Publicat el Deixa un comentari

Falta de desig sexual

Cas :
En Franc i la Pepita són una parella que sempre s’havien entès molt bé. Últimament en Franc ha canviat de feina i mai troben el moment per tenir relacions sexuals. Al final han decidit anar a veure un especialista per si poden solucionar-ho.

Solució :
El millor en aquests casos es posar-se en mans d’un psicòleg. Ell pot ajudar a avaluar si la causa es de tipus orgànica (alguna malaltia, etc.), psicològica , de parella (manca de comunicació amb l’altre membre de la parella, etc.) o sexual (informació educació o alguna conducta que perjudica etc).

  • Hi ha conceptes bàsics de la sexualitat que normalment estan força equivocats (el comportament sexual no s’ha de reduir només al coit, el aconseguir-ho amb èxit no representa cap fita personal ni social etc, etc.)
  • El problema no només es d’un dels membres de la parella, si no que es la parella en conjunt qui ha de modificar les conductes. La comunicació entre tots dos es primordial per poder començar a modificar les conductes sexuals.

Cada membre de la parella ha de prendre consciència de les seves sensacions corporals, tant les sensuals com les genitals, per tant en un primer moment no s’ha d’intentar realitzar el coit (per no sentir-se obligats) , simplement fer carícies a tot el cos de l’altre (primer a un, i després a l’altre). Abans de res es necessari crear un ambient propici per poder tenir les relacions de forma agradable i relaxat, i si no es troba el moment en un principi s’ha de provocar.

Mica en mica es va repetint aquesta fase, fins que s’ha reduït l’ansietat que provoca el fet d’haver de tenir relacions sense tenir-ne ganes. Si encara hi ha problemes millor posar-se en contacte amb un psicòleg, podria ser que hi hagués altres problemes (trastorns d’erecció en l’home, ejaculació precoç, etc.)

Explicació :
Es pot aplicar un programa general d’intervenció on es farà una avaluació i diagnòstic, la focalització sensorial i en cada programa específic segons sigui ejaculació precoç, impotència, inhibició de la ejaculació, vaginisme, anorgàsmia, etc.. Així també es pot aplicar el Programa de Hawton.


25/08/2015 Es fan tallers periòdicament a l’ Institut d’estudis de sexualitat en la parella

Publicat el Deixa un comentari

Tics amb la cara

Cas :
La Carlota està preocupada perquè a l’escola es riuen d’ella. Està constantment fent “ganyotes” amb la cara, arruga el nas, torça la boca, allarga el coll i a més a més fa grinyolar les dents contínuament.

Quan estant a la classe a cada moment la professora ha de parar perquè la Carlota està fent aquests sorolls, i ha arribat a un punt que els seus companys es queixen d’ella.
La professora ha parlat amb els pares i per fin han decidir posar-hi remei.

solució :
Si quan estàs llegint això et sents identificat/ada, el que és millor primer és que un psicòleg avalués i determinés el tipus de trastorn per tics que tinguis. Pot ser que exactament no et passi el mateix que la Carlota (potser et menges les ungles de forma incontrolada, potser fas passes en darrera, o saltes, o gesticules amb les mans, o potser repeteixes l’últim so de la paraula que acabes de sentir, o dius una frase “obscena”, etc. Un cop el professional haurà classificat el que et passa et posarà en tractament que l’adaptarà a les teves necessitats.

Si de moment vols fer-ho tu sol/a, pots intentar començar primer has de apuntar-te les vegades que fas el tic, els cops que el fas cada dia. De vegades és difícil adonar-te’n tu sol de cada cop que ho fas (estaria be que algú de casa teva, o un amic, t’ajudés a fer-te’n adonar al moment de fer-ho).

També és bo que apuntis els avantatges i els inconvenients de voler resoldre això (per exemple un dels avantatges seria que la classe no hauria d’estar parant cada vegada que tu fas els sorolls. Com a inconvenient podria ser que el fet de deixar de fer-ho et representarà un esforç, etc)

Un cop ja t’has acostumat a apuntar cada vegada que ho fas, hauràs ara d’apuntar en quins moments ho fas (potser a la classe més que al carrer?), abans de quan ho fas més vegades (quan la professora pregunta?) i com ho fas (quin tic concret fas en cada moment).

Ara seria el moment de buscar algun moviment que sigui completament oposat al que normalment fas (en cas que estiguis a punt d’arrugar el nas pots baixar una mica el llavi superior i pressionar els llavis, si el que et passa es aquell moment es que tens ganes de fer grinyolar les dents, procura respirar lentament i regularment per la boca, relaxar la mandíbula i separar les dents superiors de les inferiors. Si el que et passa en aquest moment és que vas a fer una ganyota amb la boca, procura tancar la mandíbula mentre pressiones els llavis, etc.).
A més a més, es molt bo que ho expliquis a casa teva, als amics etc. així ells t’aniran animant cada vegada que facis una millora.

Segur que si vas amb un psicòleg ell t’ajudarà millor que el que t’he exposat aquí que és massa general. De totes maneres si encara no vols fer aquest pas, espero que això t’ajudi una mica

Explicació :
El que li passa a la Carlota en primer lloc s’hauria d’avaluar de forma multimodal i a més a més individualitzadament per poder arribar a un diagnòstic correcte. Les tècniques d’avaluació es basen fonamentalment amb l’entrevista, auto-registres, l’observació sistemàtica de la conducta. S’utilitzaran escales d’avaluació.

Hi ha tractaments conductuals, el procediment d’inversió de l’hàbit. Les fases del Tractament seria : entrenament en consciència i motivació pel canvi. Aprenentatge i pràctica de la resposta competitiva i altres conductes incompatibles. Tota això amb l’ajut social i l’exposició de la milloria.

Però si es treballa tot això amb hipnosi clínica, amb EMDR els resultats son molt millors. Pel que fa las tractaments farmacològics encara actualment (en la data que s’escriu aquest post) no existeix un tractament farmacològic anti-tic ideal.

25/08/2015  Per tractar els tics hi ha moltes eines que amb menys temps son mes efectives que aquest sistema. Si hi ha oportunitat val la pena treballar-ho amb un professional

Publicat el Deixa un comentari

Fòbia a les aranyes

hi ha una entrada posterior:  Fobies-Realitat virtual amb EMDR i hipnosi clínica)

Cas :
En Pere s’ho estava passant malament perquè tenia molta por a les aranyes. Fins ara només era això, quan veia una aranya tenia un gran ensurt i fugia com un boig. Més tard els seus amics se’n van adonar i van començar a deixar-li dibuixos d’aranyes a la taula de la seva escola. cosa que mica en mica va anar fent que en Pere es tornés violent i s’anés distanciant dels seus amics. Més endavant, un dia va anar a veure la pel·lícula Spiderman i va haver de sortir del cine.

Amb tot això els seus pares van veure que hi havia un problema que encara que ara semblava poc important mica en mica s’aniria fent més complicat de conviure amb ell.

Es van posar en contacte amb un psicòleg i es van posar a treballar junts.

Solució :
Si tens algun problema semblant pensa que encara que ara et sembli que no té cap importància, pot ser que més endavant et trobis en alguna situació que això et privi de fer coses (per exemple, podria ser que algun dia tinguessis l’oportunitat d’anar a algun lloc on t’hi poguessis trobar aranyes).

Si ho comences a treballar amb un professional pots superar aquesta “fòbia” i més endavant et semblarà impossible el que sens en aquest moment.

Primer, per tant, busca les diferents maneres que hi ha d’abordar aquesta fòbia però si de moment encara no vols recorre a un professional, pots començar fent una llista de les coses que et fan més por de les aranyes, de menys a més, i te les has d’anar presentant de mica en mica, primer les que fan menys por i mica en mica les altres. Això s’ha d’anar fent al llarg del temps que dependrà de si t’acostumes. primer et poses la cosa que menys por et fa (per exemple, veure escrita la paraula aranya, veure-la dibuixada, posar-te’n una a la mà, etc.), un cop la veus durant una setmana seguida i ja no et provoca cap por, pots passar a la següent cosa que hagis posat a la llista. Quan aquesta ja no et provoqui por, passes a la tercera i així successivament. Però tingues en compte que hi ha eines molt més efectives que un professional et pot ajudar.

Explicació : L’objectiu del tractament es l’eliminació de la fòbia a les aranyes. També pot ser que es marquin altres objectius com per exemple en aquest cas reduir la violència cap als companys i els incidents a la classe etc.

El sistema que s’ha proposat es la desensibilització sistemàtica en viu, on la persona un cop està relaxada se li presenta el primer ítem de la jerarquia que ell mateix ha posat, repetint-se el procés fins a completar la jerarquia.

Amb la pràctica reforçada s’han de donar instruccions verbals per ajudar a la conducta d’aproximació a l’estímul fòbic. Hi ha d’haver la pràctica en viu, gradual i reiterada. A més ha de tenir un reforçament social (de la família o amics que col.laborin animant-lo). I anar donant retroalimentació o informació sobre la conducta d’aproximació contínuament.

(25/08/2015 per tractar les fòbies hi ha altres eines molt més efectives com la hipnosi clínica, EMDR, EFT)

Publicat el Deixa un comentari

Qui s’ha endut el meu formatge? – Davant d’un canvi

En el llibre “Qui s’ha endut el meu formatge? de l’autor Spencer Johnson, M.D. editat per “Edicions Urano” – “Empresa XXI”, ens exposa una faula per ajudar-nos ha poder-la aplicar a les situacions que ens trobem al llarg de la nostra vida.

Explica la diferent postura que prenen 4 personatges (2 ratolins i 2 persones) davant d’un canvi.

L’autor ha volgut exposar aquesta faula per ajudar a cada persona a reconèixer la part de nosaltres mateixos que tenim de cada un dels 4 personatges del llibre. Així un cop els reconeixem i els acceptem, podrem fer-hi front més fàcilment.

El llibre es molt amè, agradable de llegir.  Des de l’estudiant que ha de canviar d’escola, d’amics, de barri, etc… fins a l’executiu que ha de fer front a noves situacions en l’empresa que treballa, o a algun canvi d’empresa, tots poden veure-hi una utilitat al llibre.