Etiqueta: filosofia

Publicat el per — 6 comentaris

Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona

Després d’aquest terrible atemptat d’ahir a Barcelona, ens preguntem, Com som?  Hi ha essers humans bons i n’hi ha de dolents. És així de simple?

Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat:  els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.

Però, no es això, no!!! el problema es més greu.

El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?

Se que molts dels que llegireu això d’entrada no compartireu aquest punt de vista.

Us poso aquí alguns estudis que demostren aquest aspecte fosc que tots tenim dins nostre:

Experiment Milgram: Estàs segur que tu no ho faries? en l’estudi demostra que les persones, la gran majoria seriem capaços de provocar descarregues elèctriques a una altra persona més enllà dels límits, encara que li féssim mal, només, segons diu Milgram perquè quan rebem ordres “delegem la responsabilitat” i no ens plantegem si fem be o no.

L’Experiment de la presó d’Stanford en l’experiment s’encarrega a un grup de persones perquè facin de presoners en una presó i un altre grup perquè facin de guàrdies. Els dos grup acaben integrant el seu rol de manera tant real que els que fan de guàrdies fan conductes sàdiques, d’abús d’autoritat.  L’experiment el van haver de suspendre, però una de les conclusions és que segons el rol que vius o que creus que tens pots arribar a fer conductes nocives cap als altres.

Així si acceptem que tenim aquesta part fosca tots nosaltres. I a més a més acceptem que quan tenim un conflicte mental, quan tenim pensaments oposats davant d’una decisió que potser no es correcte, ens veiem obligats a automotivar-nos i ens autojustifiquem per no estar en dissonància interna (vegeu  Teoria de la dissonància cognitiva“) la situació encara es complica més:

  •  Som capaços de fer coses dolentes
  • A més a més si les fem, ens autojustifiquem per no tenir un conflicte intern.

Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona?  Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?

 

 

 

Publicat el per — Deixa un comentari

Com alliberar-nos dels pensaments repetitius

Imaginem aquest exemple:

La nostra ment és un ordinador. En aquest ordinador hi ha programes (pensaments) que es posen en marxa per executar una tasca, però també hi ha programes encarregats a deixar en estat de “repòs” l’ordinador quan no el volem utilitzar.

La majoria d’aquests programes funcionen correctament. Amb ells aconseguim l’objectiu que perseguim i per això també ens ajudem dels records, les lletres, els números, és a dir dels coneixements en general.

Però, algun cop tenim algun programa que no funciona correctament . Son programes tant potents que ens poden bloquejar altres programes, i fins hi tot el funcionament total de  l’ordinador. Son els pensaments repetitius!!

 

Aquest exemple ens ajudarà a poder entendre el malestar que ens provoquen aquests pensaments.

Quina és la nostra feina interior per poder sentir-nos millor amb nosaltres mateixos?:

1r – Detectar aquests pensaments repetitius. No cal analitzar-los (aquest anàlisi ja es farà en teràpia) simplement adonar-nos que, igual com el programa d’ordinador que no funciona bé, ens està bloquejant tot el nostre funcionament de la nostra ment.

2n- Adonar-nos que aquests pensaments repetitius son externs a nosaltres.  Es a dir que no son exclusius nostres, ni son únics.

Imaginem que un dia ens aixequem amb una melodia d’una cançó al cap, i l’estem repetint durant tot el dia. Aquesta melodia es externa, i la tenim dintre la nostra ment. I a més a més no l’estem “controlant”. Amb els pensaments repetitius/intrusius, també ens passa el mateix, son el resultat d’una activitat externa de la nostra ment (Igual com un virus que entra en el nostre ordinador, però que també està en altres ordinadors).

No som nosaltres que “funcionem malament” sinó que simplement tenim “aquest virus/pensament intrusiu” que hem de treure per poder fer funcionar correctament la nostra ment.

3r- Aprendre a poder apagar tots els programes d’ordinador menys el que ajuda a deixar l’ordinador en estat de “repòs”.

En un principi aprendrem a apagar tots els programes a la vegada, i ens quedarem en estat de repòs, de manera que, quan tindrem més pràctica aconseguirem només apagar o treure del nostre ordinador el programa/virus que ens està bloquejant tot l’ordinador.

Com fer-ho? 

Començarem amb una relaxació progressiva del nostre cos, i un cop aconseguim relaxar el cos, en centrarem en el present.  En un punt, en una sensació, en una part molt concreta del nostre cos, etc. de manera que cada vegada que aparegui un pensament (sigui repetitiu o no) l’apartarem sense recriminar-nos perquè l’hem tingut, i tornarem a posar l’atenció en aquest punt. Agafarem aquest pensament i com si estiguéssim sobre d’un núvol el llençarem daltabaix, això ens farà sentir més descarregats i podrem tornar a centrar-nos en aquest punt del present. Ho anirem repetint tantes vegades com calgui.

És important que tinguem en compte que per aconseguir activar el programa de respòs de la nostra ment/ordinador cal una mica de pràctica. I recordem que igual com els començaments d’un entrenament, costa obtenir resultats, si hi dediquem una estona cada dia, al final ho aconseguirem.

Publicat el per — Deixa un comentari

“El Secret”

El Secret = La Llei de l’atracció.

La Llei de l’atracció regeix tot l’ordre de l’Univers. Aquesta llei sempre ha existit i l’activem a través de la nostra ment.

“Cada un dels nostres pensaments és un objecte real, una força” : Segons aquesta Llei de l’atracció el que és similar atrau a allò similar, dintre d’un pla mental.

“Som l’imant més poderós de l’Univers!” : Els nostres pensaments són magnètics i estan en una freqüència. Quan pensem, aquests pensaments son enviats a l’Univers i atrauen magnèticament totes les coses semblants que estan en la mateixa freqüència.

Per posar un exemple, funciona com una torre de transmissió de televisió. La torre emet senyals a través d’una freqüència que es transforma en imatges a la nostra televisió. Nosaltres escollim la freqüència i llavors rebem les imatges d’aquesta freqüència. Si volem veure unes altres imatges només hem de sintonitzar una altra freqüència.

Nosaltres amb els nostres pensaments som iguals que aquesta torre de transmissió humana. A través dels nostres pensaments emetem i a la vegada atraiem coses similars a aquesta freqüència. Només hem de canviar de canal i de freqüència canviant els nostres pensaments.

Extret del llibre “El Secret” de Rhonda Byrne

Publicat el per — Deixa un comentari

Perquè a una persona li afecten unes coses i a una altra no.

En un curs sobre la Teràpia Racional Emotiva conductual (TREC), en Francesc Sorribes ens explicava un exemple molt entenedor:

En Pau quan veia un gos tenia por. Quan se li va preguntar de què tenia por, en Pau va respondre “del gos”.

Un altre dia en Ramon va veure el mateix gos, i es va posar molt content de veure’l.

Com podia ser que amb un mateix gos a un nen li provoqués por i a un altre alegria?

SENTIM COM PENSEM

La teràpia racional emotiva conductual (TREC) parteix de la premisa d’Epíctet (Segle I d.C.) que diu “no son els fets els que ens perturben, sinó la interpretació que en fem”. En l’exemple que hem posat del gos, no és el gos que fa que tinguem por o alegria, sinó el que pensa cada un del nens d’aquell gos. El nostre malestar emocional es deu als nostres pensaments, actituds, i creences del que passa al nostre entorn.

L’objectiu de la TREC és la d’ajudar a les persones a trobar nous pensaments alternatius i més constructius per tal que ajudin a la persona a sentir-se millor, a estar millor i a aconseguir els seus objectius personals.

Font: Asociación de terapia emotiva conductual

Dibuix: Lapendeja

Publicat el per — 1 comentari

Busquem una explicació a tot – l’esternut

Constantment intentem buscar una explicació sobre aspectes que ara per ara són desconeguts per nosaltres: el per què de la consciència, de l’ànima, la relació ment-cos….. Destinem molts esforços per fer estudis i arribar a les respostes.

Però agafem un exemple, “l’esternut”. Fa temps que ja es va voler saber què era i què el provocava:

  • Es pensava que l’esternut era un escapament de l’ànima, Aristòtil i Hipòcrates explicaven l’esternut com una reacció del cap davant una substància estranya que entrava per les foses nasals.
  • Els romans per la seva banda pensaven que quan s’esternudava s’estava expulsant els mals esperits per la qual cosa els retenien, i per tant es felicitava a la persona que ho aconseguia.
  • Mes tard per culpa d’una epidèmia es va començar a dir “jesús” cada vegada que algú feia un esternut perquè probablement, per culpa de l’epidèmia aquella persona patiria una mort segura.

S’intentava buscar una explicació més enllà del fet en sí, i finalment ara sabem que l’esternut és simplement un acte reflex.

Aquest exemple el podem comparar amb les explicacions que estem buscant actualment. No pot haver actes, situacions, conceptes, etc. que volem trobar-hi una explicació més enllà del fet i potser no n’hi ha cap?

Podeu consultar també Per què badallem