Etiqueta: efectes òptics
Il·lusió òptica
Finalista de la Millor il·lusió òptica de l’any 2016
autor: Kokichi Sugihara, Universitat de Meiji, Japó
El teu nivell d’estrès – Efecte òptic
Si mires els dibuixos i veus que es mouen és que pateixes estrès. Segons si es mou més ràpid o més lent sabràs el teu nivell d’estrès. Els jubilats i els nens veuen les imatges quietes. Els criminals els veuen girar d’una manera descontrolada.
Il·lusions visuals i de pensament
A la pàgina UAB divulga explica que el fet que veiem aquesta figura en moviment, lluny de considerar-ho un error, es creu que és un mecanisme protector necessari per a la nostra interacció quotidiana amb el món.
Segons un article d’Alejandro Maiche, Anna Vilaró, Anna Renner, Enric Munar “Las ilusiones visuales, espejismos que no engañan”, Departament de psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’educació, UAB, es vol desfer el mite que són errors del sistema visual.
En una altra pàgina també relacionada Il·lusions visuals i de pensament s’expliquen exemples d’il·lusions tant visuals com del pensament. Una de les il·lusions del pensament que hi ha (que es troba sota una llicència Creative Commons), és la següent, però en podeu trobar d’altres :
- Una raqueta de tennis i una pilota costen 105 euros, si la raqueta costa 100 euros més que la pilota, quan costa la pilota?
Ja ho heu pensat? Creus que costa 5 euros? doncs, no. la pilota costa 2,5 euros, que sumats als 102.5 euros fan 105 euros, així la raqueta costa 100 euros més que la pilota.
El fet que la majoria hagem resolt malament el problema es degut a que agafem una drecera de la ment, hem estat objecte d’una il·lusió del pensament: és més fàcil descompondre una quantitat sencera en dues quantitats senceres menors, en comptes de fer-ho com s’havia de fer.
Mira el paisatge, hi veus les figures amagades?
Hi ha diferències a l’hora de processar la informació cosa que fa que ens enfrontem de diferent manera davant dels problemes : Es diu que la personalitat de cadascú influeix en la nostra percepció.
Un dels estils cognitius diferents es el que s’anomena dependència o independència de camp, es a dir la tendència a percebre les situacions d’una manera global (dependència de camp) o la capacitat de discriminar les parts o elements del tot (independència de camp). En aquest dibuix, hi ha qui veu el dibuix globalment i d’altres que son capaços de forma ràpida de trobar les figures en el paisatge.
Això té unes implicacions educatives:
-Referent a les relacions interpersonals (les persones amb dependència de camp tenen més orientació social, i estan més inclinades a la interacció amb els altres. Per contra els independents de camp son més autònoms, els hi agrada el treball individual, amb molta iniciativa però sense deixar-se influir massa pels altres
– Referent a les preferències intel.lectuals els depenents de camp s’inclinen més cap a les ciències socials i les humanitats. Els independents de camp rendeixen millor en les feines analítiques, com la física, biologia, matemàtiques, etc.
Això però s’ha de considerar dintre del context, es a dir, que es rep també influencia de pares a fills en el desenvolupament de la dependència-independència de camp : al pressionar als nens al cumpliment de les normes externes durant el seu creixement repercuteix a que no es desenvolupi un jo diferenciat del dels altres, i per contra les mares dels nens que son dependents de camp solen ser més arbitràries i impulsives cosa que impedeix al nen l’establiment d’uns criteris coherents i estables.
