Publicat el Deixa un comentari

Et sobrepassa el ritme de la teva vida diària?

Cas :
La Rosalia es una noia de 17 anys, sempre ha anat be en els estudis, a més a més es nedadora, entrena cada dia un parell d’hores, i a casa seva ajuda a la seva mare que està malalta.

Mai ha tingut cap problema, però aquest curs, entre que ha fet el primer de batxillerat, i que a natació li ha proposat formar part de la selecció catalana, ha anat més de bòlid. De cop s’ha trobat que no té temps per fer res. Han hagut dies que li semblava que no rendia com abans i que no podria fer-ho tot.Pensava que quan acabés el curs tot això se li passaria, però ara veu que continua igual, li han aparegut sentiments d’inutilitat i fracàs per no poder fer front a allò que fins ara havia estat fent sense cap problema. El que li preocupa més es que va molt esgotada.

No sap com sortir-se’n i està pensant deixar d’estudiar i la natació també.

Possible solució :
Nota : Aquest cas d’exemple el podeu aplicar a qualsevol de les situacions que cadascun de nosaltres podem estar vivint : Si en compte d’estudiar, es la feina que us atabala, o si per contra es una malaltia llarga d’algun familiar, etc. etc. Podeu aplicar el que us proposo, sempre recordant que un especialista us ajudaria molt millor que el que us pugi dir jo.

El que si que vull que tingueu en compte es que pot ser que us trobeu amb una situació puntual que us provoqui “estrès” per la situació en sí, per exemple, el vostre casament, o un examen o en el cas de la Rosalia podria ser el fet de formar part de la selecció catalana, etc. En aquests casos l’estrès només es un estat d’alerta que es pot considerar “natural” sempre que sigui temporal.

Quan aquest estrès que hauria de ser temporal es converteix en crònic es quan hem de prendre mesures. A la llarga ens pot afectar a la salut i a l’estat d’ànim.

Començarem per les diferents parts que es poden treballar :

– Les demandes que cada un de nosaltres tenim de l’ambient (per exemple, la Rosalia tenia per un costat la seva mare malalta, els estudis, i els entrenaments més forts, ara però, ha acabat el curs i només ha d’ajudar a la seva mare i continua tenint entrenaments a mig gas). El que podem fer es intentar “controlar” el que es pugui de l’ambient : per exemple la Rosalia, doncs si cada dia ja sap que haurà de preparar el dinar per la seva mare, intentar tenir-ho tot preparat de manera que quan s’hi posi no l’agafi com de sobte. Etc. Etc. En aquests casos pot anar be, fer una llista de les feines previstes durant el dia de manera que es pugui administra millor el temps.

– Els problemes que tenim nosaltres mateixos a l’hora d’avaluar les situacions : Quan apareix una situació nova (per exemple que la mare de la Rosalia just aquell dia no es pugui aixecar del llit perquè li fa mal la panxa), si la Rosalia quan ho sap jutja aquesta situació com a “perillosa” (amenaçant, estressant, etc.) la viurà pitjo que si no ho fa, per tant per aquestes possibles situacions que ens podem trobar, es molt aconsellable que us poseu en mans d’un especialista perquè us ajudarà a fer entrenaments per anar disminuint el valor afectiu d’aquests estímuls.

Per un altre costat heu d’analitzar la pròpia valoració dels vostres recursos. Que us passa ??? que potser penseu que no podreu afrontar-vos a aquestes situacions que ja d’entrada valoreu com a estressants ??? Doncs aquí també podeu treballar-ho amb un especialista. Es qüestió d’aconseguir més autoestima i seguretat per poder afrontar les situacions amb més calma.

– Com trobar la millor solució davant dels problemes que tenim?? Pensem quin es el nostre objectiu (Tornem a la Rosalia, el seu objectiu es que la seva estigui correctament atesa, i al mateix temps que ella pugui continuar amb els estudis i els entrenaments). Marcar els objectius es molt important perquè us ajudarà realment a saber que hem d’aconseguir.

– Per prendre les conductes adequades podeu fer servir gent que es trobi en una situació semblant a la vostra per poder-la imitar, fer-la servir de model ( si d’un bon començament no pots fer tot el que l’altra persona ja fa en normalitat, procura primer anar fent una coses i després mica en mica unes altres fins a poder “copiar-la”).

Com a final no cal dir que si teniu algú que us pot ajudar a intentar sortir d’aquesta situació us anirà molt be. Aquesta persona (amic, familiar etc.) es bo que us vagi animant per anar assolint cada un dels objectius marcats.

Conclusió : En aquest comentari he volgut posar una conclusió perquè tots els que us trobeu en una situació d’estrès en que penseu que no us en podeu sortir, mireu justament el cas del nostre exemple La Rosalia. L’he posat d’aquesta manera perquè fem tots una autoreflexió : la Rosalia està més malament ara que ha acabat el curs. Durant tot l’hivern ha anat aguantant la situació com a pogut, i ara que en principi no hauria d’anar tant atabalada es quan nota que ja no pot i que no se’n surt. Us passa també a vosaltres ??? doncs es això el que justament heu d’aconseguir controlar.

Explicació :

Tota aquesta explicació per afrontar l’estrès està basada en el decàleg contra l’estrès (Labrador 1994), simplement intentant donar una orientació a l’afectat, però tenint present que en cada una de les fases el psicòleg ha de treballar cada un dels aspectes adients.

Publicat el 1 comentari

Tens un avi amb demència a casa?

Cas :

La Magda ja fa temps que veu a la seva mare que està perdent la memòria. Últimament però, ja no la pot deixar sola, està molt desorientada, a més a més sempre està buscant coses per la casa, comença a no controlar les seves necessitats, te variacions d’estats d’ànim, i hi ha vegades que ja no la reconeix, etc.

Van anar a un neuròleg, li van fer unes proves i van veure que començava a tenir demència.

Resposta :

Primer de tot comentar-te que si et trobes com la Magda, et preparis be, sobretot es molt bo que estiguis en contacte amb altre gent que també estigui amb el mateix problema (hi ha centres, associacions que ajuden als familiars, i a més a més els guien per poder afrontar el dia a dia).

Li han de fer una avaluació per saber el grau de deteriorament que té, saber si es una demència de tipus Alzheimer, de tipus vascular, o d’un altre tipus (els professionals tenen eines per l’avaluació). Un cop feta, el professional ja et donarà els medicaments que calguin.

De totes maneres, aquí t’explicaré algunes “cosetes” que et poden ajudar tant a tu com al teu familiar :

Un dels desordres més comuns en la demència, es l’anada amunt i avall del pacient (moltes vegades, per evitar-ho es donen calmants, però això pot provocar més caigudes, més agitació o agressivitat etc.), per això el que millor resultat dona es que preparis la casa, dintre del que es pugui, per poder destinar una zona (per exemple menjador, passadís i una habitació) de manera que tranquil·lament pugui aixecar-se, anar pel passadís fins a l’habitació i tornar tantes vegada com vulgui ell/a.

No has d’intentar evitar que s’aixequi, deixa’l/a que faci, sempre controlant que per allà on passi, estigui tot preparat perquè no es pugui fer mal. Es una necessitat que tenen, per tant prepara-li la ruta.

Un dels altres desordres que apareixen es la incontinència. Pot ser que al teu familiar ja li passi, o potser que encara no. La qüestió es que moltes vegades això es provocat per la seva dificultat a expressar-se per dir que ha d’anar al lavabo, o per la dificultat de treure’s la roba, perquè es tornen més lents, o per la medicació etc. Has de mirar que es el que li provoca, i mirar si això es pot evitar. Però una cosa que va molt be, es fer-lo participar de la responsabilitat de la neteja (no com un càstig). El bany també estaria be si el podeu preparar perquè es pugui agafar quan va al WC, etc. I el que es molt bo es establir un horari.

Juntament també pots treballar amb ell/a una estoneta al dia presentar-li informació actualitzada (per exemple, el dia que estem, l’estació de l’any, etc.) repassar el nom d’algun dels familiar, etc.

Li pots fer també una mica de estimulació, massatges (segur que t’ho agrairà molt), mobilitat (amb música, com un joc, amb ritmes etc.), podeu fer manualitats etc.

Una altra estona del dia pots fer-li recordar coses de la seva vida passada, així l’obligues a expressar-se i a recordar.

De totes maneres el que segur que estàs pensant que es que tot això que et comento està molt be, però que el teu familiar no es deixa ajudar. Potser veus que a tu, justament, la persona que estàs més pendent d’ell/a, t’ha agafat una mica de mania? Doncs, si, justament a la persona que té més propera es a la que normalment li agafa més mania, per tant carregat de molta paciència, i si creus que alguna d’aquestes coses no li pots fer tu mateix, intenta que algun familiar que normalment vingui a veure’l li faci treballar algun d’aquests aspectes. (si ve un germà sempre poden recordar coses de quan eren petits, per exemple. Si ve un net sempre pot portar una joguina que es munti i que l’avi l’ajudi a muntar-la (encara que en realitat serà el net que ajudarà a l’avi, etc. ).

No cal dir que hi ha centres on estan especialitzats a fer treballar aquests aspectes, o professionals que et poden venir a casa i ajuden a millorar la psicomotricitat del malalt.

Explicació :

Pel tractament de la demència s’utilitzen 2 tipus d’estratègia: un tractament específic dels comportaments anomenats secundaris y un tractament general o de psico-estimulació.

Els tractament específics es centren amb el que hem comentat de les anades i vingudes que tenen aquest tipus de malalt, de la incontinència, i d’altres comportaments alterats (exhibicionisme, masturbació pública etc.).

Els tractament generals més utilitzats son la Teràpia d’orientació a la realitat, els programes de psicoestimulació, i la Teràpia de reminiscència.

Publicat el 2 comentaris

Es pot aprendre a ser feliç?

Penjo aquest vídeo d’un programa que va emetre la 2 de TVE sobre la felicitat.



Resum :

Segons la Psicologia Moderna sí. Es pot aprendre a ser feliç si entrenem diferents aspectes :

Primer : S’han de fer activitats que ens agradin (escoltar musica, menjar un pastís, etc…)
Segon : Fer les aficions que ens agradin encara que no ens reportin cap benefici concret.
Tercer : S’ha de buscar sentit a la vida més enllà d’un mateix. El que realment aporta molta felicitat es formar part d’un grup i fer alguna cosa per aquest grup.

Si es compara aquesta felicitat amb la que s’obté per exemple amb al joc, es veu que amb aquest últim es un estat positiu però momentani, al cap del temps tornes a la mateixa situació d’abans. També s’ha vist que ni millorant l’educació, ni canviant de país, ni disposant de bona salut etc., tot això no garanteix la felicitat. Però sí l’amor, l’amor a una parella, l’amor als amics, a la intensitat de les relacions socials, etc.

Es creu que hi ha un sistema immunològic cognitiu que s’activa davant de situacions emocionals de tristesa. Independentment de l’edat, sexe, els diners etc., hi ha característiques de la ment que podem corregir per promoure una major felicitat.

Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius.

Comentari :
El vídeo es una mica llarg, però es força interessant.

Publicat el 1 comentari

Et sembla que menges sense control?

Cas:
La Laura es una noia d’uns 22 anys, estudiant i de sempre ha tingut problemes en el control del menjar, quan està mirant la televisió sempre ha d’estar “picant” alguna cosa, i ara últimament se n’ha adonat que mentre estudia no para de menjar.

El problema és que li sembla que està agafant més quilos de compte i a més a més es troba malament de tant menjar. Ho vol controlar però no pot.

Possible solució:
Et sents com la Laura? Potser estàs anant tot el dia a la nevera a menjar? No pots deixar de menjar dolços, per exemple? O xocolata? Doncs, va, et proposaré una manera d’intentar controlar-ho.

Primer – T’has de convèncer que realment aquesta manera de menjar es un risc per la teva salut. Has de mirar la teva dieta actual de què consta (quantitat, qualitat, varietat, etc ), cada quan menges (número de vegades…) com menges (si mastegues molt o poc, si gaudeixes menjant…) si tens gana, si pots accedir fàcilment als aliments, etc. tot això ho has d’anar apuntant, així un cop ho consultis t’adonaràs que la teva manera de menjar no es del tot l’adequada (si vas a un especialista, ell té més mitjans per ajudar-te a auto-avaluar-te). També hi ha uns qüestionaris per avaluar aquesta manera de menjar incorrecte on se’t pregunta per exemple si menges peix, llegums, si acostumes a picar moltes llaminadures etc., però la millor manera és auto-observant-te tu mateixa, per exemple durant uns 15 dies.

Pots fer-te una taula on hi consti el tipus de menjar, el temps invertit, si tenies molta o poca gana (pot fer-ho en una escala de 1 al 10) etc. (la taula la pots fer com tu vulguis, apuntant el que et sembli).

Quan tinguis feta aquesta taula amb els teus hàbits llavors agafa un full i apunta els beneficis que aconseguiràs si aconsegueixes controlar els teus hàbits amb el menjar, i en una altra columna apunta els desavantatges, a curt i a llarg termini.

Tot això tant llarg i que sembla tan complicat només ho hem fet perquè te n’adonis dels teus hàbits, de si són incorrectes, i que et convencis que has de canviar-los.

Segon – Ara marca’t un objectiu, però que sigui real, no et passis, vull dir que no diguis, per exemple no menjaré mai més xocolata, si no que posa’t uns objectius que puguis complir. La qüestió està en que tinguis un objectiu final, però que no l’aconseguiràs immediatament, i uns objectius petits que aniràs aconseguint de mica en mica: per exemple com a objectiu senzill pots posar-te menjar cada dia fruita i verdura, o obligar-te a sopar amb la teva família, tots junts parlant i comentant coses.

Aquí t’he posat petits exemples, però tu has de pensar quines coses pots posar com a objectius, i començar per les més senzilles per tu, i després anar fent les següents, vull dir que si per exemple a tu et costa molt deixar de menjar entre hores, doncs de moment no vulguis lluitar contra això directament, primer agafa un altra objectiu que tampoc no facis be (per exemple menjar verdura i fruita, o esmorzar cada matí abans de sortir de casa…) i després de mica en mica ja intentaràs aconseguir el que sigui més complicat.

I ara centrant-nos amb la Laura quan estudia, per evitar que mengi tota l’estona, haurem d’eliminar de la taula qualsevol cosa de menjar (xiclets, galetes, refrescs, etc..). Podrà entrenar-se a no menjar mentre estudia. Quan hagi aconseguir el seu petit objectiu (se l’haurà marcat abans, per exemple estudiar una lliçó) llavors es podrà aixecar i anar a beure o menjar alguna cosa, però a la zona de menjar, mai a la taula d’estudiar.

Explicació :
S’ha enfocat aquí el que s’anomena trastorn alimentari compulsiu (TAC), el programa consisteix en 3 fases, una primera de motivació i anàlisi (la persona se n’ha d’adonar que ha de modificar la conducta) la segona fase d’adquisició d’habilitats i recursos necessaris per poder fer front al canvi, i la tercer de consolidar els canvis aconseguits.

Per tant el que fem primer de tot és anar modificant les conductes alimentàries que fan incorrectes, però no s’ha de voler fer-ho tot bé, des d’un bon principi. tenim temps i podem anar fent.

 

agost 2015   hi ha altres maneres per resoldre aquesta problemàtica.  Moltes vegades es menja sense control per culpa de l’ansietat.  Amb hipnosi clínica, EMDR, EFT i la teràpia Cognitiva conductual es pot ajudar a resoldre-ho

Publicat el 1 comentari

Per què Badallem?

Descobreixen que el badallar serveix per refredar el cervell, segons l’article que surt publicat a la revista CLARÍN.COMDescubren que el bostezo es un mecanismo para enfriar el cerebro“.

L’article explica que en un principi s’atribuïa el badall amb l’avorriment i amb la falta d’oxigen a la sang.

Segons el professor de Psicologia de la Universitat de Nova York, Albany, el Dr. Andrew Gallup, el badall es una forma a la que recorre el nostre organisme para refredar el cervell.

Van fer un estudi demanant a voluntaris que miressin un vídeo on es veia a gent rient i badallant. Els observadors van registrar els cops que badallaven els voluntaris. A alguns dels participants se’ls hi va demanar que respiressin pel nas o que es posessin draps freds i calents al front per tal de refredar el cervell, cosa que va provocar que aquests voluntaris deixessin de badallar.

Conclou l’estudi dient que el badall serveix per estar més alerta, més despert, per la qual cosa i segons la seva opinió, el badall contagiós hauria evolucionat per ajudar als grups a mantenir-se atents davant dels perills.

Via: PSIQUIATRIA.COMDescubren que el bostezo es un mecanismo para enfriar el cerebro

Publicat el 3 comentaris

Vols deixar de fumar?

Cas :
L’Andreu, en Joan, la Paqui, l’Enric, la Joana etc.  tots tenen una cosa en comú. Fumen. Estan pensant en deixar-ho. No saben com fer-ho, ho han provat moltes vegades i mai ho han aconseguit.

Resposta :
Aquesta explicació va per tots aquells que ara esteu llegint això i us esteu plantejant deixar de fumar. Hi ha molts sistemes per fer-ho. El millor es la hipnosi clínica, però si no us decidiu: podeu consultar a través d’Internet que hi ha tractaments per seguir, o comprar-vos un llibre d’autoajuda. els programes que fan per la televisió també ajuden. Es poden seguir tractament mèdics substitutius de la nicotina, o acupuntura, amb EFT, hipnosi etc.
Aquí jo us parlaré dels tractament psicològics, i d’aquests els que ara per ara han donat millors resultats :

– Primer : Es molt important que us prepareu. Això vol dir que decidiu un dia concret que serà el dia que deixareu de fumar. Ho heu de dir a tots els que us envolten, inclús fer com un petit contracte (per exemple amb la vostra parella, amics, etc…) comprometent-vos a deixar de fumar a partir del dia X.

– Segons : Abans d’arribar al dia X començarem utilitzant diferents tècniques. Us parlaré d’algunes però es molt important que si us decidiu a utilitzar-les primer ho pregunteu a algun especialista (no son adequades per a tothom) :

Hi ha el que es diu fumar ràpid i consisteix a que cada vegada que fumeu, feu calades cada 6 segons fins el punt que comencereu a trobar-vos malament (amb nàusees, mareig, etc). També es pot marcar un temps i anar fent calades fins arribar a aquest temps que prèviament s’ha establert. Aquesta tècnica s’ha de prendre amb moltes precaucions (s’ha de tenir bona salut física, no tenir sobre-pes, no patir malalties cardiovasculars, tenir la pressió dintre la normalitat, que es tingui menys de 40 anys, etc.).

Es pot fer també la tècnica de retenir el fum dintre la boca fins que provoca mals sabor, picors etc. (aquesta tècnica potser es menys arriscada que l’altre i pot donar també bons resultats).

Arribat el dia X es deixa de fumar.

– Tercer un cop ja s’ha deixat de fumar us heu d’entrenar en habilitats per poder afrontar les situacions de risc : Penseu per exemple que us prepareu per fumar i de seguida heu d’imaginar que sentiu sensacions desagradables (per exemple les nàusees que sentíeu quan fumàveu fent calades rapides) Això heu de tenir en compte que s’ha d’entrenar bastant, per evitar que torneu a caure.

Si treballeu aquestes tres fases, us en podeu sortir, però penseu que una cosa es el fet de deixar de fumar (es pot aconseguir, relativament fàcil) i l’altre es continuar sense fumar (això es el que heu de treballar vosaltres sols o amb un especialista que us ajudi).

Explicació :
En aquesta explicació s’han utilitzat els programes multicomponents. Són els que han donat millor resultat fins el moment. Dintre de les tècniques s’han comentat el fumar ràpid i retenir el fum a la boca. Amb aquests programes es dona també molta importància al fet de treballar les habilitats per a afrontar les situacions de risc un cop ja s’ha deixat de fumar.

Comentar també que es podrien utilitzar altres tècniques, les de tipus aversiu (xocs elèctrics, saciació, etc.), d’autocontrol, la reducció gradual etc.

Publicat el Deixa un comentari

L’embaràs i l’estrès

En el bloc psicoalumnos.blogspot.com  publiquen un estudi que s’ha fet referent a les dones que estan embarassades i l’estrès. Font : JOURNAL OF CLINICAL ENDOCRINOLOGY. Maig del 2007; 66 (5), 636–640.

Els nadons que encara estan a l’úter de la mare estan exposats a les hormones que provoquen l’estrès: Les dones embarassades amb símptomes d’estrès transmeten l’ansietat al fetus des de períodes de gestació de 4 setmanes.

Van realitzar un estudi a 267 dones en estat de gestació i se’ls hi va mesurar els nivells de cortisol, l’hormona que provoca l’estrès . Van analitzar mostres de sang de les mares i del fluid amniòtic i van veure que a les quatre setmanes els nivells de cortisol a la sang de la mare feia augmentar els nivells al fluid amniòtic, cosa que provocava que el fetus també n’estigués exposat.

L’estudi conclou que encara s’ha de continuar treballant per saber els mecanismes pels quals l’estrès maternal afecta el fetus, tant com a fetus, com a la seva infància.

Podeu consultar l’article original al següent enllaç: http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1365-2265.2007.02785.x

Publicat el 4 comentaris

Prens cocaïna?

Cas:
La Verònica és una noia de classe mitja-alta, té 18 anys i acaba de començar el primer curs a la Universitat. A la Universitat ha conegut un grup d’amics que li han deixat provar cocaïna. En un principi la Verònica va començar només per curiositat, a ella no li fa falta prendre res per divertir-se, per això normalment no veu gaire alcohol, i en prou feines fuma, però amb la cocaïna ha descobert que tant bon punt en pren, arriba a un estat d’eufòria, d’alegria tal, que no ho pot comparar amb res, cosa que l’ha portat a repetir l’experiència diversos cops.

De moment es reuneixen de tant en tant i en prenen, però ja fa uns dies que està notant que per aconseguir el mateix estat que abans n’ha de prendre més sovint i més quantitat. A més a més quan li acaba l’efecte, la sensació es molt desagradable : li apareix una buidor, cau en un estat depressiu i molta tristor.

Últimament hi ha dies que no es pot aixecar, està esgotada i no pot dormir. La qüestió està que si pren una dosi de cocaïna això se li passa momentàniament, encara que després torna a estar igual o potser pitjor que abans.

A casa seva han començat a notar que hi ha alguna cosa que no va be. No saben el que li passa, més aviat es pensen que té una depressió. La qüestió és que han decidit anar a veure un psicòleg.

Resposta:
Estàs llegint això? potser et sents identificat/ada? Encara no has demanat ajut a ningú? Vols que intentem analitzar conjuntament el que et passa?

Estigues tranquil, ara només estàs tu i l’ordinador, pots analitzar si realment el prendre cocaïna t’està afectant a tu físicament o a la teva vida, vull dir que potser hi ha dies que no pots continuar si no et prens una mica de cocaïna? o potser quan, després de prendre’n arribes a casa i caus en un abatiment tant gran que no et veus en cor de continuar, o potser comences a tenir problemes físics.

Si has pogut adornar-te’n que alguna cosa no funciona, has aconseguit fer un pas endavant. Molt be, aquest és el camí. de moment ara veus que has de fer alguna cosa. No, no pensis que això passarà i que amb la cocaïna podràs tornar a fer la vida d’abans. Pensa que ara que ja veus que t’està fent mal, hem de començar a treballar.

Primer no cal que et digui que t’aniria molt be que algú t’ajudés, evidentment és un camí llarg que tindràs alts i baixos i que potser tot sol et serà difícil. De totes maneres si encara no et decideixes et procuraré “ajudar” en el que pugui:

– Has d’observar-te. És important que t’apuntis cada vegada que prens la droga, on la prens, en quines circumstàncies, intenta saber perquè en aquell moment la prens etc. (el psicòleg té eines per ajudar-te a avaluar millor totes les teves conductes que envolten la situació i a més a més t’ajudarà a trobar les tècniques millors per poder deixar la cocaïna).

– És molt important que segons aquesta observació es pugui saber si hi ha dependència o no. Pot ser ara tu que estàs llegint, pensis que només en prens de tant en tant i que realment no estàs “enganxat/da” …. doncs això és el que has de saber, amb aquesta observació i avaluació podràs saber si realment ets depenent de la cocaïna. De totes maneres, no és que t’ho vulgui posar molt negre, però la cocaïna és molt additiva, vull dir que per poca que en prenguis, de seguida en depens.

– Be, un cop assumim que depens de la cocaïna i que t’està perjudicant . Un cop assumim que seria interessant deixar-la perquè t’està privant de poder portar una vida normal (potser has perdut alguna feina per culpa de la droga???, potser no pots anar a classe com t’agradaria????), el següent pas és que et desintoxiquis (no t’espantis!!!!!! vull dir que has d’aconseguir que el teu cos no li quedin restes de la droga). Aquí vull que pensis, i això és molt important que la cocaïna en si mateixa no provoca dependència física (un cop estàs desintoxicat), vull dir que la falta de la substància, per ella mateixa no fa que en vulguis tornar a prendre, si no que el problema és més psicològic.

– Per aconseguir-ho has de intentar modificar els teus hàbits. Mira la llista que t’has fet, intenta esbrinar en quins moments la prens (per exemple quan esteu avorrits amb els teus amics ?) i procurar que aquests moments anteriors a la presa de la droga no es donin. si veus que t’és impossible aconseguir-ho has d’anar amb algú que t’ajudi (hi ha molts que per aconseguir-ho s’ingressen voluntàriament en algun centre que els ajuda). El problema es que quan aconsegueixes que el teu cos quedi net de droga el que s’ha de treballar és entrenar-te perquè puguis refusar aquesta droga. T’ha de quedar clar que en realitat no és el cos que et demana la droga, si no el cap (per tant hem d’ajudar-te a trobar la manera de controlar aquesta demanda que et fa el cap).

Això no cal que et digui que és un procés llarg, que hauràs de tenir paciència, i que potser algun cop tornaràs a caure, però que si ets conscient d’això, podràs treballar-ho. Aquí, però si que ja et recomano que vagi amb algú que et donarà tècniques per entrenar perquè aconsegueixis aquestes habilitats de control. Pensa (o potser no cal que t’ho digui, que ja ho saps) que l’efecte de la cocaïna és tant immediat, que de seguida obtens recompenses agradables, però també vull que recordis cada vegada que això se’t passi per cap que quan s’acaba l’efecte de la droga la sensació és tant “buida”, tant “trista”, tant de “desconsol” i tant llarga en el temps que no compensa el haver-ne pres.

Com a última cosa, vull aprofitar per dir-te que com més aviat intentis aconseguir desenganxar-te, més aviat podràs tornar a “viure”. Aprofita-ho!!!!!!!! I endavant que tot té solució.

Explicació :
Aquí només s’ha volgut donar un punt de referència a algú que es pugui trobar com la Verònica, evidentment l’avaluació, orientació i tractament per la desintoxicació, deshabituació psicològica, entrenament de les tècniques s’han de fer acompanyats i guiats per un psicòleg especialista en aquests temes.

Publicat el 9 comentaris

El teu fill es fa pipí al llit?

En Gregori es un nen de 7 anys que encara no es controla el pipí quan està al llit. Des dels 3 anys mai ha tingut cap problema a controlar-lo durant el dia, però a la nit no ho ha aconseguit mai. A part d’això en Gregori no té cap més problema de salut ni de comportament que sigui important.

Possible solució:
Hi ha vegades que els pares intentem que amb el temps el problema s’arregli. De totes maneres es pot arribar a una edat que si això no ha passat es pot anar a veure un especialista que us ajudarà, a vosaltres i al vostre fill a solucionar-ho. S’haurà de fer una avaluació (quan li passa, quants pipis es fa durant la nit, etc. etc.), mirar la historia familiar, si hi han hagut altres tractaments (potser abans se li havia donat algun medicament per controlar-ho?) etc.

Amb el psicòleg podríeu fer un sistema que es diu “pipi-stop” que es una especie d’alarma que sona quan al nen se li escapa el pipí, però jo aquí, us comentaré cosetes que us poden anar be per ajudar a solucionar aquest petit problema. heu de tenir en compte que potser amb això no ho solucioneu, llavors serà el moment d’anar a un especialista :

– De dia (sempre durant el dia) s’ha d’anar animant al nen a que begui 1 o 2 gots de líquid. quan tingui ganes d’anar a fer pipí, llavors heu d’intentar que aguanti uns minuts més. el temps en un principi serà poc, 4 o 5 minuts, i mica en mica (al llarg dels dies) s’anirà ampliant fins a un màxim de 45 minuts.

Sempre que s’estigui fent això s’haurà de felicitar al nen pel temps que ha aguantat .

– Juntament amb aquest entrenament (que per si sol no te gaire efectivitat) podem entrenar el nen a anar controlant el pipí a la nit. Consisteix a despertar al nen (per exemple cada hora la primera nit) perquè vagi al bany, després anar espaiant l’interval.

Tot això juntament amb comentaris d’ànims quan el nen aconsegueix l’objectiu de no fer-se pipí. I també en cas que se li escapi el pipí que tingui que ajudar a arreglar-se el llit abans de tornar-s’hi a posar.

Espero que amb paciència aconseguiu eliminar aquesta conducta del vostre fill. Si així no s’aconsegueix us recomano que un especialista us ajudi. No es tant complicat com sembla.

Explicació:
Segons les investigacions realitzades s’ha comprovat que el tractament conductual de la enuresi te un gran recolzament empíric. Hi ha l’estratègia de l’alarma urinària que es el més utilitzat. En aquest comentari s’ha exposat l’entrenament en retenció del pipí i l’entrenament en el llit sec (normalment aquests mètodes s’utilitzen conjuntament)

 

agost 2015:  Si el vostre fill es fa pipi al llit,  més que voler resoldre la conducta com a tal, es important trobar la causa que ho provoca.

Publicat el Deixa un comentari

La Bona Sort

La Bona sort te la fas tu mateix

En el llibre “LA BONA SORT” d’Alex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes, d’Ediciones Urano SA – Empresa Activa, ens explica una faula perquè el lector s’adoni de la diferència entre la Sort i la Bona Sort.

Diu que la Sort, apareix, no dura massa i no depèn de tu. La bona Sort en canvi te l’has de fer tu mateix, t’has de crear les circumstàncies perquè aquesta bona sort es produeixi.

Aquest llibre ens pot ajudar a preparar-nos per poder tenir aquesta bona sort que tots desitgem.

Publicat el Deixa un comentari

Et molesten coses de la parella?

Cas:
L’Andreu i l’Alba son parella. Quan es van conèixer de seguida va congeniar. Ara porten 10 anys convivint junts i comencen a tenir problemes de relació. A l’Alba li agradaria sortir més, però ja fa temps que no es diuen el que desitgen en realitat. A l’Andreu li molesten coses de l’Alba, considera que fa temps que ja no es complauen l’un a l’altre. Tot això ha portat a una relació crispada i amb falta de respecte entre ells pel que fa al llenguatge.

Conscients d’això, i sabent que encara volen intentar salvar la relació, es decideixen a fer alguna cosa.

Possible solució:
Us sembla que la vostra relació de parella s’assembla a la de l’Andreu i l’Alba? doncs us proposo que feu el següent :

Evidentment el que seria perfecte és que anéssiu a un especialista, ell us ajudaria, a més que en podríeu parlar els tres per trobar la millor manera de tractar la situació. Però de moment si voleu podeu començar :

Heu de pensar que el que primer heu d’aconseguir ja no és canviar coses concretes de la vostra relació de parella (que també), si no que el més important és intentar crear una atmosfera positiva. Més endavant això ja portarà a provocar aquests canvis.

És molt important, però que si en la teva parella hi ha violència, llavors el que has de fer immediatament és posar-te en contacte amb algú que t’ajudi, has d’intentar reorganitzar el teu ambient més pròxim per salvaguardar la teva integritat física (posa’t a mans d’un professional).

En el cas de l’Andreu i l’Alba, i suposadament en el teu cas, podríem utilitzar diferents estratègies :

– Per un costat, primer intentarem modificar l’estil de comunicació : començareu un entrenament que es diu “escolta activa” això vol dir que tant un com l’altre haurà de practicar a escoltar el que diu la seva parella : adoptant una postura activa (mirant-lo quan parla, fent comentaris del que diu, etc)

Podeu practicar fent ara un, ara l’altre el paper de oient o del qui parla, i si pot ser que hi hagi una tercera persona que faci de jutge. Es pot fer servir una gravadora per ajudar a augmentar la capacitat d’escoltar a l’altre.

— Centrant-nos al que els hi passa a l’Alba i a l’Andreu, podríem practicar també de fer una llista (millor seria que una tercera persona us la fes) amb moltes activitat per fer. Cada membre de la parella n’ha d’escollir 5 d’aquestes activitats sense que l’altra membre de la parella sàpiga les que ha agafat l’altre. Després es comparen les activitats que han escollit els dos membres de la parella i si en alguna han coincidit quedaria pactat el compromís de fer-la.

– Pel que li passa sobretot a l’Andreu (però també a l’Alba) es pot fer que cada un dels membres de la parella registri de manera puntual les activitats, detalls, etc. que fa l’altre i que consideri positius. Després al fer un repàs de la llista això farà que se n’adonin que encara que sembli impossible hi ha coses positives en l’altre, però que amb el temps no en som conscients.

Intenteu fer aquestes cosetes, però continuo recomanant que és millor que aneu a un psicòleg que us ajudarà míllor.

Explicació :
En aquest cas i com ja s’ha comentat el que és prioritari és intentar aconseguir un clima positiu. Hi ha moltes més estratègies que les que hem exposat en les possibles solucions, que es poden aplicar segons els problemes concrets de cada parella.

Encara que no s’ha citat s’ha de treballar la manera de tractar l’hostilitat inesperada i de mal humor que pugui tenir un dels membres de la parella en algun moment concret. S’han d’entrenar també l’expresión dels sentiments negatius de manera directa, etc. etc.

Publicat el Deixa un comentari

Comportament a taula

Cas:
En Francesc i l’Amanda tenen dos fills en David i l’Adrià. Quan estan sopant a casa es passen tota l’estona aixecant-se de la taula i corrent amunt i avall pel menjador, cridant i empenyent les cadires o jugant. Quan els renyen en David i l’Adrià no fan cas i continuen fent el que volen.

Els pares sense saber com aturar això es posen en contacte amb un professional perquè els ajudin a trobar com controlar-ho.

Possible solució:
Si algú se sent identificat amb aquest problema, si li passa el mateix amb els seus fills, amb els seus alumnes etc. podeu intentar fer el que us proposaré. De totes maneres tingueu en compte que hi ha mols sistemes.

El primer que heu de fer es observar els vostres fills i mirar el temps màxim que s’estan quiets a l’hora de sopar. De moment segur que es molt curt. No patiu, mica en mica anirem aconseguint que sigui més llarg.

Llavors partint d’aquest temps (imaginem que es mig minut), quan comenceu a fer servir el mètode heu de fer el següent: cada vegada que el nen aconsegueixi estar-se aquest mig minut (o el temps que hàgiu marcat) quiet assegut a taula, el podeu deixar que s’aixequi. Mica en mica quan els nens s’adonin que han d’estar aquest mig minut quiets per tenir el permís d’aixecar-se, haureu d’anar ampliant l’interval.

Es molt important que s’expliqui als nens i que juntament amb ells, els pares estableixin un sistema d’anotacions (una pissarra, per exemple) apuntant amb una ratlla cada vegada que el nen s’aixequi, fer-ho de manera que quedi reflectit si es compleix i si no es compleix, així tots els de casa se n’adonen que s’ha aixecat (i el nen principalment).

Això es pot anar combinant amb unes penalitzacions (poden ser diverses) per si no compleix amb el que s’estableix (de totes formes no s’ha d’abusar d’aquestes penalitzacions).

També es podria utilitzar el “joc de portar-se be” que consistiria a que els dos germans juguessin a veure qui d’ells s’aixeca menys vegades

Explicació:
Utilitzem aquí un reforçament diferencial de tasses baixes que consisteix a reforçar al subjecte a mantenir una tassa de conducta més baixa de la observada en línia base. això es fa servir per reduir certs comportament però no eliminar-los, de moment.

Es combina amb la utilització d’estímuls discriminatoris que es poden acordar conjuntament amb els nens. I juntament proposem utilitzar el “cost de resposta” que consisteix a que el nen pagui d’una manera simbòlica amb alguna recompensa de que disposi.

 

25/08/2015  Hi ha altres moltes eines que poden ajudar a provocar el canvi.  Recomanem que es busqui un professional. Seràs més ràpid i més efectiu el canvi


Publicat el Deixa un comentari

Falta de desig sexual

Cas :
En Franc i la Pepita són una parella que sempre s’havien entès molt bé. Últimament en Franc ha canviat de feina i mai troben el moment per tenir relacions sexuals. Al final han decidit anar a veure un especialista per si poden solucionar-ho.

Possible solució :
El millor en aquests casos es posar-se en mans d’un psicòleg. Ell us podria ajudar a avaluar si la causa es de tipus orgànica (alguna malaltia, etc.), psicològica (si hi ha alguna fòbia, o algun trastorn psicològic, etc.), de parella (manca de comunicació amb l’altre membre de la parella, etc.) o sexual (informació educació o alguna conducta que perjudica etc), de totes maneres si encara no us heu decidit el que podeu començar a intentar ho podríem resumir de la següent manera:

En primer lloc us heu d’informar, hi ha conceptes bàsics de la sexualitat que normalment estan força equivocats (el comportament sexual no s’ha de reduir només al coit, el aconseguir-ho amb èxit no representa cap fita personal ni social etc, etc.)

En segon lloc heu de pensar que el problema no només es d’un dels membres de la parella, si no que es la parella en conjunt qui ha de modificar les conductes. La comunicació entre tots dos es primordial per poder començar a modificar les conductes sexuals.

En tercer lloc heu de pensar que cada un de vosaltres heu de prendre consciència de les vostres sensacions corporals, tant les sensuals com les genitals, per tant en un primer moment no s’ha d’intentar realitzar el coit (per no sentir-se obligats) , simplement s’han de fer carícies a tot el cos de l’altre (primer a un, i després a l’altre). S’ha d’acceptar que abans de res s’ha de crear un ambient propici per poder tenir les relacions de forma agradable i relaxat, i si no es troba el moment en un principi s’ha de provocar.

Mica en mica s’ha d’anar repetint aquesta fase, fins que s’ha reduït l’ansietat que provoca el fet d’haver de tenir relacions sense tenir-ne ganes. Si encara continueu tenint problemes millor que us poseu en contacte amb un psicòleg, podria ser que hi hagués altres problemes (trastorns d’erecció en l’home, ejaculació precoç, etc.)

Explicació :
Es pot aplicar un programa general d’intervenció on es farà una avaluació i diagnòstic, la focalització sensorial i en cada programa específic segons sigui ejaculació precoç, impotència, inhibició de la ejaculació, vaginisme, anorgàsmia, etc.. Així també es pot aplicar el Programa de Hawton.

25/08/2015 Podeu consultar per fer algun taller que s’organitzen periòdicament Institut d’estudis de sexualitat en la parella

Publicat el Deixa un comentari

Tics amb la cara

Cas :
La Carlota està preocupada perquè a l’escola es riuen d’ella. Està constantment fent “ganyotes” amb la cara, arruga el nas, torça la boca, allarga el coll i a més a més fa grinyolar les dents contínuament.

Quan estant a la classe a cada moment la professora ha de parar perquè la Carlota està fent aquests sorolls, i ha arribat a un punt que els seus companys es queixen d’ella.
La professora ha parlat amb els pares i per fin han decidir posar-hi remei.

Possible solució :
Si quan estàs llegint això et sents identificat/ada, vull que sàpigues que això també es pot solucionar, el que primer hauries de fer és anar a un psicòleg perquè avalués i determinés el tipus de trastorn per tics que tinguis. Pot ser que exactament no et passi el mateix que la Carlota (potser et menges les ungles de forma incontrolada, potser fas passes en darrera? o saltes? o gesticules amb les mans?, o potser repeteixes l’últim so de la paraula que acabes de sentir? o dius una frase “obscena”? etc. etc.). Un cop el professional haurà classificat el que et passa et posarà en tractament que l’adaptarà a les teves necessitats.

Si de moment vols fer-ho tu sol/a, pots intentar començar primer has de apuntar-te les vegades que fas el tic, els cops que el fas cada dia. De vegades és difícil adonar-te’n tu sol de cada cop que ho fas (estaria be que algú de casa teva, o un amic, t’ajudés a fer-te’n adonar al moment de fer-ho).

També és bo que apuntis els avantatges i els inconvenients de voler resoldre això (per exemple un dels avantatges seria que la classe no hauria d’estar parant cada vegada que tu fas els sorolls. Com a inconvenient podria ser que el fet de deixar de fer-ho et representarà un esforç, etc)

Un cop ja t’has acostumat a apuntar cada vegada que ho fas, hauràs ara d’apuntar en quins moments ho fas (potser a la classe més que al carrer?), abans de quan ho fas més vegades (quan la professora pregunta?) i com ho fas (quin tic concret fas en cada moment).

Ara seria el moment de buscar algun moviment que sigui completament oposat al que normalment fas (en cas que estiguis a punt d’arrugar el nas pots baixar una mica el llavi superior i pressionar els llavis, si el que et passa es aquell moment es que tens ganes de fer grinyolar les dents, procura respirar lentament i regularment per la boca, relaxar la mandíbula i separar les dents superiors de les inferiors. Si el que et passa en aquest moment és que vas a fer una ganyota amb la boca, procura tancar la mandíbula mentre pressiones els llavis, etc.).
A més a més, es molt bo que ho expliquis a casa teva, als amics etc. així ells t’aniran animant cada vegada que facis una millora.

Segur que si vas amb un psicòleg ell t’ajudarà millor que el que t’he exposat aquí que és massa general. De totes maneres si encara no vols fer aquest pas, espero que això t’ajudi una mica

Explicació :
El que li passa a la Carlota en primer lloc s’hauria d’avaluar de forma multimodal i a més a més individualitzadament per poder arribar a un diagnòstic correcte. Les tècniques d’avaluació es basen fonamentalment amb l’entrevista, auto-registres, l’observació sistemàtica de la conducta. S’utilitzaran escales d’avaluació.

Els tractaments més efectius son els conductuals, el procediment d’inversió de l’hàbit. Pel que fa las tractaments farmacològics encara actualment no existeix un tractament farmacològic anti-tic ideal.

Les fases del Tractament seria : entrenament en consciència i motivació pel canvi. Aprenentatge i pràctica de la resposta competitiva i altres conductes incompatibles. Tota això amb l’ajut social i l’exposició de la milloria.

 

25/08/2015  Per tractar els tics hi ha moltes eines que amb menys temps son mes efectives que aquest sistema. Si hi ha oportunitat val la pena treballar-ho amb un professional