La presència de les dones en ciència i tecnologia es encara molt baixa comparat amb la presència de l’home. Per que?
Es pot pensar que la dona no està interessada en aquests tipus de “feines” donat que la quantitat de dones que volen fer carreres tècniques es molt baixa. Però la realitat es que, un cop formades i a l’hora d’optar a una feina, l’home trobarà la feina molt més ràpidament i estarà molt més ben remunerat que una noia (estem parlant en termes generals). La dona ha de competir amb el que s’anomena el “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant. El seu caràcter d’invisibilitat ve donat pel fet que no existeixen lleis ni dispositius socials preestablerts ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació, sinó que està constituït sobre la base d’unes altres característiques que son difícils de detectar (l’educació, la desconfiança per falta de models femenins, estereotips (exemple: a les dones no els interessa ocupar llocs de responsabilitat, o tenen por, o no tenen autoritat, etc.) etc.) .
Dins de les carreres tècniques, la que te menys demanda femenina es la carrera de matemàtiques (també la de ciències computacionals).
Lesley Ward, Professora Associada de Matemàtiques de la Universitat d’Austràlia del Sud, i presidenta de les dones en matemàtiques del Grup d’Interès Especial de la Societat Matemàtica d’Austràlia (WIMSIG), va dir que com més alt es el rang menys dones hi ha:
“En el primer rang acadèmic de professor associat hi ha només el 30 per cent de dones. Al segon rang, el de professor associat el percentatge ja ha disminuït a menys del 20 per cent de dones. I en el rang més alt, de professor, ja només és el 9 per cent de dones.
La mesura encara que pot semblar discriminatòria, calen mesures d’aquest tipus per anar “normalitzant” i promovent la igualtat.
En aquesta web, l’any 2008 ja vam escriure sobre els estudis de matemàtiques i les dones. Vegeu Estudiar matemàtiques
