És indispensable que tot el personal sanitari que està tenint cura de tots nosaltres pugui disposar també de l’atenció psicològica corresponent. Els horaris que estan fent son infinits, però seria positiu que busquessin alguna estona per cuidar la seva part psicològica.
Quan una pacient està patint dolor o està en fase terminal tots els professionals sanitaris que l’atenen estan compartint també el seu dolor i en situacions normals ja estan entrenats per poder afrontar-ho.
En aquests moments que hi ha més casos dels habituals i que les condicions sanitàries son més precàries, la situació és més complicada i traumàtica:
- Impotència per no poder oferir tots els mitjans que caldrien a aquell pacient.
- Estrès durant els torns llarguíssims de feina: haver d’estar donant resposta a demandes continuades sense temps per analitzar-ho amb calma.
- Ràbia contra aquell polític, o aquell gestor que per culpa de la seva gestió no arriba aquell material necessari per salvar aquell pacient.
- Por de les pròpies capacitats per pensar que no som capaços de poder fer front a la situació.
- Super-exigència d’un mateix per voler fer més i més per ajudar, sense detectar els propis límits cosa que portarà a la persona a l’extrem.
- Pena pel pacient, per la família……
- Tristor, desesperació …
- …..
Si podeu, busqueu un psicòleg online. Interessant treballar-ho amb EMDR que us ajudarà a processar tota aquesta situació (més informació)
…
