Els límits són necessaris per afavorir un model de persona més equilibrat i amb majors possibilitats de ser feliç, una persona capaç de conviure, d’inspirar, de donar afecte i de mostrar-se empàtica, generosa i solidària. També són necessaris per prevenir trastorns de conducta. Diversos estudis realitzats en centres de menors indiquen que alguns dels trets comuns trobats en adolescents internats son: la tendència a transgredir les normes, la falta de respecte als límits, la falta d’atenció i la falta d’un model equilibrat de progenitor.

Són necessaris per:
• Definir un espai de creixement on el nen pugui construir-se amb seguretat.
• Assenyalar pautes de conducta que afavoreixin una millor adaptació a l’entorn humà i ecològic.
• Regular la convivència diferenciant els espais propis dels límits i espais dels altres.
• Facilitar l’autocontrol emocional dotant al nen d’estratègies per a gestionar ecològicament les seves emocions.
• Afavorir la construcció del sentit moral individual fomentant valores com la llibertat, el respecte i la responsabilitat.
• Permetre la possibilitat de canviar-los, posar-ne de nous, revisar-los i recuperar-los si es creu convenient.
• Prevenir patologies emocionals i posteriors.

Segons Andrea Fiorenza, tanta democràcia familiar crea disfuncions conductuals ja que no tot ha de ser discutit i consensuat. Els pares, durant una llarga etapa de creixement del nen, han de prendre decisions, a vegades difícils, que no els hi agradaran perquè els fills petits no tenen la maduresa ni l’experiència necessària per valorar la importància d’algunes mesures educatives que els pares han d’adoptar.