podríem aplicar a “descobrim que podem ser creatius”

Deixa’t anar i explorem

Un home està de puntetes en una petita habitació fosca i buida, els braços estirats cap amunt, les mans aferrades a les barres de la petita finestra, única font de llum de l’habitació.

Si s’hi aferra amb fermesa i inclina el cap enrere, pot veure un petit raig de sol entre les barres superiors. No vol corre el risc de perdre’l de vista. I així segueix estirant-se cap el raig de sol, aferrat fortament a les barres. Està tant concentrat en l’esforç de no perdre de vista aquest reflex de llum vital que no se li acut deixar-se i explorar la resta de la cel·la.

Així mai descobrirà que la porta de l’altra extrem de la cel·la està oberta i que ell és lliure. Sempre hagués pogut sortir a la llum del dia, amb tant sols haver-se deixat anar.

Hubert Benoit

Els nens i el contacte visual

21 d'abril de 2020

Segons un estudi fet a Alemanya, els psicòpates que estan empresonats tenen menys contacte visual amb la persona que tenen davant, que la resta de presos.

Aquests resultats no només ajuden a entendre la psicopatia, sinó que també suggereixen que trobar maneres d’incentivar als nens que estan en situació de risc, a tenir més contacte visual, pot ser una intervenció molt útil.

Tal com publica la revista Research Digest es va fer un primer estudi per explorar els moviments dels ulls dels psicòpates en un entorn naturalista (amb l’excusa de recollir dades sobre les preferències en el menjar es mirava el seu grau de contacte visual).

L’estudi va revelar que els presos amb un grau de psicopatia més elevat eren molt menys propensos a mirar els ulls de l’entrevistador. L’equip va estudiar 30 homes condemnats i empresonats en dues institucions d’Alemanya.

Amb aquests resultats L’Estudi fet per Nina Gehrer de la Universitat de Tübingen i els seus col·legues, no només ajuda a comprendre com es desenvolupa la psicopatia, sinó que també estableix que trobar maneres per incrementar el contacte visual en els nens que estan en una situació de risc pot ser una intervenció molt útil.

Article extret de Research Digest

Estudi – Eye contact during live social interaction in incarcerated psychopathic offenders.

Efectes òptics per distreure’ns 1 min.

Sessions gratuïtes durant l’Estat d’Alarma

20 d'abril de 2020

També es pot trucar al telèfon 600334250 (Pilar) o per correu electrònic a lluveraspsicologia@gmail.com

Teràpia EMDR online per al professional sanitari

12 d'abril de 2020

És indispensable que tot el personal sanitari que està tenint cura de tots nosaltres pugui disposar també de l’atenció psicològica corresponent. Els horaris que estan fent son infinits, però seria positiu que busquessin alguna estona per cuidar la seva part psicològica.

Quan una pacient està patint dolor o està en fase terminal tots els professionals sanitaris que l’atenen estan compartint també el seu dolor i en situacions normals ja estan entrenats per poder afrontar-ho.

En aquests moments que hi ha més casos dels habituals i que les condicions sanitàries son més precàries, la situació és més complicada i traumàtica:

  • Impotència per no poder oferir tots els mitjans que caldrien a aquell pacient.
  • Estrès durant els torns llarguíssims de feina: haver d’estar donant resposta a demandes continuades sense temps per analitzar-ho amb calma.
  • Ràbia contra aquell polític, o aquell gestor que per culpa de la seva gestió no arriba aquell material necessari per salvar aquell pacient.
  • Por de les pròpies capacitats per pensar que no som capaços de poder fer front a la situació.
  • Super-exigència d’un mateix per voler fer més i més per ajudar, sense detectar els propis límits cosa que portarà a la persona a l’extrem.
  • Pena pel pacient, per la família……
  • Tristor, desesperació …
  • …..

Si podeu, busqueu un psicòleg online. Interessant treballar-ho amb EMDR que us ajudarà a processar tota aquesta situació (més informació o a la web de terapiaonline.cat)

Teràpia online

12 de març de 2020

Aquests dies estem passant una pandèmia per culpa del coronavirus Covid-19 i a molts ens recomanaran aturar la nostre vida i quedar-nos a casa.

Potser per a alguns, no és fàcil estar-se tants dies a casa sense fer la seva habitual vida social !!!! Ets un d’ells?

Els nostres psicòlegs i psiquiatre de l’equip amb la intenció d’ajudar a millorar el màxim possible el benestar emocional de la persona, farem teràpia a través d’Skipe, Hangouts, videotrucada etc.

Per a tots aquells que els hi calgui fer teràpia online no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres al telefon 600334250.

Mes informació

La dutxa de cada dia

9 de març de 2020

Extret del bloc de l’Associació Contra l’Anorèxia i la BulímiaAmb llum pròpia

Amb llum pròpia vol ajudar a persones que tenen o creuen tenir anorèxia, bulímia, trastorn per afartament o altres trastorns alimentaris.

Cada setmana es publiquen posts de voluntàries de l’ACAB. Aquest l’ha escrit la Blanca:

La dutxa de cada dia

Dutxar-me em feia por. Dutxar-me era sinònim de despullar-me. Dutxar-me era veure’m nua. Dutxar-me era pell de gallina. Dutxar-me era enfrontar-me a un cos sensible. Dutxar-me era veure un cos que es fonia. Dutxar-me era pesar-me al sortir de la dutxa, nua, sense pijama, davant de la mama. Dutxar-me era veure l’aigua regalimar sobre una pell esborronada. Dutxar-me era contemplar un cos desnodrit, un cos blanc, un cos fred, un cos sensible, un cos trist. Dutxar-me era ensabonar-me el cos amb el palmell de la mà, sense tocar-me massa amb les puntes dels dits. Dutxar-me era tocar els ossos. Dutxar-me era un …

I mentre l’aigua s’escolava cos avall, desitjava algun dia poder dutxar-me perquè algú m’esperava sota a casa amb el cotxe, dutxar-me per perquè tenia un sopar, dutxar-me després d’un dia atrafegat per relaxar-me, dutxar-me sense haver de trepitjar una bàscula al sortir, dutxar-me per sentir plaer.

Blanca

Si voleu llegir-ne mes visiteu el blog Amb llum pròpia

Si busqueu informació i/o ajuda de l’ACAB truqueu al 934549109 o al correu consulta@acab.org

Obrim nou despatx a Badalona

31 de desembre de 2019

A part del despatx de l’Hospitalet de Llobregat, a partir del 7 de gener del 2020 obrim nou despatx a Badalona, al carrer dels Arbres 31, 3r 2a, 08912.

Si voleu més informació podeu trucar al 600334250 (Pilar)

La meva parella i jo semblem com dues màquines programades…

16 de novembre de 2019

La K ha posat el següent cometari en el post Estic bloquejada, no soc feliç amb el meu matrimoni

Comentari

Hola
Jo i la meva parella som persones bastant diferents, però ara mateix la meva convivència amb ell la trobo molt complicada. Tenim un nen d’1,5 anys molt maco. Però va ser quan va néixer que em vaig adonar que no estava amb la persona que m’hauria agradat estar. Em fa vergonya aquesta realitat. Em sento malament per no haver-ho vist així de clar que ho veig ara.

El cas és que ell és com un nen de 15 anys atrapat en un cos de 39. Em molesta que faci les coses perquè jo li dic, mai perquè és prou madur com per veure-ho ell sol i no parlo de feines quotidianes, sinó de decisions importants, entorn al nen, entorn a altres temes. Primer em pensava que tot plegat es devia a la feina que te de soci d’un bar, que el fa treballar per les nits…però analitzant la situació crec que la feina no és la causant del seu accés de passivitat i la seva manca d’iniciativa, sinó que forma part de la seva manera de ser.

Si una setmana te 7 dies només compartim estones junts dos dies a la nit i un cap de setmana cada 15 dies. Ell només vol descansar. El nen porta molta feina, i a base d’organitzar-ho tot jo, ell compleix amb la seva part, però una mica el que ha sortit en un post antic d’aquí, semblem dues màquines programades que només treballen, mengen i dormen.

Jo treballo a una hora de la meva ciutat, estic sola moltes hores amb el nen…i tota la gestió de la casa, la duc jo… I perquè tinc caràcter, perquè fa un temps pretenia que dugues la gestió de la seva família i ja m’hi vaig negar mot, i tot i així estic 100 % disposada a viure la vida, a cuidar les meves amistats , a sortir, encara que em mori de cansament pel camí. Perquè penso que tot son èpoques i estic convençuda que tot canviarà… Ell no.

El cas es que fa un temps em va dir que pel lloguer que pagàvem millor hipotecar-nos. I a mi aquesta idea cada cop em te més aterrida. Encara li tinc efecte però cada cop estic mes pansida i em sento molt presonera per culpa de la mala convivència que tenim. Diguem que la vida hi ha com dues grans coses: la responsabilitat i la maduresa del dia a dia però tot a canvi de poder tenir moments feliços junts de lleure , sinó per què treballem tant? I ell no es ni responsable, ni madur i els seus únics moments feliços son quan dorm i mira el twitter, perquè la resta sempre prioritza el bar. Ja fa uns mesos que m’he plantejat la separació, però em trobo molt bloquejada com per poder prendre una decisió d’aquest tipus. No se com millorar la meva situació. Son encara mes coses però no em vull enrollar més.

Resposta

Hola K

En primer lloc, gràcies per confiar amb nosaltres i voler compartir com t’estàs sentint en aquests moments.

Si et sembla ho separem en diferents aspectes. Espero que et puguin ajuda una mica:

Estat actual emocional i energètic: Com a primer aspecte, et podries preguntar, Podria ser que en aquests moments estiguessin valorant-t’ho tot d’una manera més negativa de la que és, pel fet que estàs en un període de la teva vida on tot s’està tornant a recol·locar?. Quan s’acaba de tenir un fill, els primers anys hem de re-centrar tots els nostres objectius i podem veure-ho tot més negativament. Pensa-hi.

Però això, evidentment, no treu que hi ha altres coses a treballar:

Relació familiar: Acabeu de passar de ser una parella a tenir la vostra pròpia família, i cal ara reajustar la relació “familiar”: en aquests moments sou 3 persones a la casa, una de les quals de moment no pot fer res per la família, evidentment, però les altres dues si. Així doncs el que cal es trobar un equilibri perquè tu i la teva parella us pugueu sentir que aporteu el mateix a la gestió de la família. Quan parlem d’aportar, estem parlant d’aportar esforços, responsabilitats, energia, temps, etc. per a la logística de la casa però també davant de les decisions que s’ha de prendre, o per a la relació de parella com a parella o per a la relació com a pares.

Culpa per no haver-me’n adonat abans: A vegades quan comencem una relació de parella, com que estimem a l’altre persona, acabem aportant més nosaltres que l’altre membre de la parella i quan va passant el temps això provoca un desequilibri i per tant una insatisfacció.

Comentes que no te n’has adonat fins amb el naixement del teu fill i per això et sents malament per no haver-te’n adonat abans. Primer pas, i molt important és no culpabilitzar-te de no haver-te’n adonat, d’acord? potser abans ja et semblava be, i per tant, si no t’incomodava a tu en aquells moments no era un problema.

I si ara ha arribat el moment que per a tu es un problema, doncs ara és quan t’has de posar a solucionar-lo. No passa res. A més pensa que el fet d’haver posat aquest comentari potser ajuda a d’altres que puguin llegir-te i que els ajudi a prendre consciència de la seva pròpia situació, així que, moltes gràcies!!

Per què ell no decideix? : Ara un altre aspecte a analitzar. Per què creus que ell no decideix? per què creus que et deixa tot el poder a tu? És important analitzar això, a vegades si una persona es molt energètica, molts expeditiva, molt segura, s’acaba anticipant a l’altra i ho acaba fent tot ella.

També podria ser que es volguessin tenir les coses perfectes, i si veus que l’altre persona no ho fa perfecte ho acabes fent tu.

Persones altament sensibles

7 d'octubre de 2019

Hi ha persones que aconsegueixen aportar tranquil·litat a la gent que els envolta. Una abraçada o simplement escoltar allò que els hi expliquen provoca en la persona que li explica el problema, molta pau, però aquestes persones que se’n diuen “Altament Sensibles” (saber-ne més “Persones altament sensibles PAS“) sense voler es carreguen amb la pena dels altres i ho passen malament..

Es important que aprenguin a descarregar-se.

Video extret de @InnocentNudes

ASMR – Resposta sensorial meridiana autònoma

28 d'agost de 2019

Tal com defineixen en la Wikipèdia, la Resposta Sensorial Meridiana Autònoma (RSMA) o en anglès ASMR, fa referència a un fenomen biològic caracteritzat per una agradable sensació de formigueig que se sent usualment al cap, cuir cabellut o regions perifèriques del cos com a resposta a diversos estímuls visuals, auditius i cognitius. Sentiment de plaer que apareix com a reacció davant de determinats estímuls dels sentits.

Vídeo d’ASMR fet per l’Ana Muñoz El seu primer vídeo en Català.

Escolteu-lo amb cascs.

 

La sensació que produeix el ASMR es semblant a un massatge basat, no amb el contacte sino amb el so que t’envolta quan estàs escoltant

 

Ets psicòloga (o psicòleg) i tens la formació en EMDR ?

5 d'agost de 2019

Estem buscant una psicòloga (o psicòleg) col·legiada que estigui donada d’alta d’autònoms per formar part del nostre equip.

Els requisits mínims son:

  • Formació oficial d’EMDR
  • Que estigui disposada a aprendre la metodologia que utilitzem nosaltres per poder-la aplicar amb els nostres pacients.

D’entrada seria per anar cobrint les hores de la tarda que anessin apareixen. El despatx està a l’Hospitalet de Llobregat, Rbla Just Oliveras 48 4art 4A 08901.

Si algú està interessat pot contactar amb nosaltres (Pilar 600334250)

 

Que saben els altres de tu, que tu no saps – La finestra de Johari

23 de maig de 2019

La finestra de Johari és una eina creada pels psicòlegs Joseph Luft i Harry Ingham per il·lustrar els processos d’interacció humana.

Què saben els altres de nosaltres?

No podem captar totalment la nostra personalitat, però podem ser conscients de la part que ensenyem als altres.  La finestra de Johari es una eina per ajudar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a saber si el que nosaltres pensem de nosaltres mateixos es correspon amb el que pensen els altres.

Així si mirem la imatge hi ha quatre quadres en que es divideix la percepció personal:

A   Que se de mi i m’agrada dir-ho als altres. Aquest quadre descriu característiques i experiències de les que som conscients i que ens agrada explicar als altres.

B  Que se de mi  mateix però amago als altres. Aquest quadre amagat descriu coses que sabem nosaltres però que decidim no explicar als altres. La seva dimensió disminueix a mida que construïm una relació de confiança amb els altres.

C  Que no se de mi mateix però els altres si que saben.   Hi ha coses que no sabem de nosaltres mateixos però que els altres les veuen molt obvies. I hi ha coses que pensem que expressem amb transparència però que els altres interpreten de forma diferent.

D  Què no se de mi mateix i els altres tampoc saben.   Hi ha aspectes de nosaltres mateixos que desconeixem a l’igual que els altres. Som més complexos i multifacètic del que imaginem.

Si provem de fer l’exercici (s’utilitza molt en exercicis corporatius i en dinàmiques de grup) cal triar adjectius que considerem que ens descriuen be. Després es deixa que els altres tirin adjectius per a descriure’t. I a continuació s’introdueixen els adjectius en el quadrat corresponent. Potser el resultat et sorprendrà.

Les persones intel·ligents solen ser més solitàries

20 de maig de 2019

Per què les persones intel·ligents tendeixen a ser solitàries?

Segons l’estudi fet pel professor Satoshi Kanazawa  basat en la “teoria de la felicitat de la sabana” i publicat en el British Journal of Psichology  les persones intel·ligents estan més satisfetes si viuen en zones poblades i son més felices si passen poc temps amb els seus amics.

Així segons l’estudi  fet a 15.000 persones d’entre 18 i 28 anys a través d’una enquesta on se’ls hi preguntava sobre l’entorn, el seu benestar, les seves relacions socials i el seu coeficient intel·lectual se n’extreu que:

  • Les persones amb un coeficient intel·lectual alt es senten més satisfetes si viuen en grans ciutats i son més felices si no tenen masses relacions socials. I al contrari,
  • les persones amb un coeficient intel·lectual inferior a la mitjana és senten més satisfetes si viuen en entorns amb baixa densitat de població que no si viuen en entorns amb una alta densitat, i a més a més, el seu nivell de felicitat augmenta a mida que augmenten les seves interaccions socials.

Aquests resultats confirmen la teoria de la felicitat de la sabana que diu que les coses que feien feliços als nostres avantpassats de la sabana africana, com viure en entorns rurals prop de tribus caçadores i recol·lectores, ens segueixen fent feliços en l’actualitat.

Satoshi Kanazawa extreu com a conclusió que el cervell humà pot haver evolucionat per funcionar millor en un entorn rural i amb poques persones, i si a les persones més intel·ligents els hi agrada més viure en entorns poblats és perquè tenen més capacitat d’afrontar les situacions estressants.

 

 

 

Basat en un sistema d’enquestes que es va fer a 15000 persones entre 18 i 28 anys on se’ls hi preguntava sobre l’entorn, el seu benestar, les seves relacions socials etc.   . Els individus més intel·ligents experimenten la satisfacció de vida més baixa amb la socialització més freqüents amb els amics.

 

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-3504132/Why-smart-people-tend-loners-Having-lots-friends-socialising-makes-intelligent-people-miserable.html

 

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/bjop.12181/abstract

Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob