
Curs 2020-2021

És indispensable que tot el personal sanitari que està tenint cura de tots nosaltres pugui disposar també de l’atenció psicològica corresponent. Els horaris que estan fent son infinits, però seria positiu que busquessin alguna estona per cuidar la seva part psicològica.
Quan una pacient està patint dolor o està en fase terminal tots els professionals sanitaris que l’atenen estan compartint també el seu dolor i en situacions normals ja estan entrenats per poder afrontar-ho.
En aquests moments que hi ha més casos dels habituals i que les condicions sanitàries son més precàries, la situació és més complicada i traumàtica:
Si podeu, busqueu un psicòleg online. Interessant treballar-ho amb EMDR que us ajudarà a processar tota aquesta situació (més informació o a la web de terapiaonline.cat)
Hem de fer coses, ens preparem per començar a fer-les però al final no les arribem a “executar”. Per què?
Exemples:
En Joan es vol presentar a les proves per accedir a una plaça de bomber però no es decideix mai a començar a entrenar-se per a la prova física.
La Lidia ha acabat la carrera i només li falta fer el treball final. Estan passant els cursos i no es decideix mai a fer-lo.
Arousal: Es el nivell d’activació cerebral, tant pel que fa al ritme en els processos cerebrals com al nivell general d’atenció davant dels estímuls del medi. Aquest nivell d’activació tant pot anar a uns nivells de sobreactivació provocant estats d’alerta, o a un nivel d’infractivació com en els estats de relaxació o de son.
Entre aquests dos extrems hi ha el nivell d’arousal idoni en el qual hi ha una activació tant fisiològica com cognitiva o motora, encara que hi ha moments que poden existir diferents nivells d’activació en aquests tres aspectes, així doncs es pot experimentar una altra activació cognitiva i baixa en les altres dues, o a la inversa.
El nivell òptim s’obté, quan l’activació s’aconsegueix mentre s’està relaxat. Estar alt energèticament, per afrontar allò que volem executar sense tenir aquell estrès que ens bloqueja.
Quina relació hi ha entre l’activació i el rendiment? En un principi es pensava que com més activació més rendiment o al revés, però s’ha vist que això no es compleix i segons la Llei de Yerkes-Dodson o Hipòtesi de la U invertida (M. Yerkes i John Dillingham Dodson 1908) el rendiment i l’activació estan directament relacionats. El rendiment augmenta si augmenta l’excitació, però fins a un punt, perquè si l’activació continua augmentant el rendiment disminueix. Té la forma de la U invertida .
Així doncs, què determina que tinguem un nivell d’activació ideal? hi ha molts factors que poden determinar-ho com l’autoexigència, la pressió dels altres, la pròpia autoestima, etc. però el que és important es que un mateix se n’adoni que no per posar-ae molta pressió aconseguirà millors resultats, cal descobrir el bloqueig.
La Delfinoteràpia és el tractament d’algunes malalties amb dofins. Té els seus orígens als anys 50 quan John Lilly es va adonar que els dofins tenien una influència en la part emocional de la ment humana. A través d’estudis va poder demostrar que els dofins es connectaven amb la men humana. Actualment, d’altres científics també, creuen que el so que pot emetre un dofí entrenat produeix a la ment humana una activació positiva en el sistema nerviós i al cervell humà.
Per l’altre costat però hi ha l’aspecte de si la delfinoteràpia es bona pel dofí. S’ha pensat molt en els beneficis que produeix a la persona que està fent la teràpia, a la psique humana, etc, però, I els dofins? a ells els hi va be?
Tal com s’explica a la pàgina SOS Delfines els dofins quan estan en captivitat tenen canvis comportamentals que els provoca estrès (piscines petites comparat amb el seu medi natural, menys relació amb altres dofins, la musica forta dels espectacles, els fan entrenar, etc.). Hi ha estudis que confirmen que els dofins en captivitat no estan be, escara que estiguin molt ben cuidats.
Així mateix, pel que fa a la Teràpia assistida amb dofins expliquen que els beneficis que la persona obté no es correspon amb la realitat i no hi ha estudis científics que demostrin que la teràpia amb dofins tinguí un major efecte terapèutic en els humans que fer la teràpia amb animals domèstics (com gossos, gats, o cavalls). A part, es clar que perquè el dofí no tingui conductes agressives en molts casos se li dona medicació perquè estigui més calmat (en qualsevol moment el dofí pot rebre algun cop involuntari i respondre d’una manera agressiva). Podeu consultar l’informe ACCOBAMS (Acord de Mònaco per a la Conservació de Cetacis en el mar Negre, la mar Mediterrània y l’àrea Atlàntica adjacent),
Així mateix aquest altre estudi de la Universitat d’Emory, explica que després d’avaluar 5 estudis que s’havien fet valorant positivament la teràpia assistida amb dofins els investigadors hi van trobar molts errors científics i de mètode que posava en dubte la validesa.
Es interessant que ens preguntem si realment val la pena continuar maltractant els dofins per voler continuar aquest tipus de teràpia si els estudis confirmen que els resultats no son més bons que fent la teràpia amb altres animals.
En un estudi que es va fer ja fa un temps es deia que invertim 25 segons en mirar una pàgina web (Llegir més).
Em pregunto si per aquest cop pots fer una excepció i et pots permetre aturar-te un moment, posar-te uns cascos, i deixar que la música entri dintre de la teva ment. Espero que la gaudeixis!!
Nova consulta d’aquesta secció
Consulta
A la feina em bloquejo quant he de fer moltes coses a la vegada. Es la sensació de no fer una cosa perquè en tindria que està fent una altre. Això em provoca un angoixa terrible i fa que quedi malament en tothom.
No soc capaç de sortir d’aquest bucle i acabo perdent tot el temps.
Resposta
Hola Francesc,
Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.
Referent a la teva consulta on exposes que et costa concentrar-te i arribar a ser “resolutiu” en les teves tasques, sembla com si estiguessis passant un període d’estrès. Potser es això?
Davant d’aquests períodes, es poden fer 3 coses:
– Demanar ajuda externa a un psicòleg perquè t’ajudi a enfocar la vida de diferent manera.
– Intentar resoldre-ho tu mateix (amb llibres d’autoajuda i amb sessions de relaxació).
– No fer res.
Es evident que si ens has enviat aquesta consulta, l’última opció la descartes perquè el problema t’està preocupant. No?,
Llavors tens les dues primeres opcions:
Si em permets opinar, et recomano la primera opció. A vegades pensem que el què ens passa a nosaltres no li passa als altres i que no ens pot ajudar ningú. Si vols, pots llegir els comentaris que em posa la gent que han fet unes quantes sessions de teràpia (només a tal de guia potser t’ajudarà a adonar-te que hi ha més gent com tu (En aquest link , a comentaris http://www.psico-ajuda.cat/
Però si finalment vols intentar treballar-ho tu sol, el que si que et recomano es que cada dia destinis una estona per fer relaxació.
Et dono les pautes per fer una relaxació enfocada sobretot en aquesta sensació que tens davant aquest bloqueig:
Col’loca’t en un lloc tranquil, i comença. La intenció es que prenguis consciència de si tens alguna part tensa del teu cos. per tant comença posant l’atenció en els teus peus i assegura’t que no hi ha cap part tensa. Quan estiguis segur, llavors fixa’t en les teves cames i fes el mateix (et pot ajudar imaginar que les poses dintre l’aigua i que mica en mica es van relaxant, o també pots imaginar que et fan un massatge relaxant i poc a poc la teva musculatura es va relaxant).
Quan tinguis les cames relaxades, pots fixar-te en la teva esquena. i fer el mateix, ves fent un repas de tota la musculatura i assegura’t que no hi ha cap múscul tens…. i així ho vas fent amb el cap, els braços, etc. etc.
Quan tinguis tot el teu cos relaxat, imagina’t que estàs dintre el teu cap. Te’l pots imaginar com si fos un hotel amb un passadís molt llarg i moltes habitacions. Entra dintre de cada una de les habitacions i fixa’t que estan plenes de molta porqueria (seria el que et provoca aquest bloqueig i que no et deixa concentrar en les tasques d’una manera resolutiva). Imagina’t que amb una manega molt i molt gran i amb molta potencia vas netejant les habitacions. Imagina’t que surt molta aigua, a molta pressió i fixa’t com va empenyent aquests garbuix (com si fossin coses negres, com brutícia etc.) de manera que tot això que tens dintre de la teva ment vagi sortint del teu cap, i vagi baixant per tot el teu cos fins al peu. Llavors imagina’t que poses el teu peu en aigua i ho vas traient. Fixa’t com l’aigua queda bruta i tu et vas sentint més net per dintre i més relaxat i tranquil.
Francesc la idea es que et permetis imaginar tot això, i quan ho aconsegueixis segur que et sentiràs més net per dintre, i per tant més distès. Si ho fas cada dia una estona, mica en mica aniràs sentint-te millor cosa que et farà poder concentrar-te millor. A part, pots agafar algun llibre d’autoajuda que també t’anirà molt i molt be.
Una abraçada,
Hem analitzat la nostra respiració? Quan estem en repòs, respirem a una velocitat constant?, la profunditat de les inspiracions son suficients per oxigenar totes les parts del nostre cos? I, ja no diguem si estem nerviosos o amb un atac d’ansietat.
Podríem arribar a fer conscient la nostra respiració de manera que en els moments més “complicats” la poguéssim controlar? Només fent una mica de pràctica cada dia ho aconseguiríem.
Prova-ho ara mateix, mentre estàs mirant les novetats que hi ha per Internet, mentre estàs mirant aquesta pàgina, pots aprofitar per escoltar/mirar aquest vídeo (només cal seguir la pilota amb la respiració). T’ajudarà a coordinar la respiració. I si no, simplement gaudeix de la música que val la pena.
El coaching es un mètode que consisteix a dirigir, instruir i entrenar a una persona o a un grup de persones per tal d’aconseguir un objectiu, o aconseguir desenvolupar certes habilitat específiques.
En el món empresarial cada vegada s’està mostrant més interès en aquests aspectes perquè s’ha demostrat que per aconseguir una millora en el benestar dels treballadors i per tant en el seu rendiment, no només es important l’augment del sou, sinò que hi juguen altres aspectes (podeu consultar Model vitamínic-estrés laboral).
Si voleu aconseguir una millora en el vostre benestar només cal que vosaltres i els vostres caps descobriu el coaching amb el joc de la teva vida “biopolis” que tal com s’explica en l’Econòmic del diari Avui és un joc de taula adreçat a empresaris i famílies i basat en les relacions interpersonals i el lideratge.
Perdem el control i per això intentem buscar solucions en la tecnologia o per contra és la tecnologia que ens fa perdre el control?
Si mires els dibuixos i veus que es mouen és que pateixes estrès. Segons si es mou més ràpid o més lent sabràs el teu nivell d’estrès. Els jubilats i els nens veuen les imatges quietes. Els criminals els veuen girar d’una manera descontrolada.
Imagina’t a la feina, el teu cap, i tu. Qui tindrà més probabilitat de patir un atac de cor?
Segons el Síndrome de l’Estatus, Michael Marmot ha arribat a la conclusió que aquelles persones que ocupen l’escalafó més baix en la jerarquia tenen quatre vegades més probabilitats de morir per infart que els directius. I el que sorprèn més és que el risc disminueix progressivament a mesura que puja el nivell. Així doncs la creença popular que a més responsabilitat, major estrès i per tant més probabilitats de tenir un problema de cor, no és certa.
Marmot ho va confirmar amb els estudis dels historials dels treballadors de l’Administració pública britànica. Però el més sorprenent és que en d’altres contextos també es va confirmar: els perdedors que optaven a guanyar un oscar vivien quatre anys menys de mitjana que els guanyadors. Amb un estudi posterior amb els micos i els babuïns que es caracteritzen per establir relacions jeràrquiques, van trobar els mateixos resultats.
Com a conclusió es pot afirmar que ocupar posicions baixes dins d’una jerarquia és un dels factors que incideixen més sobre la nostra salut donat que està directament relacionat amb els nivells d’estrès. En estats en que l’individu percep una falta absoluta de control es secreta un excés d’hormones nocives com a resultat de l’estrès.
Font El cervell social
Olorar el cafè canvia el cervell i ajuda a reduir l’estrès a les rates. Així ho va manifestar l’equip de Han-Seok Seo de la Universitat nacional de Seúl de Corea del Sur després del seu estudi.
En l’experiment va utilitzar rates de laboratori de les quals algunes d’elles estaven estressades per manca de son i va observar que dos gens d’aquestes rates estressades, un cop oloraven el cafè, disminuïen la seva activitat, cosa que en les altres rates no passava.
Segons diu encara s’han de fer més estudis, però podria ser que el simple fet d’olorar el cafè ajudés a reduir l’estrès.
Font: Psiquiatras.com
Efecte que està provocant la tecnologia en tots nosaltres (aquest comentari està escrit al desembre del 2007 però ara al 2015 encara està completament vigent):
Imaginem un adult que està treballant a l’ordinador, que mentrestant rep un correu electrònic, li sona el mòbil, l’agenda electrònica l’avisa d’una reunió, té una vídeo conferència programada, etc.
Segons Larry Rosen, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, s’ha d’aprendre a posar uns límits per tal que sigui ell qui controla a la tecnologia.
Hi ha una àrea del cervell que s’ocupa de controlar les multiaccions. El cervell utilitza uns mecanismes o bifurcacions que ajuden, en el moment que calgui, a distreure temporalment la nostra atenció, a concentrant-nos en una altra de les activitats que es presentin, de manera que després podem tornar a la primera tasca sense cap problema.
Quan hi ha sobrecàrrega el problema és que aquestes feines s’emmagatzemen fins que el cervell troba un bon moment per tornar-les a treure (normalment es a la nit).
Ara imaginem a un jove de 18 anys, que està a l’ordinador, té connectat el messenger on està mantenint 3 converses a l’hora al mateix temps, està escoltant música, buscant informació per un treball de l’institut, copiant un CD, li sona el mòbil, de lluny està mirant la televisió i té una revista de cotxes oberta que també està fullejant.
Aquest jove està actuant com si tot això fos normal. Ell ja s’ha criat d’aquesta manera i no el sorprèn estar fent mil coses a l’hora.
Segons diu Rosen, en el seu llibre “Tecnoestrés”, aquesta multiactivitat provocada per les noves tecnologies dificulta la concentració. El cervell es fa addicte a l’excés d’activitat i fa que sigui incapaç de concentrar-se en una de sola. Diu que algunes persones es tornen tant immerses en la tecnologia que corren el risc de perdre la seva pròpia identitat,
Per tant voldrà dir això que la nova generació que puja pot fer moltes més coses que nosaltres a meitat de temps? Millorarem en el rendiment, encara que potser es baixarà una mica en la qualitat a l’hora d’executar diferents tasques? O tot això només voldrà dir que els joves ja s’estan criant amb “tecnoestrès”?.
Idea extreta article revista Muy interesante 2007.
El model explica com les vitamines C i E milloren la salut, mentre que les vitamines D i A en excés tenen conseqüències negatives. Traslladant aquesta idea a l’entorn laboral Warr identifica nou característiques de la feina que poden influir sobre la salut psicològica dels treballadors. Es divideixen en 2 grups segons el seu efecte:
La seguretat física, el sou i el significat de la feina es relacionen linealment amb la salut psicològica similar a com les vitamines C i E ho fan amb la salut física. Això implica que a mida que augmenten aquestes característiques millorarà la salut psicològica, fins a arribar a un punt en el qual encara que continuïn creixent ja no produiran efectes significatius.
A Toronto, Canada (Reuters) han tret un joc d’ordinador en línia que consisteix a trobar entre moltes cares, la cares que estan somrient.
El joc es pot trobar en línia a Mindhabits disponible amb una versió de prova gratis. L’esperança és que sigui útil per qualsevol que pateixi estrès i potser altres trastorns.