Cuidem la salut mental

Tots els indicadors ens estan avisant que aquest període està sent i serà un moment complicat per la nostra salut mental.

D’entrada hem estat tots en estat de xoc. Ens hem adaptat com hem pogut al confinament i més o menys hem anat tirant. Ara però, toca tornar a la normalitat i tot això tenint en compte els problemes econòmic i que el virus encara està entre nosaltres. Tot es fa força complicat.

Tal com publica el Punt Avui, L’OMS està alertant als Governs perquè vigilin la situació, però la cobertura pública en salut mental a casa nostra és la que és, per la qual cosa cal que les empreses també hi participin i protegeixin la salut mental dels seus treballadors.

Una de les polítiques més encertades que tenen algunes empreses multinacionals és cobrir un percentatge de les despeses que tenen els seus treballadors anant a psicòlegs o psiquiatres de la sanitat privada.

Així doncs, proposem a tots els empresaris que mentre no es millora la sanitat publica intentin assumir tota o part de les despeses que el treballador pateixi en aquests casos donat que a la llarga representa millorar la salut mental de la població i per tant el benestar de tothom, augmentant, evidentment, el rendiment econòmic del país.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a Ansietat, teràpia online, teràpies

Teràpia EMDR online per al professional sanitari

És indispensable que tot el personal sanitari que està tenint cura de tots nosaltres pugui disposar també de l’atenció psicològica corresponent. Els horaris que estan fent son infinits, però seria positiu que busquessin alguna estona per cuidar la seva part psicològica.

Quan una pacient està patint dolor o està en fase terminal tots els professionals sanitaris que l’atenen estan compartint també el seu dolor i en situacions normals ja estan entrenats per poder afrontar-ho.

En aquests moments que hi ha més casos dels habituals i que les condicions sanitàries son més precàries, la situació és més complicada i traumàtica:

  • Impotència per no poder oferir tots els mitjans que caldrien a aquell pacient.
  • Estrès durant els torns llarguíssims de feina: haver d’estar donant resposta a demandes continuades sense temps per analitzar-ho amb calma.
  • Ràbia contra aquell polític, o aquell gestor que per culpa de la seva gestió no arriba aquell material necessari per salvar aquell pacient.
  • Por de les pròpies capacitats per pensar que no som capaços de poder fer front a la situació.
  • Super-exigència d’un mateix per voler fer més i més per ajudar, sense detectar els propis límits cosa que portarà a la persona a l’extrem.
  • Pena pel pacient, per la família……
  • Tristor, desesperació …
  • …..

Si podeu, busqueu un psicòleg online. Interessant treballar-ho amb EMDR que us ajudarà a processar tota aquesta situació (més informació)

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Ansietat, EMDR, general, teràpia online

Podem tenir febre per culpa de la nostra ment?

Ens ha arribat aquest cas :

Un noi sa, que està de vacances a la Xina. Quan ha de tornar i passar els controls de l’aeroport pel “coronavirus, se li detecta que te febre.

El porten a l’hospital, se li fan els controls mèdics pertinent, i se’l deixa en aïllament. Durant aquests dies ell mateix s’ha d’anar prenent la temperatura cada 3 hores per si te febre però sempre li marca la temperatura correcte.

L’Hospital el dona d’alta però quan torna a anar a l’aeroport per agafar l’avió, en el control torna a marcar febre.

Altre cop entrada a l’hospital, i més revisions mèdiques que no detecten res.  El fan quedar-se en un hotel tancat per si de cas. L’hotel li va prenent la temperatura matí i nit, al mateix temps que ell també se la va prenent. 

El sorprenent de tot això, és que quan es pren ell la temperatura, el termòmetre marca normalitat absoluta.  Quan li pren el personal de l’hotel, la té més alta.

(La història acaba que finalment va aconseguir pujar a l’avió i tornar.)

Tots hem sentit a parlar que això pot passa amb la pressió arterial, aquesta pot augmentar quan la persona està en entorns sanitaris (l’Efecte bata blanca).  Però amb la temperatura corporal també? mai se n’ha parlat massa però també és així.

Tal com explica L’Hospitalet Clínic la temperatura corporal està regulada pel nostre cervell que actua com a termostat indicant quina és la temperatura més adequada en cada moment. Mèdicament es considera febre quan es té més de 37,7 graus (per el coronavirus el barem era de 37,3 grau). Pot una persona sobrepassar aquests barems sense estar “malalta” físicament? :

  • M’han de mesurar la temperatura corporal per saber si tinc un virus que diuen que es molt greu…
  • M’ha de mesurar la temperatura corporal, i d’això depèn que pugui tornar a casa o no….

Davant d’això generem un nerviosisme i se’ns manifesta a cada un de diferents maneres: hi ha qui te atacs d’ansietat, d’altres marejos, diarrees, opressió al pit, i d’altres com en aquest cas, augment de la temperatura.

 

Interessant adonar-nos que hauríem de treballar per resoldre això. Aprendre a gestionar les nostres emocions/pensaments/gestió de l’energia amb un psicòleg, perquè, sigui per una cosa o per una altra, en algun moment de la nostra vida ens poden trobar limitats i començar a tenir símptomes somàtics, amb explicació mèdica o no, persistents (podeu llegir més sobre el que explica l’Hospital del Vall Hebron sobre el Trastorn de somatització).

Imatge extreta de la web Hospital clínic

Etiquetat amb:
Publicat a Ansietat, EFT, EMDR, hipnosi, teràpies

Obrim nou despatx a Badalona

A part del despatx de l’Hospitalet de Llobregat, a partir del 7 de gener del 2020 obrim nou despatx a Badalona, al carrer dels Arbres 31, 3r 2a, 08912.

Si voleu més informació podeu trucar al 600334250 (Pilar)

Etiquetat amb: , , , , , , ,
Publicat a Consultes, EFT, EMDR, general, hipnosi, Problemes parella, teràpies

La meva parella i jo semblem com dues màquines programades…

La K ha posat el següent cometari en el post Estic bloquejada, no soc feliç amb el meu matrimoni

Comentari

Hola
Jo i la meva parella som persones bastant diferents, però ara mateix la meva convivència amb ell la trobo molt complicada. Tenim un nen d’1,5 anys molt maco. Però va ser quan va néixer que em vaig adonar que no estava amb la persona que m’hauria agradat estar. Em fa vergonya aquesta realitat. Em sento malament per no haver-ho vist així de clar que ho veig ara.

El cas és que ell és com un nen de 15 anys atrapat en un cos de 39. Em molesta que faci les coses perquè jo li dic, mai perquè és prou madur com per veure-ho ell sol i no parlo de feines quotidianes, sinó de decisions importants, entorn al nen, entorn a altres temes. Primer em pensava que tot plegat es devia a la feina que te de soci d’un bar, que el fa treballar per les nits…però analitzant la situació crec que la feina no és la causant del seu accés de passivitat i la seva manca d’iniciativa, sinó que forma part de la seva manera de ser.

Si una setmana te 7 dies només compartim estones junts dos dies a la nit i un cap de setmana cada 15 dies. Ell només vol descansar. El nen porta molta feina, i a base d’organitzar-ho tot jo, ell compleix amb la seva part, però una mica el que ha sortit en un post antic d’aquí, semblem dues màquines programades que només treballen, mengen i dormen.

Jo treballo a una hora de la meva ciutat, estic sola moltes hores amb el nen…i tota la gestió de la casa, la duc jo… I perquè tinc caràcter, perquè fa un temps pretenia que dugues la gestió de la seva família i ja m’hi vaig negar mot, i tot i així estic 100 % disposada a viure la vida, a cuidar les meves amistats , a sortir, encara que em mori de cansament pel camí. Perquè penso que tot son èpoques i estic convençuda que tot canviarà… Ell no.

El cas es que fa un temps em va dir que pel lloguer que pagàvem millor hipotecar-nos. I a mi aquesta idea cada cop em te més aterrida. Encara li tinc efecte però cada cop estic mes pansida i em sento molt presonera per culpa de la mala convivència que tenim. Diguem que la vida hi ha com dues grans coses: la responsabilitat i la maduresa del dia a dia però tot a canvi de poder tenir moments feliços junts de lleure , sinó per què treballem tant? I ell no es ni responsable, ni madur i els seus únics moments feliços son quan dorm i mira el twitter, perquè la resta sempre prioritza el bar. Ja fa uns mesos que m’he plantejat la separació, però em trobo molt bloquejada com per poder prendre una decisió d’aquest tipus. No se com millorar la meva situació. Son encara mes coses però no em vull enrollar més.

Resposta

Hola K

En primer lloc, gràcies per confiar amb nosaltres i voler compartir com t’estàs sentint en aquests moments.

Si et sembla ho separem en diferents aspectes. Espero que et puguin ajuda una mica:

Estat actual emocional i energètic: Com a primer aspecte, et podries preguntar, Podria ser que en aquests moments estiguessin valorant-t’ho tot d’una manera més negativa de la que és, pel fet que estàs en un període de la teva vida on tot s’està tornant a recol·locar?. Quan s’acaba de tenir un fill, els primers anys hem de re-centrar tots els nostres objectius i podem veure-ho tot més negativament. Pensa-hi.

Però això, evidentment, no treu que hi ha altres coses a treballar:

Relació familiar: Acabeu de passar de ser una parella a tenir la vostra pròpia família, i cal ara reajustar la relació “familiar”: en aquests moments sou 3 persones a la casa, una de les quals de moment no pot fer res per la família, evidentment, però les altres dues si. Així doncs el que cal es trobar un equilibri perquè tu i la teva parella us pugueu sentir que aporteu el mateix a la gestió de la família. Quan parlem d’aportar, estem parlant d’aportar esforços, responsabilitats, energia, temps, etc. per a la logística de la casa però també davant de les decisions que s’ha de prendre, o per a la relació de parella com a parella o per a la relació com a pares.

Culpa per no haver-me’n adonat abans: A vegades quan comencem una relació de parella, com que estimem a l’altre persona, acabem aportant més nosaltres que l’altre membre de la parella i quan va passant el temps això provoca un desequilibri i per tant una insatisfacció.

Comentes que no te n’has adonat fins amb el naixement del teu fill i per això et sents malament per no haver-te’n adonat abans. Primer pas, i molt important és no culpabilitzar-te de no haver-te’n adonat, d’acord? potser abans ja et semblava be, i per tant, si no t’incomodava a tu en aquells moments no era un problema.

I si ara ha arribat el moment que per a tu es un problema, doncs ara és quan t’has de posar a solucionar-lo. No passa res. A més pensa que el fet d’haver posat aquest comentari potser ajuda a d’altres que puguin llegir-te i que els ajudi a prendre consciència de la seva pròpia situació, així que, moltes gràcies!!

Per què ell no decideix? : Ara un altre aspecte a analitzar. Per què creus que ell no decideix? per què creus que et deixa tot el poder a tu? És important analitzar això, a vegades si una persona es molt energètica, molts expeditiva, molt segura, s’acaba anticipant a l’altra i ho acaba fent tot ella.

També podria ser que es volguessin tenir les coses perfectes, i si veus que l’altre persona no ho fa perfecte ho acabes fent tu.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, conducta, Problemes parella, teràpia de parella

No aconsegueixo fer les coses que em proposo – Teoria de l’Arousal

 

Hem de fer coses, ens preparem per començar a fer-les però al final no les arribem a “executar”.  Per què?

Exemples:

En Joan es vol presentar a les proves per accedir a una plaça de bomber però no es decideix mai a començar a entrenar-se per a la prova física.

La Lidia ha acabat la carrera i només li falta fer el treball final.  Estan passant els cursos i  no es decideix mai a fer-lo.

Arousal:  Es el nivell d’activació cerebral, tant pel que fa al ritme en els processos cerebrals com al nivell general d’atenció davant dels estímuls del medi. Aquest nivell d’activació tant pot anar a uns nivells de sobreactivació provocant estats d’alerta, o a un nivel d’infractivació com en els estats de relaxació o de son.

Entre aquests dos extrems hi ha el nivell d’arousal idoni en el qual hi ha una activació tant fisiològica com cognitiva o motora, encara que hi ha moments que poden existir diferents nivells d’activació en aquests tres aspectes, així doncs es pot experimentar una altra activació cognitiva i baixa en les altres dues, o a la inversa.

El nivell òptim s’obté, quan l’activació s’aconsegueix mentre s’està relaxat.  Estar alt energèticament, per afrontar allò que volem executar sense tenir aquell estrès que ens bloqueja.

Quina relació hi ha entre l’activació i el rendiment? En un principi es pensava que com més activació més rendiment o al revés, però s’ha vist que això no es compleix i segons la Llei de Yerkes-Dodson o Hipòtesi de la U invertida  (M. Yerkes i John Dillingham Dodson 1908) el rendiment i l’activació estan directament relacionats. El rendiment augmenta si augmenta l’excitació, però fins a un punt, perquè si l’activació continua augmentant el rendiment disminueix. Té la forma de la U invertida .

Així doncs, què determina que tinguem un nivell d’activació ideal? hi ha molts factors que poden determinar-ho com l’autoexigència, la pressió dels altres, la pròpia autoestima, etc. però el que és important es que un mateix se n’adoni que no per posar-ae molta pressió aconseguirà millors resultats, cal descobrir el bloqueig.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a conducta, teràpies

Viure per a trencar el silenci

La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.

Cristina M. Fortuny
Des de les entranyes

Morta en un cos viu

2013. Mirar-te al mirall i no sentir absolutament res

Em tocava ser una adolescent. Mirava als companys del meu voltant: no m’entenien, tampoc volien fer-ho. Però, jo no era una adolescent, era una persona que no estava bé, algú que havia tocat fons i olorava la foscor.


… I, encara recordo com la meva mare estava asseguda a terra amb les mans al cap indicant desesperació amb una mirada de tristesa infinita. El meu pare acariciant-me l’esquena. Jo no sentia res. Solament sentia aquell dolor, aquell dolor que em feia sentir-me morta en un cos viu.
….

 

La Cris a través del seu blog “Des de les entranyes” ens explica com s’ha anat sentint durant una època dura de la seva vida.

Llegir-lo ens pot ajudar a entendre a aquella persona del nostre voltant que es troba en una situació semblant, però també si ho estem vivint en pròpia persona ens pot ajudar a adonar-nos que no estem sols i que hi ha algú que també ho ha passat.

Val la pena gaudir de l’estil exquisit que utilitza.

Llegir més entrades en el seu blog

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , ,
Publicat a salut, teràpies

Psicòpates – Com saber si la teva parella ho és

Ja fa temps vam fer una entrada on parlàvem de la manipulació en les relacions de parella No et deixis manipular. Avui, però, parlem de com detectar un psicòpata, i la relació amb ell.

Primer, però, hem de diferenciar entre el psicòpata inadaptat (el que veiem a les series que maten gent (vegeu comentari de Mindhunter ) i el psicòpata integrat. Avui ens centrarem en aquest segon tipus, aquella persona que fa vida normal, que no ha delinquit mai i que fins hi tot és una persona triomfadora en la seva vida i respectada pels altres.

Quines característiques té un psicòpata integrat en la societat?

  • Es una persona que no empatitza amb el sentiment de l’altre persona.
  • És un excel·lent actor.
  • Per aconseguir l’objectiu que estigui perseguint manipularà tot el que calgui, fins hi tot sembla que en gaudeixi.
  • No es sent culpable pels actes que fa. Pot actuar de manera molt dura, ferint a l’altre persona sense sentir-se malament després.
  • Te moltes habilitats socials i el seu entorn gairebé segur que desconeix com manipula a la seva parella.
  • Diu moltes mentides, i mai es culpabilitza de res.
  • Pot ser tant un home com una dona.

Si acabes essent parella d’aquest tipus de persona, sense adonar-te’n et veus envoltat en una relació tòxica i malalta. Les persones que en son víctimes en un principi no se n’adonen i mica en mica van agafant un rol de dependència cap al psicòpata.

Com actua un psicòpata?

    • La culpa és sempre de la víctima: La persona psicòpata mai té la culpa de res, per tant tot el dolent que pugui passar ho atribueix a l’altre persona. La fa sentir culpable de tot i la menysprea verbalment. És un maltracte psicològic que la víctima que ho pateix no se n’adona (en un principi pensa que es cert, que es culpable i mica en mica va agafant aquest sentiment de culpa, indefensió, inseguretat i por del que li pugui dir o fer).
    • Provoca una inestabilitat en la relació: provoca moments on fa sentir a la víctima la millor persona, i moments on la fa sentir la pitjor.  Son situacions incontrolables que descol·loquen a la víctima i la fan sentir vulnerable perquè l’agafen de sorpresa.  El psicòpata juga amb això per aconseguir que la seva parella es converteixi en dependent d’ell o ella, i veure que la té sotmesa, l’alimenta. Es tot tant subtil que la víctima no se n’adona.
    • Les mentides formen part d’ells:  aquells que diuen que no tenen parella i potser estan casats sense dir-ho. Aquells que tenen més d’una parella i les enganyen a totes, etc.

Cal dir que les víctimes no son persones dèbils ni vulnerables. Pels que no s’han trobat amb un psicòpata en les seves vides i pensen que mai hi cauran, es important que s’adonin que no hi cauen només els dèbils, sinó que tots hi estem exposats.  La persona psicòpata es molt intel·ligent, no te sentiments cap a l’altra persona, i a més a més, sap dissimular-ho tot molt be: pot ser l’amant perfecte, pot ser la persona més detallista del món, i a la vegada en situacions et pot menysprear i fer-te sentir la pitjor persona.

Caure en una relació així es insana i molt perjudicial. El primer pas, però, es saber que estàs essent víctima d’un psicòpata. Un cop ho veus, cal buscar ajuda perquè cal una gran tasca psicològica per tornar a recuperar l’autoestima, per adonar-te’n que aquesta persona que tens al costat no et vol cap be, al contrari, i per construir una nova vida, que amb l’ajuda d’un professional s’aconsegueix (s’està demostrant que treballar-ho amb EMDR dona bons resultats).

Hi han uns vídeos molt interessants fets pel psicòleg  Dr. Iñaki Piñuel  i el seu llibre “Amor Zero”  que en parlen.

 

Imatge extreta de Malonso.com.ar

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a altres, EMDR, Problemes parella, teràpies

Por 13 razones (2a temporada) – comentaris

Publiquem una nova entrada d’aquesta Secció TV

Tercera entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones 1a temporada – Parlar-ne o millor no parlar-ne!) i la segona a Por 13 razones 1 temporada – Assetjament escolar – la bola de neu)

Resultat d'imatges de por 13 razones 2 temporada portada

El text de continuació pot tenir spoilers

En aquesta segona temporada i rodant en la mateixa història, apareixen nous aspectes interessants des del punt de vista psicològic per poder treballar-les en grup:

Noia sexualment activa: Així com en la primera temporada apareixen els abusos sexuals, i la violació però acceptant que ho son sense cap dubte. En aquesta segona temporada ja ofereixen una imatge de la Hannah com una noia sexualment activa i  això obra la porta al dubte (vegeu les escenes del judici) de si essent així, es pot considerar que es una violació o no.  Bon tema per analitzar-ho en grups d’adolescents per no caure en cap error:

Tot el que no sigui consentit s’ha de considerar violació.

Addicció: Quan s’és addicte? Com adonar-te’n que pots arribar a ser addicte. En Justin a la serie es una mostra clara que es comença amb una droga que segons ell mateix diu “es barata” però que provoca que perdi el control sobre la seva vida fins a deixar-lo vivint al carrer i sense res.

Armes a l’abast dels adolescents: Alguns dels capítols on ens mostren la facilitat que tenen per aconseguir armes i el tiroteig frustrat a l’Institut del final de la temporada, també es un tema important per treballar-lo.  Per part dels adults per analitzar els permisos d’armes, si cal o no cal (debat que actualment ja se’n parla), però pels joves també perquè, encara que puguin tenir accés a elles, que s’aconsegueix utilitzant-les? i com poder trobar una altra manera per poder aconseguir allò que vols aconseguir? (potser el que es vol es que et respectin o que t’escoltin ,etc.)

Embaràs no desitjat: La Chloe, la parella d’en Bryes està embarassada i durant tota la temporada ho porta en secret (suposem que en una tercera temporada es tractarà aquest tema amb més detalls, així que ho deixarem per comentar-ho en la següent temporada)

 

Podeu continuar llegint la següent entrada comentant també la 2a temporada de Por 13 razoness 2a temporada jocs online estimulació visual, on es parla del jocs online i els records.

 

Etiquetat amb: , , , , , , , ,
Publicat a educació, joves, series

Busquem 6 psicòlegs novells per a fer formació pràctica i 30 pacients disposats a fer sessions gratuites

El Centre LluverasPsicologia adonant-se que molts dels psicòlegs quan acaben la seva formació els hi cal fer pràctiques en sessions de teràpia reals, i donat que es difícil que un psicòleg et permeti estar present en les sessions de teràpia amb el pacient, hem considerat que mentre fem una acció solidària amb els pacients (s’oferix 4 sessions gratuïtes a cada pacient que es vulgui acollir a aquest programa), al mateix temps donem l’oportunitat a aquell psicòleg que no disposi de l’experiència suficient a adquirir més habilitats en les sessions de teràpia.
Per això busquem:

  • 6 psicòlegs novells o que estiguin en l’últim curs de la formació (veure informació de la formació aquí )
  • 30 pacients que es vulguin acollir a aquest programa. Podran tenir 4 sessions gratuites (es passarà una entrevista prèvia per decidir si es poden acollir al programa)

Per a més informació podeu contactar amb Pilar Lluveras telèfon 600334250 o a lluveraspsicologia@gmail.com

 

Formació practica amb pacients reals

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Busco feina, formació, grups, joves, teràpies

La solució està en el canvi

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, estudis, hipnosi, llibres, salut, teràpies

Tallers de logopèdia en les residències d’avis

És important que els nostres familiars que estan en les residències d’avis o centres de dia, a part d’estar ben atesos, també puguin anar treballant per mantenir o millorar la seva socialització i habilitats socials.  Així doncs, quan es busca una residència cal tenir en compte que la residència destini estones per anar fent activitats d’estimulació per a la millora dels avis.

Una molt bona manera per ajudar-los en la seva millora d’aquestes habilitats son els tallers de logopèdia.

La Carla Contreras, la logopeda del Centre és la que imparteix aquests tallers per als residents, es fan en un grup reduït per tal que tots puguin intervenir i puguin sentir que aquella estona està destinada a ells (en la fotografia es pot veure un dels tallers que ha impartit). Estan emmarcats en un grup de sessions on en cada una d’elles es treballa diferents aspectes:

  • La Memòria: centrat en la memòria a llarg termini i a curt termini. El taller es divideix en dues parts, en una primera es fan activitats relacionades amb la seva joventut i en una segona part les activitats son referents a coses més quotidianes del dia a dia.
  • La veu i recolzament en les habilitats lingüístiques ajudat amb cançons de quan ells eren joves. Es treballa també amb altres tipus de comunicació, a través del taulers, o amb fitxes etc.
  • Fomentar la socialització:  Es centra sobretot en els jocs, en els jocs de la seva joventut, recordar-los entre tots per tal que tots intervinguin.
  • Altres aspectes segons s’estableixi amb la residència.

A part dels tallers pròpiament dits, també s’ofereix anàlisi i diagnòstic de les dificultats identificades per a aquells avis que calgui: es fa l’informe detallat amb les conclusions obtingudes i si cal es fa la intervenció logopèdica aplicant els programes personalitzats de prevenció i rehabilitació corresponents

I com a últim aspecte i molt important es fa assessorament als professionals i cuidadors perquè coneguin com integrar les pautes conductuals per tal d’ajudar a disminuir el possible deteriorament que s’estigui produint.

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a logopèdia, Tallers

Psiquiatre o psicòleg?

A vegades els pacients pregunten si el que els hi passa es degut a qüestions “químiques” del cervell o per culpa d’un error en la manera d’afrontar la seva vida. Tenen el dubte de si s’han d’adreçar a un psiquiatre o a un psicòleg.

Imaginem una persona que ha estat bé emocionalment parlant, i que, pel que sigui comença a estar malament. Si durant aquest període que està malament se li fa un estudi l’hi trobaran alteracions químiques en el cervell, les substàncies químiques que fabrica en aquell moment estaran alterades. Per tant es evident doncs que caldria estabilitzar perquè aquestes substàncies químiques tornin a estar equilibrades.

Però, com fer-ho?
Els psiquiatres segons la teoria del desequilibri químic, es basen en que la majoria de tractaments per als trastorns mentals passarien pel consum de psicofàrmacs.

Des del punt de vista dels psicòlegs, no tindríem res a dir si la medicació que es dona fos suficient perquè la persona es sentís be i això perdurés en el temps, però l’experiència ens mostra que no és així, la persona pot estar prenent medicació durant temps i no aconseguir la recuperació total provocant que cada vegada aquesta persona s’hagi d’estar medicant més o canviant el tipus de fàrmac, sense que el seu malestar desaparegui.

Així doncs, de tot això s’extreuen les següents conclusions:

  •  Si la persona està tenint un malestar intens i li cal reduir aquest malestar amb medicació es correcte i convenient que l’ajudi el psiquiatre amb les pautes mèdiques corresponents.
  • No s’ha de culpabilitzar a la persona perquè prengui aquesta medicació.
  • Però, i com a punt més important, cal tenir en compte que quan hi ha una inestabilitat emocional cal fer teràpia psicològica, perquè,  encara que la medicació en un principi estigui resolent el malestar físic dels símptomes, a la llarga en un % molt alt, aquesta persona tornarà a manifestar el malestar.

 

Es dolent doncs, anar al psiquiatre?  No, evidentment que no, a vegades en moments ens cal medicació per estabilitzar (igual com quan tens maldecap o mal d’esquena que t’has de prendre alguna cosa per “reduir” el malestar) però cal conscienciar-nos que el malestar que patim és el símptoma, es a dir, és el senyal que ens indica que alguna cosa no estem enfocant be en la nostra vida, en el nostre dia a dia, per tant no ens podem girar d’esquena d’aquest símptoma, es potser el moment per començar a fer aquesta feina psicològica amb nosaltres mateixos.

 

Si voleu mes informació en el nostre centre LluverasPsicologia, a part del nostre equip de psicòlegs, disposem també de servei de psiquiatria.

 

Fotografia extreta de la web Pullman

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies

Estic angoixat per una noia – Dependència emocional

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta

Hola, primer de tot dir que sóc un home. Estic angoixat per una noia, em plantejava una relació seria i vaig donar distancia i ara que ja no em contesta els missatges estic obsessionat, m’he comportat com un immadur, però aquesta situació m’està matant, no dormo ni menjo, la trobo molt a faltar i no se que fer, vaig en caiguda lliure.

Resposta

Hola Pere
Disculpa el retard en la resposta.  Referent a la teva consulta, estic intentant buscar com ajudar-te a distància, a través d’aquesta entrada però tota l’estona m’està venint el mateix comentari: Si poguessis anar a un psicòleg seria perfecte!!!.

Ostres em sap greu haver de dir-te això perquè imagino que si et poses en contacte amb nosaltres es perquè vols que et donem eines per resoldre-ho tu sol, però quan tenim una relació que mes o menys va be, i es trenca i no acabem de desconnectar del tot d’aquella persona (les xarxes socials tampoc ens ho posen fàcil) es perquè no estem fent el “dol de la ruptura” de manera correcte, per tant una ajuda externa ens pot anar molt be.

De totes maneres, intento donar-te diferents punts perquè tu mateix puguis anar-ho treballant. Anem per parts:

Puc resoldre-ho?
Dir-te que, encara que ara estàs veient que no saps com solucionar-ho, hi ha solució, et posaré l’exemple d’un cas d’un noi que em ve a la consulta (es un exemple entre molts d’altres) que ve pel mateix motiu que tu, a més treballa junt amb la seva ex, així que l’ha de veure cada dia. Va venir desesperat, i actualment portem unes 3 o 4 visites (ara no ho recordo exactament) i ja està molt millor (encara no estem del tot, perquè s’ha de reforçar tot el que hem aconseguit).
Amb això t’ho dic perquè vegis que no es una teràpia infinita, i que no es una cosa que no es pugui solucionar, es complicat perquè es crea una dependència emocional que costa trencar, però hi ha sortida.

Que he de treballar?
Pere, primer s’ha d’analitzar,  el perquè estàs malament,  i què és el que et fa estar malament.

  •  és el no tenir parella? o
  •  és el no estar amb ella?

Se que d’entrada diràs que les dues coses, però pensa-hi, es diferent, per això, el que s’ha de potenciar aquí son dues coses importants:

  1. Per que crec que es tant important tenir parella per poder ser feliç. Aquesta manera de pensar es una cosa que se’ns ha posat de petits, pensem que si no tenim una parella, si no tenim fills, si no tenim una casa, si no tenim hipoteca, si no tenim un gos o un periquito, etc…(estic exagerant, hi t’ho porto al límit de l’estupidesa perquè t’adonis) no podem ser feliços. Això ho has de trencar definitivament. Sense parella es pot ser tant o més feliç que tenint tot això que t’he comentat abans.
  2. Per què em cal una altra persona per poder ser jo feliç.  Em sento insegur? no se anar sol per la vida? Ella em dona aquesta seguretat que jo no tinc?

Com puc treballar-ho?
Suposo que quan has contactat amb nosaltres ja has intentant trobar solucions: per Internet, llibres d’autoajuda, consells dels amics, i t’adones que no ho soluciones.

Bàsicament si treballes aquests dos punts, tindràs el 80% resolts.  Després et quedarà canviar els hàbits per no estar pendent de tots els moviments que fa ella (aquesta part l’has de veure con una “addicció”.. es una manera de parlar, però si, has agafar un hàbit de comportament, estar-te hores i hores mirant per les xarxes socials, per exemple, controlant tots els moviments que fa ella, tot això ho hem de trencar, però Pere, no ho treballaràs fins que no et sentis molt més fort del que et sents ara, perquè quan a tu no t’importi res del que pugui fer ella, ja deixaràs d’estar tant pendent, i si algun dia ho mires, no et molestarà amb la intensitat que t’està molestant en aquests moments.

Es per això que et recomano un psicòleg, i a més, si em permets la llibertat, treballa amb un psicòleg que t’ajudi a potenciar la part de la teva ment inconscient (amb hipnosi clínica, EMDR, etc.), donat que la teva ment conscient, encara que s’adona de tot el que li passa, no sap con sortir d’aquest situació.

Mentrestant tu, de tant en tant tanca els ulls i intenta trobar aquells moments de la teva vida, aquell Pere que es sentia tant be, tant independent, tant segur d’ell mateix i  recorda com es sentia, nota dins teu la sensació, aquella seguretat que potser als 15 anys tenies, etc. ..Però, Pere, si, mai t’has sentit així, si mai t’has sentit segur de tu mateix (no et conec i no ho se), no et preocupis d’acord? perquè amb l’ajuda d’un psicòleg podràs construir aquest nou Pere i això et permetrà deixar d’estar tant pendent d’una noia, perquè quan el tinguis construït deixaràs de sentir-te dèbil i dependent d’ella.

Molts ànims

 

Si estàs prop de L’Hospitalet no dubtis a contactar amb nosaltres i ens posem a treball per resoldre aquest malestar (a Barcelona també tenim un centre col·laborador)

Etiquetat amb: , , , , ,
Publicat a Consultes, Problemes parella, teràpies

Ell jeu al sofà i jo em passo tot el dia cridant – relacions de parella

Resposta a la Consulta feta a Vols fer alguna consulta?

Consulta

Bon dia,

Sóc l’Alba tinc 36 anys i fa 11 mesos que sóc mare, la meva vida en parella va de mal en pitjor, la veritat és que tot el que està passant ja ho havia d haver previst..ell des de sempre ha volgut fer activitats i els seus hobbies els caps de setmana.. o dissabte o diumenge o en algun cas els 2 dies.. portem 15 anys junts i ell sempre ha volgut ser pare i ha insistit molt per ser-ho, jo en canvi m ha costat més prendre la decisió potser perquè veia que ell no és persona d estar en família, perquè mira per ell i el seu propi benestar.. però el fet és que m anava fent gran i pensant que se’m passaria l’arròs vaig decidir que volia ser mare, cosa que no me’n penedeixo estimo al meu fill amb bogeria. El fet és que ja gairebé des que ha nascut el nen he hagut de suplicar que es quedés a casa per ajudar-me perquè ell sempre ha intentat marxar..al principi de mala gana ho va fer perquè va ser cesària i necessitava ajuda però poc a poc ha anat buscant el seu espai deixant-me tota la càrrega a mi.. Ara si o sí marxa el dissabtes a fer el seus hobbies, un dia que jo estava refredada i no em trobava massa bé li vaig demanar que es quedés per ajudar-me amb el nen i es va ficar histèric diguen-me que només el volia putejar que jo no estava tant malament, que per una mica de refredat ja em podia quedar sola i que només ho feia perquè es quedés a casa El fet es que em va amargar el cap de setmana..
Ell diu que treballa molt que està molt estressat i que necessita desconnectar. jo també treballo 8 h i a una hora de camí de casa i vaig de cul intento fer un horari intensiu llevant-me cada dia a les 5.30 per poder estar més amb el nen i vaig molt cansada, perquè ell no arriba fins les 20 h…espero el cap de setmana amb candeletes per poder descansar i al final acabo més cansada perquè he d’estar bona part del dissabte sola amb el nen , fent rentadores i feina endarrerida mentre ell està amb bici.. després arriba i tampoc ajuda gaire..està cansat i jeu al sofà amb el mòbil i la tele..em passo tot el dia cridant dient que s han de fer les coses i ell ni s hi immuta o bé em diu que les farà més tard o fa alguna cosa i de seguida torna a descansar..a part el dia que estem junts es passa el dia amb el mòbil, si anem a esmorzar a dinar o si estem a casa, o comentant on ha anat amb la bici o on vol anar amb els seus amics..el sexe molt malament no tenim relacions jo vaig molt cansada i a part no em ve de gust estar amb una persona que només mira per ell. Jo estic consumida i sense il·lusió perquè el seu pla és anat treballant cada dia i el cap de setmana poder fer la seva..a sobre a la feina com que faig horari intensiu no tinc vida social perquè minimitzo les pauses i gairebé no veig a ningú..
Estic d’acord que tothom ha de tenir el seu espai però de tant en tant, però quan es té un nen tant petit crec que tothom ha de renunciar a una part o bona part de la seva vida anterior, el dia no té més hores i sinó ho fa un o ha de fer l altre membre de la parella..ell no fa mai plans en comú no sé sortir d’escapada per un pont o una excursió planificada tots junts..anem fent sobre la marxa. En canvi quan es tracta dels seus hobbies ja ho té tot programat.. em sento segon plat i que tota la responsabilitat del nen cau sobre mi, sento que la meva vida ha canviat un 100% mentre que ell pot anar fent moltes de les coses que feia abans de ser pare…acabem discutint cada dia i fins i tot ens insultem em sap greu que el nen creixi entre crits i no sé que fer.. jo no vull estar amb una persona que primer sigui el seu benestar que el de la seva família.. em fa sentir molt sola i poca cosa…entre setmana no ens veiem per horaris i el cap de setmana perd mínim mig dia amb les seves coses.. i després a sobre li costa col.laborar amb tot..I em diu que sóc una egoista, una nena mimada que el vull tenir sempre amb mi com un esclau i que si vull un esclau que m’agafi un gos..A vegades m ho fa creure penso que sóc una egoista però després veig que jo em sacrifico molt més que ell i que ell n’hi ho veu ni ho valora.. No sé que fer,estic desesperada i amb ganes de plorar perquè discutim i discutim i no arreglem res.. Què puc fer?

 

Resposta

Bon dia Alba

Primer de tot felicitats per la maternitat, i espero que tu i el teu fill estigueu molt be de salut.

Referent a la teva consulta, si et sembla ho podem enfocar des de dos punts diferents:

Primer punt: Alba, quan s’acaba de tenir un fill sempre es veuen les coses més en negatiu. Això t’ho dic perquè et pot ajudar a veure que, encara que el que està passant no va be, hi ha sortida, només que l’hem de veure i treballar des de la calma i la paciència.

Dit això, anem ja per la segona reflexió:

Comentes que ja durant els 15 anys de vida en parella ja anaves veient que ell no es preocupava massa per la família ni per la logística de la casa i ara amb l’arribada d’un

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, Problemes parella, teràpia de parella, teràpies

Delfinoteràpia Si! o Delfinoteràpia No!

La Delfinoteràpia és el tractament d’algunes malalties amb dofins. Té els seus orígens als anys 50 quan John Lilly es va adonar que els dofins tenien una influència en la part emocional de la ment humana. A través d’estudis va poder demostrar que els dofins es connectaven amb la men humana. Actualment, d’altres científics també, creuen que el so que pot emetre un dofí entrenat produeix a la ment humana una activació positiva en el sistema nerviós i al cervell humà.

Per l’altre costat però hi ha l’aspecte de si la delfinoteràpia es bona pel dofí.  S’ha pensat molt en els beneficis que produeix a la persona que està fent la teràpia, a la psique humana, etc, però, I els dofins? a ells els hi va be?

Tal com s’explica a la pàgina SOS Delfines els dofins quan estan en captivitat tenen canvis comportamentals que els provoca estrès (piscines petites comparat amb el seu medi natural, menys relació amb altres dofins, la musica forta dels espectacles, els fan entrenar, etc.). Hi ha estudis que confirmen que els dofins en captivitat no estan be, escara que estiguin molt ben cuidats.

Així mateix, pel que fa a la Teràpia assistida amb dofins expliquen que els beneficis que la persona obté no es correspon amb la realitat i no hi ha estudis científics que demostrin que la teràpia amb dofins tinguí un major efecte terapèutic en els humans que fer la teràpia amb animals domèstics (com gossos, gats, o cavalls). A part, es clar que perquè el dofí no tingui conductes agressives en molts casos se li dona medicació perquè estigui més calmat (en qualsevol moment el dofí pot rebre algun cop involuntari i respondre d’una manera agressiva). Podeu consultar l’informe ACCOBAMS (Acord de Mònaco per a la Conservació de Cetacis en el mar Negre, la mar Mediterrània y l’àrea Atlàntica adjacent),

Així mateix aquest altre estudi de la Universitat d’Emory, explica que després d’avaluar 5 estudis que s’havien fet valorant positivament la teràpia assistida amb dofins els investigadors hi van trobar molts errors científics i de mètode que posava en dubte la validesa.

Es interessant que ens preguntem si realment val la pena continuar maltractant els dofins per voler continuar aquest tipus de teràpia si els estudis confirmen que els resultats no son més bons que fent la teràpia amb altres animals.

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, Ansietat, conducta, general, teràpies
Teràpia online (Skipe, Hangouts...) | Telèfon 600334250
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob

A Badalona
Carrer dels Arbres 31 3r 2a 08912 Badalona